La cursa del bosc

Avui la lluna
saluda a la tarda,
i li dóna records
per l´albada,
que humiteja les branques
de l´arbre poruc,
que per més que corri
només amb la nit del sol defuig.

I si la boira
ja no em deixa veure
la tarda,
parla-li dels matins plens
de vida i de l´ocell,
que ja no canta
enmudit pel fum
del seu museu de cendres
i deliciosos sorolls inexplicables.

I ara, pren-me cap a la mort,
doncs ja no em queda res que lligui
aquí la meva veu cansada,
i el futur ambiciós
que ens profanen,
ja no te sentit, si no puc
veure reflectit sobre
la mar, com la lluna
saluda a la tarda,
i li dóna records per l´albada,
que humiteja les branques
de l´arbre poruc,
que per més que corri
només amb la nit del sol defuig.