LA CRISÍ DEL COMTE MARAGALL II

Un relat de: Marceli
en el que el Comte Maragall II El Olímpic fa compte i inventari dels seus soldats, les seves catapultes, i els mitjans bèl•lics de la Generalitat de Catalunya


Com tots sabeu Maragall II és descendent de Maragall I El Intel•lectual. Maragall II és el President triat pel poble de Catalunya mitjançant un procés de paperines. El que més paperines te, es fa president. En cas de no tenir prou, ha de pactar amb les paperines del demés. En el seu temps es fera el Pacta del Tinell. Un pacte que continuant les tradicions medievals, no complia ningú. El sarraïns, els musulmans, els mossàrabs i els del carrer del almogàvers, sempre s’estaven enfrontant. Els almohades eren molt pacífics, es passaven tot el dia dormint, la seva aportació a la humanitat fora el invent de l’almohade. Abans de l’almohade es feien servir pedres toves. Els conversos dels de Inicia Natives, es ficaven a totes les batalles, i no guanyaven cap. En quan apareixien al camp de combat, els bàndols enfrontats feien una coalició, i es llançaven en massa contra els de
Inicia Natives, uns conversos que no conversaven gaire. I a sobre no els feia cas ningú.

L’enemic més poderós del temps. Eren els Xins que estaven massa lluny. I el inventor del autobusos, el AUTO-BUSH. Havia heretat l’antic Imperi Bizantí, i s’havia fet fort a la torre de Londres i en els camps de Normandia. El domini per mar, per aire, i per les ondes de televisió i radio, estava en mans dels tribuns romans de l’Atlàntida. El nostre Maragall II, no era com Jaume I. El Maragall en lloc de tallar-te les cames quan te les trenques. Et fa una operació de genolls i t’envia a recuperació. És una bona persona comparada amb els taurons del Atlàntic, els del Pacífic, el de Asia Petita, i els de Asia Madura. Els musulmans de la Terra de Foc. De foc real, no els de la cordillera del Andes. Iniciaran una creuada contra el BUSH. Era molt estrany, normalment les creuades les feien nosaltres. Això va creuar els cables del BUSH, i va decretar la creuada contra la creuada. Els reis de Anglaterra, i el ministre del Rei Joan, Haz ná, “L’emir que volia ser Califa, en lloc del Califa” (sense demanar permís ni al rei, ni als diputats, ni als parlaments, ni a la generalitat, ni al príncep de Astúries), es va aliar amb els creuats de cables Anglo-sajons. Va ser una traïció indigna de un seguidor del CID i un fidel lector i col•col·leccionista del Jabato i el Capità Tro. L’alegria i els somriures amb les que va prendre alegrement la decisió de fer el paperina amb els reis del món, va dur la desgracia a la gent del seu poble. En lloc de penedir-se, demanar disculpes i tancar-se en un convent. Anava pel món rient-se del que havia fer. Riu, riu, que ja ploraràs. Va dir un poeta anònim.

Com podeu observar en l’estudi històric. Eren temps molt compulsius, amb molta violència gratuïta (sobre tots als cinemes i a “Aguantarla con la mano”, La marca Atlàntic Carolíngia a Cuba). Maragall cridarà a la Cort del Palau al seu conseller de defensa, i tropes armades de valor. El senyor de Protecció Civil, acudirà a l’audiència. I el presentarà inventari de forces i recursos bèl•lics catalans :

En primer lloc els mossos.

“Poden contar amb els mossos diuen que vindran tots els que estiguin lliures de servei. Els demés estan ocupats custodiant les presons, el tràfic, les dones maltractades, els atracaments dels tanca llunes, al nens que taquen parets i fumen herbes del camp, i els borratxos que no troben el cotxe, ni el camí de tornada a casa . També fan serveis de assistència mèdica, atacs de nervis, qüestió de forenses, etc.. etc.. i etc ...Pel que estava dient el ministre de defensa, els mossos feien de tot menys anar-se de festa”.

El Pasqual s’impacientarà, i digués, “em pot resumir, amb quants mossos poden comptar”

“Amb ningú senyor, tindrien que contractar uns 20.000 per treure-les feina. Aviat agafen la baixa en massa per estrès...

Els bombers podrien venir en cas de no tenir serveis, però també es troben que s’estan cremant tots el boscos i ens han demanat més personal. Al gegant del Pi, se li ha cremat el Pi i el pis, i esta amb els forestals fent repoblació. Millor no li dient res.

El Tricicle tampoc pot venir, estan de gira a la Patagònia, i a sobre aprofiten per fer un estudi dels pingüins. I caminen tot el dia fent el pingüí.Com a molt ens poden enviar una secretaria i al suplent del tècnic de llums.

El Comediants, tan sols queda un, els demés es van extingir amb els Dinosaures de les crisis econòmiques i les egolatries. Els joglars s’han separat, El principat de Boa de Ella, no vol tenir relacions diplomàtiques amb nosaltres. La Trinca, s’han presentat al càstig de La Operació Fracàs Monumental.
Els Cavallers Templets de la Ordre de “La Nova Cançó”, que s’enfrontaren a l’últim cabdill mohicà, estan dissols senyor. Els Papa els ha excomunicat i ha donat ordres de dissoldre als manifestants, perdó, a l’ordre. Els cantautors estan tots en el TAN MAHALAS .O s’han fet monjos, o es fan l’indi a l’Índia del hindús. No a calgut cremat els seus llibres i vinils, ni a ells. Els hi ha passat com allò “Missió Impossible”, s’han autodestruït sols. Pobreta la del Mar de Boneta, la Assemblea de Catalunya va organitzar una Marxa, els demés la feien a pas lent, ella la va tenir que fer a corre-cuita. Els grisos la perseguien amb les porres desenfundades i a la mà. Amb ho bona que estava, passaven del Muntaner i del Llach, del Pi de la Serra Mecànica, del Raimon del València, del nostre polifacètic Ovidi Montllor i de la resta de la banda. El Tito Soler, quan venien per ell, es feia el mut, i deia : “¡ Ui, jo no sé cantar, si voleu anem a comissaria i en doneu de tortes, però mai cantaré bé. Jo tan sols toco la guitarra, voleu que os toqui una del Paco de Lucia?, Entre dos Aigües, La de Vichy i el BurriAse ?”. Al Sisa no entenien res del que deia, i preferien no apropar-se, ho prenien per boig. El podien haver enviat a l’assistenta, que el donés una pensió. Al comte Arnau Vila del Bo, de la Marató de l’espectacle, ho agafem en mal moment. Esta preparant els jocs olímpics del Poltrona. Els dels Soneu ja sabeu que estan sonats, no podem contar amb ells, els hi agraden més les aliances estrangeres. La Cubana, estan de gira pel Malecon de la Havana. Fan de guies als turistes i els hi ensenyen allò de les guineus i els genets.

El Sr. Samaranch esta massa gran per tornar a fer de Cid Campeador. Ens pot enviar una senyora de la neteja, una hora al dia, nosaltres tindríem que pagar-li el segur.
Els de la Caija, inclosa la del Cavaller Pianista, Narcís de La Serra Manual, diuen que ho tenen tot invertit en pisos, i en accions dels sarraïns. No tenen metàl•lic. Ens han fet un present : una calculadora de maravedís, euros i dòlars. Promocional es clar. També un jocs de gots del Nicasso i uns plats del Gaudix.

El tamboriner del Bruc, esta de viatge amb els del INSERSO. Al Serrat ja se li han troncat les cordes de la guitarra i les vocals, de tan explotat com ho tenim. El tindrien que donar un casset i unes piles per que canti. La burra elèctrica ja la du ell”.

El comte Maragall, menys mal que és molt pacient, escoltava en un d’aquells estats digne de un monjo tibetà, que sembla que estigui entre dormit, endormiscat, o concentrat en el més enllà. Que és el que estava fent, resant.

