La dama d'Ys

Un relat de: Naiade

Temps era temps a un regne de la zona bretona de Cornualle hi havia un Rei molt poderós i magnànim anomenat Gradlon, tenia una filla a la que estimava amb bogeria que es deia Dahut. L'altre poder dins la ciutat era el bisbe, Guénolé, que també disposava de moltes riqueses i adeptes que el seguien fidelment.
Dahut havia estat educada en les antigues tradicions celtes per la seva mare. Arribant a ser-ne una experta coneixedora. La princesa va anar creixent i va esdevenir una jove de gran bellesa, de caràcter alegre i desinhibit. La seva pell clara poblada de pigues ben repartides i el cabell d'un roig brillant enlluernava com el sol d'un dia d'estiu.
El Rei Gradlon sabia que Dahut adorava la mar, ja que des de petita passava moltes hores admirant els moviments de la mar, deixant-se hipnotitzar pel ritme de las marees. Semblant a voltes que ella mateixa anés canviant de tons a fi de quedar integrada dins del paisatge.
Un dia, el Rei va decidir fer-li un regal, sabent que ella el valoraria amb tot el seu cor. Va fer construir una ciutat sobre el mar, fortament reforçada, envoltada per una gran muralla, que la protegís de les fortes tempestes marines que acostumaven a tenir lloc en aquell indret. Hi va fer adaptar una porta de ferro per deixar sortir els pescadors a la mar. Per tal d'evitar accidents, va decidir que Ell, en guardaria l'única clau que obria la porta i sempre la portaria penjada del coll.
Dahut era feliç a la nova ciutat que van anomenar "Ys". Allà, la princesa, va tenir molta acceptació entre la gent, que li agraïen el bon tracte que els donava i aviat van anar seguint amb entusiasme les costums de la jove princesa. Retornant poc a poc a restablir-se els costums i ritus de la mare terra, ja una mica oblidats. Dahut cada nit organitzava al seu palau, algun acte entretingut, com ara gaudir de la musica, la poesia, el teatre i altres espectacles, convidant al poble a participar-hi. Això va costar-li a la noia l'antipatia del bisbe, que veia disminuir la seva influencia i poder sobre la gent. Van tenir fortes discussions sobre el tema, i mentre Dahut és queixava al seu pare de les pretensions del religiós que volia continuar tenint la ciutat sumida en l'apatia i el conformisme, evitant cap mena de acció que podes apartar-los del camí per ell establert. Guénolé escampava injuries sobre la jove princesa, tatxant-la falsament de llibertina, de muntar orgies, on segons deia el bisbe, cada nit la noia tenia un amant diferent, i a punt d'alba el matava.
Un bon dia, va aparèixer a la ciutat un cavaller desconegut vestit tot de vermell i amb antifaç. Dahut va quedar fortament impressionada per la mirada d'aquell home. Va fer-lo convidar aquella nit a palau per tal de conèixer-lo. Segons diuen se'n va enamorar perdudament. Aquella mateixa nit van fer l'amor, i encara era fosc quan l'estrany amant del que ningú en sabia la identitat, però si, que venia de la mar, la va convèncer d'agafar la clau del coll del seu pare, que dormia plàcidament, per tal d'ensenyar-li el seu regne que segons deia, es trobava en un punt llunya fora les muralles. Ella totalment convençuda de que deia la veritat i dominada per aquells ulls aiguamarina que la tenien encisada, ho va fer i l'hi va entregar la clau. Tan aviat l'home, va tenir-la a les mans, al·legant una indisposició, va fer-se fonedís. Anant a obrir la porta il·luminada pels llamps d'una forta tempesta, aconseguint que el mar rabiós penetres a la ciutat ara desprotegida i desprès d'una dura lluita, s'empassés Ys.
El Rei Gradlon, diuen que alertat pel bisbe, va corre per tal d'evitar la catàstrofe, muntat dalt d'un cavall marí que va sorgir miraculosament de la mar. Va aconseguir trobar la seva filla i per un moment va pensar que podria salvar-la, però una ona gegantina la va fer relliscar del darrera del seu pare i va ser engolida per les aigües que tan estimava, ofegant-se junt amb quasi tota la població. Diuen que ningú va veure mai més l'home de vermell. El Rei es va poder salvar, i junt uns quans ciutadans, és va refugiar terra endins, on va crear una nova ciutat anomenada Quimper que encara ara és la capital de Cornualle. Dahut, es va convertir en una sirena i diuen els pescadors que quan surten a la mar, encara poden sentir els seus cants que ressonen entre els tocs de la campana d'Ys.
Una llegenda diu que algun dia no molt llunya, durant el decurs d'una cerimònia celta Ys tornarà a emergir de la mar amb tot el seu antic esplendor.


