La curiosa història del cocodril Manel i la cocodrila Margarida

Tot i que llegeixo tots els teus textos, aquest m'havia passat per alt i, en llegir-lo, he pogut confirmar el que ja intuïa, que domines magistralment qualsevol tema que et proposis.

Felicitats, Aleix,

Pilar

Què faig dalt d'un faig, s'ha demanat sorprès el cocodril Manel. I és que d'ençà que els cocodrils han après a pujar als arbres ens conten contes com aquest...

Bones festes!

Un relat psicodèlic, diferent a tot però divertit i entranyable.
Una forta abraçada i Bones Festes!!

aquesta unió de fantasia i personatges reals.
M'encanta el teu sentit de l'humor.

Avui fa un mes que em vaig acomiadar de relats i la veritat és que ho enyoro. He decidit fer cas del teu consell i, de moment, miraré d'anar llegint i fent algun comentari.
Gràcies per la vostra amistat i carinyo.
Una forta abraçada a tu i a la teva Olga.

L’humor absurd és un humor, al meu humil entendre, que el captes, t’enganxa, t’agrada i moltes vegades no saps [sé] per què?. Aquesta faceta teva, que de tant en tant deixes anar, que campi lliurement, té —per a mi—, aquesta virtut.
Deixa, deixa que aquesta vessant literària es passegi més sovint.
—Joan—

Molt divertit, Aleix! Quina desfilada de personatges desbarrant davant la mirada atònita del pobre cocodril Manel...Enhorabona!

escrit amb gràcia, enginy i ganes de passar-ho bé. Sempre m'agraden els teus escrits, però aquest cop m'ha sorprès la teva imaginació animalística, cosa que encara no havia pogut comprovar.
La cocodrila Margarida, deixa'm que t'ho digui, se n'ha anat amb un viatjant de comerç a les illes Caiman i busca qui t'ha pegat. El cocodril Manel li feia nyaca nyaca, ai, vull dir N' goro, N'goro però la cocodrila, a més a més, volia serenates a la llum de la lluna i viandes variades per sopar. O sigui que el cocodril Manel ja es pot buscar una altra cocodrila de pell suau i ulls lluminosos perquè aquella ja no torna.
Apa, a ensumar i a riure!

No he parat de riure. Ets un crak
Montde

Sí senyor! Que no falti la imaginació, la fantasia i, sobretot, el bon humor. Aquest registre teu d'avui, aquest petit conte tan divertit, m'ha fet pensar que fer somriure i riure al personal no resulta tan fàcil com sembla. I ves per on tu ho has aconseguit amb escreix, i posaria la mà al foc que t'ho has passat pipa escrivint-lo.
Una abraçada, Aleix!

Acabe de llegir i ni sé com escric pequè encara no he parat de riure. El millor que m'ha passat en tot el dia. Gràcies per alegrar-me la nit. torne a llegir-lo ara després. Una abraçada. Per cert, gràcies també per comentar. Miraré de fer-te cas i anar el més aviat possible a la platja. Està un poc complicat.