La cuca de llum

Un relat de: frederic
Havent sopat, en Guillem surt al jardí. No val a badar, així que la mare el trobi l'enviarà a dormir. A en Guillem després de sopar li agrada sortir a trobar la fresca i el misteri de les nits d'estiu.
Una sobtada i tènue llambregada en mig dels boixos foscos el porta cap al fons del jardí. En acostar-s'hi descobreix en mig la fronda dels arbustos un llumet petit com un gra d'arròs, un punt de viva brillantor groc verdosa suspès en la negror. I això el fa pensar en l’eixerit Polzet quan, de dalt d'un arbre estant, va albirar forest enllà la lluentor d'una llar perduda en mig la nit.
Se sent algú que obre la porta d'entrada.
- Guillem! A dormir, bonic! -crida la mare.
En Guillem se'n va a dormir. Quan l'endemà es desperta, la claror del dia ja ha esvaït tot el misteri de la nit.


Havent sopat, en Guillem surt al jardí. No val a badar, se'n va de dret cap al fons a buscar el llumet que durant el dia no ha aconseguit trobar remenant els boixos. Ha plogut i tot és moll, però el cel és serè i els estels titil•len. No hi ha lluna. En Guillem troba el petit llantió de gra d'arròs que lluu viu i groc verdós al mateix lloc del mateix boix de l'altra nit.
- Hola! -diu en Guillem acotxat vora la guspira freda.
- Hola -respon la llumeneta.
- Aquest matí t'he estat buscant i no hi eres! -lamenta en Guillem
- El sol fatxenda ofega la meva llum. També ho fa amb els estels -diu resignada la llumeneta.
- Que ets un estel caigut de dalt del cel?
- No, no ho sóc pas.
- Potser ets una espurna d'un llamp de tempesta.
- No, no ho sóc pas.
- Doncs, què ets?
- Sóc una cuca de llum.
Se sent algú que obre la porta d'entrada.
- Guillem! A dormir, bonic! -crida la mare.
En Guillem se'n va a dormir. Quan l'endemà es desperta, la claror del sol fatxenda ja ho ha fet desaparèixer tot.


En Guillem xarrupa la sopa. Havent sopat sortirà al jardí.
- Guillem, menja sense fer soroll -diu la mare.
- Perquè plora la lluna? -pregunta en Guillem
- La lluna plora? -s'estranya la mare.
- Sí, mare. Als boixos del fons del jardí hi ha una llàgrima de lluna. Però durant el dia no es veu perquè el sol fatxenda ofega la seva llum. Vols que te l'ensenyi?
- Sí, quan hagis acabat de sopar.
- I perquè plora la lluna?
- No ho sé, fill. Potser plora perquè no vol envellir després d'haver estat rodona, ufana i plena. O potser plora perquè no pot estar a prop del sol fatxenda sense que ell ofegui la seva llum. Potser plora per les dues coses. No ho sé, fill -sospira la mare.
Mare i fill surten al jardí. Miren pels boixos però no troben la llàgrima de lluna.
En Guillem mira el cel i entre els estels hi descobreix com un finíssim, brillant, perfecte i net retall d'ungla.
- Guaita mare! La lluna torna!
- Sí, fill. Apa anem a dormir, bonic.
En Guillem es fica al llit pensant en la cuca de llum que ja no hi és perquè ja apunta la lluna nova.
La nit vetlla callada.
Roman el tic-tac de la sala fosca.
En Guillem dorm.
La mare plora.

Comentaris

  • Compungida[Ofensiu]
    reusenca | 23-10-2015

    M'ha agradat força el conte, encara que al final m'he quedat compungida, no sé ben bé perquè, potser és que no l'he entès o potser és que esperava una altra cosa.
    Els contes tenen això de bonic i sorprenent. Tots ens hi identifequem de maneres diferents.
    Una abraçada

  • Participació a la convocatòria[Ofensiu]

    Benvolguda autora, benvolgut autor,

    Perquè el teu conte formi part de la convocatòria del Concurs ARC de Contes Infantils 2015 "La llum", necessitem ens facis arribar un correu a l'adreça electrònica concursos.arc@gmail.com, especificant en l'assumpte del correu: "Concurs ARC de Contes Infantils 2015 - Conte". En aquest correu s’inclourà l’enllaç al conte publicat en la web Relats en Català i un document “plica”. Al document “plica” figurarà el títol del conte, el nom i els cognoms dels autors o autores, la data de naixement, l’adreça, el telèfon de contacte i el nom d’autor/a amb el qual vol constar al volum recopilatori. Si es tracta de menors d’edat, cal adjuntar també l’autorització dels pares o tutors legals per participar en aquest concurs.

    Gràcies,

    Comissió de Concursos
    Associació de Relataires en Català

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 07-10-2015 | Valoració: 10

    In conte molt bonic
    Ens llegim
    Montse

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15990 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat