La curiosa història del cocodril Manel i la cocodrila Margarida

Un relat de: Aleix de Ferrater

Dalt del faig de Can Sadurní, a la Fageda de’n Jordà, el cocodril Manel es qüestionava moltes coses; especialment una: on punyetes s’havia ficat la cocodrila Margarida? La pell suau de la seva preferida, a mig camí del verd i el festuc salvatge, la coqueta mirada groga i, sobretot, aquell somriure franc, quan li explicava l’acudit de l’Eugeni, el de les ovelles blanques i negres, el tornaven absolutament boig de remat. I gol!
No sabia com havia anat a parar a aquell indret tan remot i tan poc semblant al seu quotidià N’goro N’goro, aquell de les zebres creuant el riu, aquell de la pobreta zebreta coixeta petiteta distreteta ella, que només de pensar-hi se li feia la boca aigua. Mm!
Va estar meditant una estona. Deien que la seva espècie era una de les més pacients de la gran família de les bèsties animals, però com que es començava a posar nerviós, i per tal de no portar la contrària als científics, va decidir demanar ajut:
- Que hi ha algú?
- Si. Sóc jo, fill meu -va dir una veu penetrant-. Deixa’t anar de les branques, que un exèrcit d’àngels celestials t’ajudarà.
- Gràcies -va respondre el cocodril-, però aquest ja el conec i jo estic parlant seriosament. Que hi ha algú més?
En Tomàs Molina, que casualment passava per allà, es va aturar i va intentar ajudar-lo… al seu fill, vull dir, i van arrencar a córrer. En Lluís Llach, expert en temes africans i que també passejava per la fageda, li va cantar una cançó de’n Miguel de Molina per tal de tranquil•litzar-lo. Però res. El cocodril era més roquer i preferia la vellutada veu de’n Joselito. Finalment, cansat que ningú li fes cas, va decidir trucar al 112.
- Bon dia. L’atén la Margarida. En què el puc ajudar?
- Margarida? Ets la cocodrila Margarida?
- No, sóc la telefonista Margarideta, la que es lleva de matí.
- Ui, perdoni. Que em podria posar amb el “National Geographic”?
Emprenyada, la telefonista Margarida li va penjar el telèfon, sense dir-li ni piu siau. I heus aquí el nostre amic, el cocodril Manel, cercant desesperadament la cocodrila Margarida, aquella dels ulls grocs i del nyaca-nyaca, vull dir del N’goro N’goro, penjat dalt d’un faig de Can Sadurní, a la Fageda de’n Jordà, qüestionant-se on punyetes i redimonis i caratsus i hòsties era!


Comentaris

  • Molt divertit[Ofensiu]
    brins | 21-05-2016 | Valoració: 10

    Tot i que llegeixo tots els teus textos, aquest m'havia passat per alt i, en llegir-lo, he pogut confirmar el que ja intuïa, que domines magistralment qualsevol tema que et proposis.

    Felicitats, Aleix,

    Pilar

  • Nou estil[Ofensiu]
    bloodymaruja | 22-12-2015 | Valoració: 10

    Un nou estil que demostra la teva qualitat literaria. Igual que ens pots emocionar pots construir un relat força divertit amb jocs de paraules que ni la Mena Guiga. Ets un crac, amic Aleix.
    Molt bon Nadal us desitjo a tu i a la Pinyaderosa. Ara que torno a tenirr una mica més de temps em podré dedicar a el què més m'agrada, que és llegir-vos..
    Petons

  • Què faig dalt d'un faig?[Ofensiu]
    Biel Coramet | 22-12-2015

    Què faig dalt d'un faig, s'ha demanat sorprès el cocodril Manel. I és que d'ençà que els cocodrils han après a pujar als arbres ens conten contes com aquest...

    Bones festes!

  • Naiade | 22-12-2015 | Valoració: 10

    Un relat psicodèlic, diferent a tot però divertit i entranyable.
    Una forta abraçada i Bones Festes!!

  • POBLET | 19-12-2015 | Valoració: 10

    aiguabarreig més divertit i ocurrent. Ho he passat molt bé llegint i rellegit aquesta trapelleria literària. Visca el bon humor del que anem disortadament molt mancats darrerament. Gràcies pels teus encoratjadors comentaris, Aleix. Que tingueu molt bones festes, amics, i que el proper any ens sigui lleu i una mica més tranquil...
    Una forta abraçada

    JOSEP MARIA

  • Molt aconseguida[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-12-2015

    aquesta unió de fantasia i personatges reals.
    M'encanta el teu sentit de l'humor.

    Avui fa un mes que em vaig acomiadar de relats i la veritat és que ho enyoro. He decidit fer cas del teu consell i, de moment, miraré d'anar llegint i fent algun comentari.
    Gràcies per la vostra amistat i carinyo.
    Una forta abraçada a tu i a la teva Olga.

