La cultura del despilfarru

LA CULTURA DEL DESPILFARRU

Ens van omplint de crítiques a nosaltres, a qui se'ns dóna la cultura i els costums que la gent massa adinerada ens emet voluntàriament i forçosament ho hem d'acceptar així.

Els valors de la cultura ens els fan menjar per televisió. És una cultura que és en realitat una no-cultura, tot un seguit de propostes lúdiques d'on en van farcint el seu negoci. Avui és necessària ja per sempre l'anticultura, un viatge per l'aventura d'escollir per un/a mateix/a, fora de tots els àmbits neoapaivagants del nostre esperit, que té gana d'una nova consciència cultural.

Els costums han passat a ser un micro de futbol de la gran pilota que és el món i ens la xuten a la cara. Cal rebentar-la, no esquivar-la. Sotmetre's a la indiferència davant el caos reinant d'interessos dins les nostres rutines és com ser el menjar que hi ha a la seva taula i no estar assegut davant un plat creatiu que hem cuinat nosaltres realment.

En definitiva, la cultura del despilfarru és el no-sentit que he remarcat en aquests mots, una perduda del combat a mort contra els nostres batecs naturals que, ells, volen que funcionin com un rellotge digital, dins el monstre neopolític de l'entreteniment corrosiu on ja fa temps que s'hi olora la merda. És merda de la més dolenta, aixafa la vida.

Escollim nosaltres.