LA CRISIIIIIIIIIIII! QUE VE LA CRISIIIIIIIIIIIIIII!

Un relat de: aurora marco arbonés

LA CRISIIIIIII! QUE VE LA CRISIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!

Aquest títol no té res d'original. No fa més que recordar la història del llop però en la seva última fase, quan la fera, tan repetidament anomenada, apareix realment i es cruspeix el pastor. De la crisi se'n parla tot el sant dia (potser massa, diria jo) en tots els mitjans de comunicació i en totes les tertúlies, converses, diàlegs, bons dies i bones nits. No hi ha cap família que no tingui entre els seus membres més o menys llunyans, alguna víctima directa de la crisi econòmica en forma d'aturat, creditor de deutes bancaris o simplement consumidor amb dificultats per arribar a final de mes.
La crisi afecta tots els sectors econòmics, fins i tot el del comerç del sexe que, segons notícies llegides en un diari (naturalment jo no ho he comprovat personalment, i ara!) ha hagut de baixar els preus del servei atesa la davallada de la demanda per part dels usuaris. I ara és quan comença la història d'un grup de treballadores sexuals que, davant l'hecatombe que els hi ve a sobre, es reuneixen per tractar d'esbrinar quina podria ser la solució més adient al conflicte. El grup està format per la Sandy (nom de batalla de la Remedios), la Purificación, alies la Candy, la Dolores, alies la Dolly, la Maria Angústias (alies la Katy) i la Ramona, alies la Romy. Les cinc dones, una mica granadetes però conscients de que l'experiència en aquests afers és més que un grau, debaten sobre la competència deslleial de les valquíries arribades de l'est, de les culones arribades del sud i de les salseres arribades de l'oest. A més a més, es queixen de les espontànies sorgides d'arreu que s'han tirat al "ruedo" de la vida per manca de feina i de diners per posar un plat a taula.
"Hem de pensar en alguna estratègia per a incentivar el polvet" diu la Sandy mostrant generosament la pitrera (siliconada, segons algunes envejoses). A la Candy, llarga de cames i curta de gambals, sembla haver-se-li encén una bombeta màgica "I si a més a més del "lote", regalem als clients un lot de Nadal?" "Seràs bleda, Candy"! Què, cava i torrons?" bufa la Katy, embotida en una minifaldilla impossible, "que no saps que la clientela que tenim té sucre i la tensió molt alta? Sempre se t'ocorren idees de bombera. No ens podem permetre el luxe de perdre ni un sol visitant." "Val, val", fa la noia tímidament, només era una idea". "A mi em sembla", diu la Romy, fent un vol de papallona amb les pestanyes postisses feixugues de rímel, "que hauríem d' optar per les estratègies de les grans àrees de l'alimentació. Què me'n dieu d'una oferta de 3x2? Tothom sap que les llaunes de tonyina i els pots de tomàquet fregit es venen més fàcilment amb aquest sistema d'estalvi". "Sí," fa la Dolly acaronant-se la cabellera color pebrot madur amb les seves ungles quilomètriques, "però això representa un servei més pel mateix preu. I una no està disposada a treballar de franc" "Mira guapa", diu la Sandy, espolsant-se la cendra de la cigarreta que ha fet cap a les seves sabates vermell sang amb taló d'agulla, "si et poses tan repelosa, aviat no tindràs feina ni de franc ni cobrant. Jo proposo que votem la proposta de la Romy i acabem amb aquest assumpte el més aviat possible." "Abans de votar", fa la Katy repassant-se el carmí color taronja valenciana, "hem de decidir com ho farem això del 3x2. Perquè en una sola sessió no compto que sigui possible, ja prou feines tenim a que trempin un cop. Jo proposo fer un "vale" per a tres serveis setmanals. És va tallant del cupó i tot arreglat. Què me'n dieu?" "A mi em sembla bé", diu la Candy amb recel, "i si un no ho pot aprofitar, sempre li pot passar el bonus a algun amic jubilat" Després de mirar el cel i llançar sospirs d'impaciència , el gremi de les treballadores del sexe, aproven la proposta per unanimitat, resignades a perdre algun guany en pro de la promoció del servei púbic. I és que quan hi ha crisi, tothom s'ha d'estrènyer el cinturó i fer els sacrificis que calguin. La qüestió és sortir endavant.

