La dama blanca

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Ara he entès millor la poesia, o almenys això és el que jo crec. La dama blanca és allò que engoleix com una planta carnívora els éssers humans per culpa de l'ignorància. "...quan la coneixes, esdevens el seu esclau."

Sempre hi és, sempre. A no ser que estiguem infernalment ofuscats. I no deixar-se encantar és tan difícil... hem de ser els propietaris del nostre pròpi cor.


Sergi

Molt ben trobat. Alerta amb la Dama!

Gracies pel teu comentari.
M´ha atrapat aquest poema. això que els poemes no són la meva debilitat.
Ben construït abm un missatge contundent.

Molt bé! M'agrada aquest tipus de poesia. A més de estar molt ben feta, serveix per concienciar la gent. Fas un bé a la societat escribint sobre aquest tema. Un deu com a poeta i un deu com a persona.

Jo dic que la droga existeix i ha existit i que necessita un control social per no ser totalment destructiva i també dic que certes formes de droga son inintegrables socialment (cocaina, heroina,...)
El mal que fan les drogeus depen de la fortalesa o salut mental de la persona

L'alcohol és legal em fem un ús controlat socialment, és perillós. Molta gent pot prendre's un got o dos de vi els diumenges amb la paella.

real i singular d' aquesta senyora empolsinada.
Gràcies i endavant!

Paradoxalment, al teu comentari dius (més o menys) que les drogues són perilloses per l'abús que se'n fa, però en canvi el teu text acusa la substància en sí.
No sóc de cap manera un expert en drogues, ni tan sols hi he tingut gaire experipencia més que haver-ne tastat algunes. Però no crec que siguin tan dolentes. Més aviat penso que hi ha personalitats addictives. És una opinió. A mi no m'ha atret l'efecte que m'han fet, però perquè possiblement jo no sóc gens addictiu (ni a la tele, potser sí a la literatura o al cine). Crec que sota el discurs anti-drogues hi ha una voluntat de control de la gent, perquè ens volen ordenats i obedients. Però també molta hipocresia: perquè no la legalitzen? Perquè es permet el mercat negre? Pel que jo he vist, la droga és menys perillosa que tot el món que gira al seu voltant: la petita delinqüència, els camells, els circuits de consumidors... Però això és una altra història.

Quan l'efecte destructiu és tan evident, llençar-s'hi és suïcidi; quadra amb aquesta immediatesa, aquesta falta d'espera, aquesta pressa que ens domina (una societat d'orgasme permanent)
L'ús adequat de substàncies, sempre perilloses, està fixat per generacions anteriors - la fulla que es mastega en relació al consum de producte refinat -.
Per a algunes persones molt fortes pot ser possible un viatge d'anada amb retorn, però m'imagino que pel comú de la gent, no.
Cala re-aprendre a passejar a caminar pel paisatge que ens envolta sense voler recorre'l en vehicle motoritzat: el resultat és que no veiem ni sentim res!
És un tema que no es freqüent a RC i en canvi és manifesta amb tota cruesa a la societat!
La paraula dama seguit d eblanca està - pel meu gust - molt ben triat, representa quelcom llunya, més aviat amenaçador, però revestit d'una blancor aparentment innocent.
En la resta domina l'intent de conceptualització sobre aspectes formals, però al meu entendre amb massa predomini del primer element.

Estic molt contenta d'haver-te descobert. M'ha fet il·lusió que llegissis el primer relat que van publicar-me, normalment van quedant en el oblit. He volgut saber qui eres i m'ha cridat l'atenció aquest poema de denuncia tan encertat i d'actualitat, una de les pestes dels nostres dies, que com be dius atrapa traïdora a gent innocent i la va destruint de mica en mica. M'ha agradat molt, saps transmetre molt be.
Gracies per felicitar-me en el meu primer aniversari, espero que seguirem en contacte, t'aniré llegint.

Una forta abraçada

Naiade

molt bo el .................

Doncs això, gran poema.
Felicitats! Em fas pensar en la gran Billie Holliday )

No conec la Dama blanca (de moment). Els darrers dies si que he vist la Dama negra (s'ha mort el meu sogre).
Tinc entés que, moltes vegades, les dues Dames es converteixen en la mateixa.
Què podem fer?
Tancar la porta i dir que no, que no et conec...
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS No Lorena, jo tampoc no crec. El que passa és que tot això forma part del nostre tarannà cultural... Vulguem o no vulguem!
(Açò t'ho dic pel teu comentari arran del meu poema "L'enigma de la Llum")

Un poema fort, el teu, contundent, expositiu, reflexiu i conscient.

De fet, en la vida ja n'hi ha prou, de factors incontrolables ( malalties, accidents, desgràcies, dissorts, etc. ) que poden destrossar una existència, sense caure en el parany de la droga que et sotmet la voluntat i t'anul·la com a persona...

Ben fet! Tornaré a passar, és clar, però abans d'enviar el comentari, un parell de respostes a les teves preguntes:
- Sobre el Taller d'escriptura: Fins al moment, s'han fet 4 rondes (al final de la meva biografia tens la pàgina on pots informar-te'n), però aquets dos mesos d'estiu s'ha aturat, perquè molta gent és fora, fins i tot qui ho coordinava. Al setembre suposo que tornarem a parlar del tema pel fòrum.
- Sobre el DELIRI: ho has encertat de ple! És una autèntica delícia saber que has connectat amb la gent , que pots comunicar-te fent servir les paraules escrites... Gràcies per apropar-te!

I ara sí, t'envio una abraçada blanca com un núvol en mig del cel estiuenc.
Unaquimera

...problemes amb la cocaïna i ho he passat molt malament. Admiro el vocabulari i les descripcions d'aquesta poesia, i a més és una gran manera de conscienciar la gent.

es veritat, és el que és, la droga et destrueix. Hi ha gent que hi juga alegant que no passará res però mai es sap.
Jo també coneixo una canço que es diu així però parla d'amor o millor dit de desamor, però ala vegada també està relacionada perquè parla d'una dona tant absorbent com una droga i que l'acaba destruint.

Gracies pels teus comentaris i no em molesta que m'escriguis molt sinó tot el contrari, m'encanta escoltar opinions.

petons

Ostres! M'ha sobtat veure aquest títol perquè conec una cançó que es diu igual. I també parla del mateix tema.

És ben cert que la droga només fa mal quan t'hi enganxes, però ben mirat, molts dels medicament que prenem també són drogues.

No t'aturis

L'escriptor mediocre

Saber dir no a la dama blanca i a tantes altres coses que ens engalipen.

Quantes vides destrossades
per no saber dir no,
a temps!

Bon tema.

- Què t'ha passat amb el teu propi comentari, Anerol? Te n'has fet 49! Suposo que ha estat un lapsus, o algun misteri de la informàtica.