  • L'humor absurd...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 01-12-2015 | Valoració: 10

    L’humor absurd és un humor, al meu humil entendre, que el captes, t’enganxa, t’agrada i moltes vegades no saps [sé] per què?. Aquesta faceta teva, que de tant en tant deixes anar, que campi lliurement, té —per a mi—, aquesta virtut.
    Deixa, deixa que aquesta vessant literària es passegi més sovint.
    —Joan—

  • Lorca[Ofensiu]
    Regí | 28-11-2015

    M'ha vingut al cap de Lorca té un poema infantil molt graciós: "El lagaryo y la lagarta van llorando porque han perdido su anillo de desposados" más o menos. Llàgrimes de cocrodil!

  • Demane permís[Ofensiu]
    Regí | 28-11-2015 | Valoració: 10

    Gràcies pel comentari. La veritat és que crec que sí que existeix una cosa que es diu inspiració que ve quan bé i has d'aprofitar-la. És tan lliute que a mi no m'aprofita per participar en concursos de tema donat perquè no sóc jo qui inventa la història, és com si ja existira prèviament i acudira a la ment del que escriu. En una caçó de Raimon "Oh, desig de cançons" ho diu.

    Volia demanar-te un favor. La teua història crocodílica és realment mona. Jo faig classes enguny en Infantil i primer cursos de primària, xiquets xocotets. M'agradaria treballar aquest "conte" amb ells. Sols hauria de "valencianitzar" i llevar alguna coseta diguem-ne "sexual", que em despatxen perpervertir les criatures, musulmanes la majoria. Lògicament posaria: "Adaptació del relat de Aleix de Ferrater". Els meus nens t'ho agrairien i jo també.És que és realment graciosa. El dibuix del cocodril ja el tinc.

    Una abraçada.

    Regí

  • Molt bo[Ofensiu]
    Regí | 27-11-2015 | Valoració: 10

    Realment bo. És molt difícil escriure alguna cosa intel.ligent amb sentit de l'humar i tanta gràcia com ha fet en aquest relat. Amb alguna petita adaptació i un bon dibuix del crocodil trucant per telèfon seria formidable per als nanos d'escola. Bo de veritat.

    Regí, un xiquet de 555 - ai! - anys que li continua agradat les coses de nen.

  • Merci ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-11-2015 | Valoració: 10

    ... per comentar-me, Aleix. El teu relat se m'ha fet un embolic, no l'he pogut entendre gaire bé. Però he rigut, sí, per les referències còmiques que fas i per l'estranyesa divertida de les situacions.


    Sergi : )

  • Molt divertit!![Ofensiu]

    Molt divertit, Aleix! Quina desfilada de personatges desbarrant davant la mirada atònita del pobre cocodril Manel...Enhorabona!

  • Visca el bon humor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-11-2015 | Valoració: 10

    escrit amb gràcia, enginy i ganes de passar-ho bé. Sempre m'agraden els teus escrits, però aquest cop m'ha sorprès la teva imaginació animalística, cosa que encara no havia pogut comprovar.
    La cocodrila Margarida, deixa'm que t'ho digui, se n'ha anat amb un viatjant de comerç a les illes Caiman i busca qui t'ha pegat. El cocodril Manel li feia nyaca nyaca, ai, vull dir N' goro, N'goro però la cocodrila, a més a més, volia serenates a la llum de la lluna i viandes variades per sopar. O sigui que el cocodril Manel ja es pot buscar una altra cocodrila de pell suau i ulls lluminosos perquè aquella ja no torna.
    Apa, a ensumar i a riure!

  • bonissim[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 25-11-2015 | Valoració: 10

    No he parat de riure. Ets un crak
    Montde

  • Que divertit![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 25-11-2015

    Sí senyor! Que no falti la imaginació, la fantasia i, sobretot, el bon humor. Aquest registre teu d'avui, aquest petit conte tan divertit, m'ha fet pensar que fer somriure i riure al personal no resulta tan fàcil com sembla. I ves per on tu ho has aconseguit amb escreix, i posaria la mà al foc que t'ho has passat pipa escrivint-lo.
    Una abraçada, Aleix!

  • M'agrada molt[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 25-11-2015 | Valoració: 10

    Acabe de llegir i ni sé com escric pequè encara no he parat de riure. El millor que m'ha passat en tot el dia. Gràcies per alegrar-me la nit. torne a llegir-lo ara després. Una abraçada. Per cert, gràcies també per comentar. Miraré de fer-te cas i anar el més aviat possible a la platja. Està un poc complicat.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

86 Relats

1744 Comentaris

81102 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.