Comentaris

  • Ara jugo amb ventatge[Ofensiu]
    tapisser | 23-08-2016 | Valoració: 10


    Ara jugo amb avantatge, perquè el senyor de "los hilillos" diu que ja no n'hi ha de crisi.
    A aquest prohom gallec que camina de pressa i tenim com a president en funcions del govern, en el seu moment se li hagués ocorregut com a solució, perquè les teves "geishes" no notessin el trontoll de la necessitat econòmica del públic, l'operació: "la puntita nada mas" la qual no crec ètic haver de detallar-te.
    He rigut molt i m'ha fet molta gràcia tirar tant de temps enredera fins al any dos mil-vuit
    Ho sento però m'agrada més el joc del relat que el sentiment del poema, potser sóc massa superflu.

    Una forta, forta abraçada, Aurora.
    Sigui com sigui, prosa, poesia, però segueix explicant-coses en forma de lletres arrenglerades, jo m'ho passo molt bé llegint-ho.

    Albert.

  • Molt divertit![Ofensiu]
    nuriagau | 06-06-2010

    A casa teva tens una bola de cristall? Ja sabies la crisi que havíem de patir? No entenc com hi ha alguns que no s'adonaven de la crisi, si tu ja ens havies advertit fa un any i mig!

    Si d'aquí uns dies escoltem a les notícies que el grup de les "Y" (la Sally, la Candy, la Dolly, la Katy i la Romy) encapçalen un anunci publicitari de les ofertes de serveis o un acte reinvindicatiu de les treballadores del sector, començaré a pensar que tens una visió del futur premonitòria. Fins ara només et reconeixia la teva vessant narrativa humorística.

    Enhorabona, Aurora!

    Núria

  • Ai! la crisi...quin llop més gros![Ofensiu]
    Romy Ros | 04-03-2009 | Valoració: 8

    Sí, m'has encandilat amb un relat ple d'humor i ironia que fins i tot les "altres dones" han de plantejar-se rebaixes i paquets promocionals...Tant parlar de la crisi a les notícies de la tele i als diaris i seccions econòmiques... que tots ens haviem oblidat que també aquest sector es veurà afavorit per la malaurada crisi...
    Imagino el teu relat en un monòleg de l'Andreu Buenafuente...
    M'agrada la teva escriptura mordaç i plena d'humor irònic... quina enveja més sana...Com t'ho fas?

  • Vols fer agafar pànic a la gent?[Ofensiu]
    rocaforta | 25-02-2009 | Valoració: 7

    Amb aquests crits i el teu relat espantas i no dones cap solució positiva. Per dir el que tots sabem no cal fer agafar més pànic a la gent. Pensa-ho.

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Què ve? Que passiiiiiiiiiiii... i que marxi![Ofensiu]
    Unaquimera | 07-01-2009 | Valoració: 10

    No sé com t'ho has fet, benvolguda Aurora, per a què aquestes senyoretes et deixessin assistir a l'assemblea i prendre bona nota de la Revisió del Conflicte, l'Estat de la Qüestió, de les Successives Propostes i de la Definitiva Decisió... però me n'alegro molt i molt, perquè així jo he pogut llegir la teva transcripció i gaudir-ne!

    Les cinc dones protagonistes demostren, evidentment que coneixen el sector en el que es mouen, que dominen les estratègies de mercat, que tenen recursos i que reconeixen el moment de començar a aplicar mesures d'urgència: vols dir, estimada amiga, que unes persones així no haurien de tenir algun càrrec, com a mínim un cert temps de dedicació parcial a l'assessorament de polítics, tertulians i xerraires oficials?
    Quantes tonteries l'estalviaríem de sentir en aquest cas... i fins i tot, si això per si mateix no fos prou premi, potser arribaven a aplicar alguna mesura pràctica i possitiva!
    Perquè estic d'acord amb tu, per suposat, quan dius que cal sortir endavant!

