la dama de gel

No feu venir la dama,
La dama de gel
No crideu el fred
No crideu la foscor
La cara impassible
I el dolor dels cops
D'un bloc de gel a l'esquena.

Li tindreu por
Maleireu aquell
Qui sense saber
No va escoltar l'avís
I quan va dir prou
No va acceptar el motiu
I ara rep com tothom
Les culpes del seu humor.

Heu provocat la seva ira
No vol controlar-la i somriu
Somriu, però per dins plora
Perquè sap que, si coneixeu
La seva cara menys freda
Potser llavors comprendreu
Perquè sempre us gira l'esquena
Si la feu parlar d'un passat
On li van trencar un esquema
Que tenia idealitzat
I li va llençar el món a terra.