La crucifixió dels meus catorze anys. 5. Esclat d'herba seca.

Un relat de: Bonhomia
La crucifixió dels meus catorze anys. 5. Esclat d’herba seca.


Estranya lucidesa,
un sol vibrant
i les cordes de la incertesa
on ningú està cantant.
Jo signo la meva tristor
amb un comiat;
jo apago la meva tristor,
dins el buit ressona l’esclat.


Sergi Elias
-Agost del 2010-

Comentaris

  • Jo signo la meva tristor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 06-11-2016 | Valoració: 10

    És una llàstima que durant l'adolescència no tinguem ningú que comprengui el nostre estat. Ans al contrari, potser pel canvi que experimentem ens sentit rebutjats i trists. Ho dius molt bé, Sergi.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.