“També tenim els serveis mèdics. les urgències col•lapsades, els CAP sense cap, els hospitals en llistes d’espera. Als geriàtrics estan força bé, però no estan en condicions de que se’l recluti. Es passen tots el dia lligant i ballant cançons del Josep Guardiola i el Manolo Escobar. No és moment de donar-los feina ja s’han acostumat a la bona vida. A sobre s’han viciat al dominó, a les cartes, al bingo i a la petanca. Estem pensant en fer una campanya de reinserció dels jugadors de petanca anònims. Es posant a jugar per les nit als corredors i passadissos. I amb el soroll que fan les boletes de plom folrades de acer, endemés de destrossar els piso de porcella nosa, no deixen dormit als veïns.

Els dels autobusos, el tren, el metro, els ferrocarrils de la generalitat i el tramvia de la gran via estan tots al taller. Reciclant les locomotores a vapor, i els cotxes a pedals dels picapedra. No els hi arriben recanvis de la Mercedes. I això que es passen tots el dia cridant : ¡ Mercedes Ven, Mercedes Ven !. Els tindrien que posar tele afònics o internengg. Els crits no els escolten a Alemanya. Els intercepten a França, i els envien formatges”.

El informe de l’estat de Catalunya ja començava a ser més llarg que un discurs de Fidel Castro. Al comte Maragall l’estomac li estava fent de tot, menys quedar-se calladet.

I se'n van anar a dinar al Frankfurt de la plaça Sant Jaume. Aquell que has de menjar de peu, o anar-te a seure a les escales de la Catedral. Que és el van fer. La gent els donava cèntims al passar pel costat, cosa que no acaptaven. Les finances no estaven tan mal com per recaptar d’aquesta manera. Pagarà el de protecció civil, s’ha de ser amable amb el President, al menys amb el de Catalunya. Tan sols tenim un, ho hem de cuidar. Malgrat que el de Protecció era un servei desinteressat, sense cap sou, i a sobre tenies que posar el cotxe, la benzina i la sirena.

“La Marquesa de Sta. Coloma i els almoràvits (Manuela de Madre, és obvi, no serà Manuela de Marcianos, tothom tenim mare, ni que fos la única que tingues mare) esta a la creuada de Madrid. Envoltada de forces enemigues, bombardejada per dreta i esquerra. La tindríem que enviar una armilla anti-fletxes de cupido, no sigui que el Rajoy s’enamori i la rapti. La porti al Castell de SalaTortes i la deixin tancada en una torre, fins que els tornem els arxius que son nostres. O ens demanin un rescat a canvi, amb ho malament que estem de pressupost.

El Sr Frare, Xirinacs tampoc pot venir. Ho han ficat a la model. Abans es manifestava davant, i tocava a la porta, perquè el tanquessin, i per molt que els va tocar els coll..., no el van tancar. I ara, 30 anys desprès hem complert els seus desitjos. Com pot veure no ho havien oblidat.

Si tornem a trocar al tele afònic de L’esperança ens enviaran a un centre de recuperació de dependents a les adicions. I als tele afònics del Ràpel, de sexe i xats de mòbils surten massa cars. Baixar xorrades dels mòbils, no ens ho poden permetre.

El niu de escurçons de “EL VIBORA”, s’han desintegrat senyor. El Mariscal, ara és General de un exèrcit de Cobis. El Peter Punk, esta de periodista, amb el MAX, al PUNTET. I el Rei Josep Mª Berenguer I, esta a “LA CUPULA”. No pensi mal senyor, “LA CUPULA”, és un convent que tenen a La Floresta. De “copular”, millor que no miren les ultimes estadístiques del CID. Ens cedeixen al Jaume Fargas VXIXXX (69) o LXIXXX (519) . A sobre, el CID, ens ha donat els resultats dels sondeig, en números romans.

