la darrera jugada del diable

Un relat de: Capdelin

Vigila!

Descalça't
a l'entrada del seu cor.

Vigila!

A l'inici,
seràs per a ella el millor
i és possible que balli
al teu davant.

I tu, abduït,
amb el pantaló tacat,
mouràs la teva mà
per la seva cuixa mentre el video
seguirà caminant...

Vigila!

Sota la cendra
aparentment verge
del seu cos,

hi ha restes d'amants
que moriren
en la seva memòria.

Vigila!

La darrera jugada del diable
és pintar-se la cara
de pallasso.

Sort!

Comentaris

  • De vegades...[Ofensiu]
    Puça | 12-10-2006 | Valoració: 10

    l'amor, enamorar-se, les persones, tot fa por... has escolpit aquesta por als teus versos.

    Petonets

  • M'ha fet por aquest poema[Ofensiu]
    gypsy | 23-09-2006 | Valoració: 10


    com aquells titelles que deixes en una cadira a prop del llit i vas a dormir. Amb la por de que el titella, potser no és un nino inanimat i mentre dorms t'ataca.
    Uf, quina por m'ha agafat.

    Tens ulls de poeta, mires com un poeta, sents com un poeta i expresses com un gran poeta.

    Llegir-te és per a mi un regal encantat i sobtat.

    Un petonàs!

    gypsy

  • Les coses no són el que semblen...[Ofensiu]
    Ledesma Luna | 20-09-2006

    un calfred... la darrera jugada pintar-se la cara de pallasso... s'ha d'apendre ha ser desconfiat,.. alcap i a la fi qui no s'ha robat una desagradable sorpresa algún cop?... ningu recorda el primer dia que veié els seus pares amagar regals sotael tió mentre tu buscaves el bastó ? ;) tan de bo les sorpreses dels adolescents i adults se superessin com allò... amb el morbo de saber que no li pots dir a cap company de classe ells encara són nens!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4381 Comentaris

1160724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )