La dansa de l'onada

La dansa de l'onada

Espiralls són ondulants,
com el ritme de les barques
pescadores, cacen xarxes,
mars de llunes flamejants.

L'escarpada costa encalça
als intrèpids navegants,
i de les llagoses mans
creix la mica d'esperança.

Aixecant el puny en alça,
i encarant-se amb el gegant,
s'erigeix roca tallant,
que furiosa s'abalança.

El vaixell s'esborra entre algues,
i l'escuma esquitxant,
i al lluny es perd surant,
entre els llamps i la basarda.

La nau, ferida i cansada,
de tants viatges, de tants anys,
de tempestes i afanys,
que l'han deixada ofegada.

Ofegada tot solcant,
Sota d'altres brutes aigües
lluny i enllà, del vent i els aires,
dels turons que enyora tant.

I enyora ofegada,
inundant els sentiments,
de la pluja tan salada
de les llàgrimes roents.

Ara impotent i envellida,
s'ha entregat al fort corrent,
i el ressò d'un tro estrident,
la llança contra la vida.

Les urpes de les onades,
l'estiren salvatgement,
a l'abisme pestilent
de la terra les entranyes.

Però un puny segueix alçat,
resistint les envestides
de les gotes engreídes
lluita sol i abandonat.

No es rendeix el mariner,
entre nusos xarxa i ira,
s'aferra al timó i el gira,
vira el navili guerrer.

Vela estesa contra el vent,
la barca veloç avança,
i s'allunya de la dansa,
del destí malevolent.

El puny resta encara en alça,
és feixuc i fatigant,
el valor del tripulant,
per salvar la seva balsa.

Espiralls són ondulants,
com el ritme de les barques
pescadores, cacen xarxes,
mars de llunes flamejants.