    T'agraeixo la proposta d'avui, un obsequi tardà de Ses Majestats que ha suposat una lectura ben distreta i agradable. Ja pots fer-me tantes com vulguis, que jo aniré seguint-les...

    Espero, parlant d'una altre tema actual encara, que els Reis, els del pessebre vull dir, hagin estat generosos amb tu, que ets una bona persona i una bona relataire, generosa en compartir el teu bon humor amb els altres!

    Ara t'envio una abraçada embolicada en paper llampant i amb tres llaçades: una blanca, una negra i una daurada,
    Unaquimera

  • Sortir endavant[Ofensiu]
    franz appa | 07-01-2009

    Comences com un assaig, i cabes amb una estoica sentència, però entremig ens regales un divertit relat, a penes una escena pintada amb colors forts -els dels maquillatges i abillaments que descrius perfectament amb breus pinzellades enèrgiques-. L'ofici més vell del món adapatant-se a les estratègies del màrqueting modern? Crisis i món global, prostitució: les xarxes habituals del capitalisme des que el món és món... Una pregunta em suggereix: si la prostitució és, en efecte, el primer treball remunerat de la història humana... el capitalisme neix amb els contractes entre prostitutes i clients? És aquest, doncs, el pecat original del capitalisme?
    Una abraçada,
    franz

  • Els Reis Mags ho saben tot[Ofensiu]
    patgereial | 03-01-2009

    Els Reis Mags ho saben tot. Han descobert que t'agradaria saber fer els enllaços. Si no van errat, envia un e-mail a patgereial@hotmail.com, i els teus desitjos es faran realitat: t'explicaran com es fan els enllaços.

    Patge reial

  • ha,ha,ha...bon relat[Ofensiu]
    Epicuri | 02-01-2009

    ja diuen que l'humor no es més que una forma d'economia...

    Tot està en tot, i el mercat del sexe, com a mercat es com qualsevol altre ( Una altra discussió sería la ética dels productes)

    m'has fet pensar en aquell "pobre" consumidor que veient-lo amb tant poca capacitat econòmica li diuen:

    A veure...

    Vostè quan pot pagar?

    - Doncs...tres euros.

    Miri per aquest preu, no més li podem oferir uns

    Ous a la castanyola...

    i en que consisteix?

    En que vostè se la maxaca...i nosaltres li acompanyem amb les palmes...

    i es que amb lis crisis, si un te interés...s'ha d'arribar a posar-hi les mans!

    i si voleu solucions llegiu-vos el relat "un amic per la crisis" com diuen els gats catalans meu...

    ...per supossat he, he...

  • la crisi [Ofensiu]
    anmonite | 02-01-2009 | Valoració: 10


    Aquest títol és una provocació. Incita a la resposta. La crisi acabarà creixent i ens menjarà a tots. S'estén silenciosa i penetra pels oïdes. Particularment, se m'està creant una en el sexe, una altra a la mirada, una altra a la punta de la llengua, però la més preocupant és la crisi d'idees que m'està deixant d'eixelebrat.
    Respecte al text, cap preguntar-se per l'opinió de la patronal representant de les treballadores sexuals. Què opinen ells dels descomptes i les rebaixes? Estaran conformes amb el sistema dels vals?... Aquesta, és una de tantes preguntes sense resposta que la crisi ens està deixant i nosaltres, tot els demés, ens conformarem amb esperar que els esdeveniments segueixin el seu curs i que la crisi acabi desfent-se amb un polvet de tap de cava. Salut!