Comentaris

  • Visca les llegendes![Ofensiu]
    nuriagau | 27-04-2009 | Valoració: 10

    Veig que tu també has fet una interpretació lliure d'una llegenda, no sé què em recorda...

    Una història magnífica i molt ben narrada. Les llegendes pertanyen a un subgènere narratiu que fascina a grans i petits.

    Una història que ens fa treballar la imaginació, al mateix temps, que ens fa reflexionar.

    Felicitats pel relat i pel teu sant!

    Núria

  • Una llegenda...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 16-09-2008 | Valoració: 10

    ... que sedueix des de la primera pàgina! Té un aire èpic i ancestral que emmarca el text en l'estructura de les faules, i és especialment agradable de llegir. Absorveix l'atenció de lectores i lectors des de la primera línia, i manté el grau d'interès des d'aquí fins al final!

    M'ha agradat molt, de debò! La història deixa interrogants oberts, però emmarcada com ho estpa en una terra de mites i llegendes no deixa de ser comprensible!

    Salut, lletres i gràcies a tu pels teus comentaris, Naiade!

    V.

  • Enganxa[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 20-06-2008 | Valoració: 10

    Interessant. Fet amb molta imaginació. El relat enganxa i no he parat de llegir-lo seguit fins al final, mentre no m'adonava que passava el temps, ha sigut molt agradable.

  • Quina història [Ofensiu]
    Hannah | 17-06-2008 | Valoració: 10

    més bonica. Les llegendes m'agraden molt, sempre et queda aquell annhel de pensar si és veritat o senzillament una invenció d'alguna persona. Però n'hi ha de fantàstiques com aquesta.
    Gràcies per deixar aquesta llegenda aquí, perquè tots la poguem disfrutar.

    Una abraçada de Hannah

  • Llegenda[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-06-2008 | Valoració: 10

    Sort que m'he adonat que havia deixat aquest text sense llegir, hagués estat una llàstima perdre-m'ho!

    Es veu, en llegir-ho, que la llegenda celta que va impactar-te manté la seva estructura i la seva força.
    Com en qualsevol història tramesa a nivell popular, es lògic que vagin neixen versions, en córrer de boca en boca. Segur que la teva interpretació no desmereix cap d'elles.

    De les llegendes en general, però sobre tot d'aquesta en particular, resulta molt atractiu aquell doble vessant de realisme i de màgia convivint en la mateixa narració, alternant petits detalls ben especificats ( per exemple, la porta de ferro que protegia la ciutat o el cavall marí que va permetre la salvació del rei ) amb grans buits que la imaginació de qui la llegeix pot omplir a plaer d'imatges o relacions ( per exemple, era l'home emmascarat un enviat del bisbe? ) suggerides pels mots que són escrits.
    Bona feina, la que has fet!

    T'envio una abraçada una mica màgica,
    Unaquimera

  • Condensat[Ofensiu]
    Carles Malet | 04-06-2008

    Hola Naiade!

    M'ha fet molta il.lusió el teu darrer comentari. Porto una llaaaaaaarga temporada de sequera narrativa, i detalls com el teu comentari m'esperonen a tornar a buscar temps per escriure.

    Em sembla que la teva narració, amb una mica de paciència, donaria per un llibre curtet. M'ha semblat la sinopsi del que podria ser una gran història. T'hi animaries?

    Salutacions i fins aviat!

    Carles

  • Una llegenda preciosa![Ofensiu]
    Xantalam | 04-06-2008 | Valoració: 10

    Ben narrada, sense afegits innecessaris, molt natural. Has capturat el misteri de les llegendes amb aquesta.
    Una forta abraçada i espero que m'acompanyis moltes vegades en l'aventura dels reptes.

    Xantalam

    PD: Moltes gràcies pels comentaris a REGOR, has sigut molt amable.

  • Un conte amb sabor a poc[Ofensiu]
    joanalvol | 25-05-2008 | Valoració: 10

    No voldries que s'acabés. Ben estructurat, ben narrat. Deixa lliura la imaginació per modificar el relat a qualsevol punt crucial.
    Penso que si la princesa hagués estat una amantis religiosa, el final hauria estat un altre.

    M'ha agradat
    Joanalvol

  • Fantàstica narració [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-05-2008 | Valoració: 10

    d'una llegenda relatada amb destresa i farcida de diferents situacions que ens porten a profundes reflexions. Molt be!

    J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

  • Bonica llegenda [Ofensiu]
    Josoc | 21-05-2008

    i molt ben explicada. M'ha agradat. Penso que no s'han de deixar perdre.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

232 Relats

1624 Comentaris

221175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com