  • Comencem be l'any!!!!!![Ofensiu]
    entortilligat | 02-01-2009 | Valoració: 10

    A aixo del 3 x 2 m'hi apunto! Pero no en el sexe sino en tota la parafernalia de la vida comú, que un es una persona seriosa i de bona familia. A mes amb tots els problemes que ens vindràn aquest 2009, la feina serà nostra per aconsseguir l'abast de 1/2 per 1 i quedar com un home(?) de capa i espasa(?), o millor dit "espaseta".
    No se com es desenvoluparà aquest any entre l'Obama, els de Gaza, i els banquers i la mare que...(ai que m'apujaran l'euribor si per casualitat en volta algun per aquí intentant fer de poeta economic).
    Pensaba, a veure si l'Aurora ens rebaixarà la serva pluma i les passarem putes, pero veig que tindrem un any ple dels teus relats i poemes. Els primers fent-nos riure a petar i els altres, fent-nos plorar com si plogues. Som bastants que com jo ja tenim empegada la drogadiccio "Auroril Marquil" i no se com ho fotriem sense tu.

    No paris, eh? que, al menys jo et necessito per anar tirant, que ja es molt.

    Felicitats 44 x 1.278.

    Petons que rima...hostia se'm han acabat les rimes! I si cambiessim de xip?

    Abraçades que rima amb escollonades, val?

  • Kina kanya!![Ofensiu]
    Narcis08 | 02-01-2009 | Valoració: 10

    Proposo que ho facin els de la renda : val per tres devolucions en un any!
    Ah! Quan dius " els hi venia a sobre", el "hi" sobra perquè és un pronom feble afegit a "els". Per dir-ho entre nosaltres, és un pleonasme.
    Bon any, guapa. i per molts més!!

  • a mal temps[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-01-2009

    bona cara, i el temporal que se'ns acosta... capelina i a abrigar-se, que no ens esquitxin més del compte.
    Si ho mirem fredament, el fet que no poguem comprar ara una casa no ens ha de fer viure diferent de com ho feiem fins ara.
    Una altra cosa és que alguns s'aprofitin tancant portes i fotent al carrer uns quants, per allò del "a rio revuelto".
    Sols ens toca esperar que aquells que han de prendre mesures, ho facin bé, i no la caguin (perdona la paraula). Però amb els nostres antecedents... Puedo prometer i prometo...

    Bon any Aurora!

    Ferran

  • El cinturó[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-01-2009 | Valoració: 10

    Bon relat i molt descriptiu. Jo opino.... on és el cinturó i quans forats té per estrènyer... o potser allargar....

  • una devallada de serveis[Ofensiu]
    Avet_blau | 01-01-2009 | Valoració: 10

    De moment la crisi nomes es una petita
    devallada de serveis i extres,
    un resservar-se i no gastar mes enllà
    de lo imprescindible, tirant de "tapers"...
    Però si de veritat arriba una recessió
    i la gent ha de suprimir coses,
    triant nomes lo basic e imprescindible,
    llavors sentirem els gemecs,
    i no precisament de plaer.

  • Esmena[Ofensiu]
    nuriagau | 01-01-2009

    No tinc gaire pràctica, però, i m'ha sortit tot en negreta i jo volia lletra rodona. Només volia destacar el monòleg televisiu.

    Núria Gausachs i Cucala

  • Molt bo[Ofensiu]
    nuriagau | 01-01-2009 | Valoració: 10

    He llegit aquest relat perquè li has recomanat al meu pare . Entenc que li hagis recomanat: és un altre dels teus brillants monòlegs televisius.

    Si vols que t'expliqui com es fan els enllaços a RC, escriu un e-mail a l'adreça electrònica del meu fill o a l'adreça de patgereial@hotmail.com.

    Mira què passa si cliques el següent enllaç: LA CRISIIIIIIIIIIII! QUE VE LA CRISIIIIIIIIIIIIIII!.

    Aprofito per desitjar-te un any 2009 ple de sort, salud, amor i inspiració literària!

    Núria Gausachs i Cucala

  • La crisi afecta a tothom...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 31-12-2008 | Valoració: 10

    La crisi afecta a tothom. Els que hi entenen ja ho diuen: "Ho passarem senyores de la vida"
    A mi, particularment, sempre m'ha cridat l'atenció aquesta manera tan peculiar de dir senyores de la vida. ¿Què potser les altres, les no adulterades no ho són de la vida?
    Com t'ho fas per no parar de publicar? A veure si haurem de fer una secció per a tu sola!

Valoració mitja: 9.58

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

204 Relats

1832 Comentaris

178467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.