Inventari de l’esquadra naval catalana: De la flota de Jaume I, queda un rem al museu de les drassanes. La reproducció de la caravel•la de Colon, es va cremar. A sobre ens hem quedat sense la recaptació de les entrades. “Les golondrines” encara funcionen .Ho sento, les hem tingut que posar en quarantena per ho dels constipats dels pollastres. El submarí del Monturiol, el tenim a la porta del Setciències de la Caija. Ens ho enviaran per correu-vos certificat. Els Clubs Nàutics i de Natació tot terreny, diuen que no es poden mullar en temps de sequera.

De vehicles amfibis, tenim al David de la Meca. El batidor de records i travessies nedant, tot perquè no teníem ni una barca dels llac de Banyoles per deixar-li. S’ha passat als balls de saló. Abans va fer passejos per les passarel•les de moda, amb el Capità Garci de representant. Ho havien sancionat per dopping. Durant les investigacions s’adonaren que havia estat l’aigua contaminada que s’havia empassat. Ha participat en proves al Carib, arribant a la meta abans que els taurons. A Brasil també ha nedat, pel Amazones. Ha fer amistat amb les piranyes i amb les amazones en tanga dels carnestoltes També va fer la travessia del Llac Ness. Els abocaments il•legals de aigües residuals de les destil•leries de whisky escoceses, també han contaminat el Llac Ness. El pobre home no volia sortir, deia als seus metges entrenadors i jutges: “ L’aigua esta molt bona hip, no surto ni boig, hip, escòcia te la millor aigua del món, hip, hop “.El nen treia el fora borda que te, i no havia manera d’agafar-lo. Al final van agafar el càrtel a on posa META, que en angles és FINISH, i el van penjar del coll. Al sortir deia :”he guanyat, he guanyat”.El premi no li van donar. El van dir que s’ho havia gastat en whisky. Se li va quedar cara de tonto. La seva venjança fora omplir el cotxe de ampolles de aigua amb whisky del llac i vendre-les com a JB. Amb les inicials del Joan Barceló.
Actualment, tampoc es pot mullar, sal fa mal bé el maquillatge. El podríem dir si vol fer la regata de la Copa Amèrica. Ens estalviaríem el vaixell. Ja sap senyor que aquests hagués donat la volta a Magallanes, i li hauria arrossegat el vaixell quan no bufes vent”.

- i de Castells com estem ?, va preguntar el Sr. Maragall.

“No gairebé senyor. Hem dinamitat la muntanya per fer la carretera de Castellsdesfets i l’antic Castell de la Torre i del far, han caigut al mar. No hi havia lloc per la carretera, teníem que obrir camí dinamitant la muntanya. El castell de Montjuïc encara esta en condicions, però és del Sr. Bono. Diu que se’ns a acabat l’abono. El museu d’armes tampoc és nostre. Fins i tot s’han quedat les puntes de fletxa dels ibers”.

“El Quixot Català, el que va enfonsar el Maine i capitanejar la Armada Invencible, diu que te la cavalleria preparada: El seu cavall, “Constipant-te”, refredat amb virus de conills, de pollastres i de porcs que no renten els pollastres. El centre de reproducció assistida de animals i ovelles de Girona, ha donat un Ase català, amb ales de compreses, pel Sanches Panda”.

El comte Maragall va tallar la conversa dient : El Quixot Català millor que no vingui, amb la mala sort que te, perdem segur.

“La Montserrat Caballé vol col•laborar en la secció d’armes secretes. La seva veu ultrasònica pot trencar les defenses i les ampolles de whisky dels agressors. Al menys ens atacaran sobris. Nosaltres tenim en reserva les caves que han sobrat del Nadal. I les COPES netes, per beure i brindar.

La diputació és la única que esta disposada a oferir tots els medis, recursos, calés, homes, material, infraestructures, helicòpters, portaavions, cendrers, s’encarreguen del càstings, del merchan dancing, de les gitanes que fan la croqueta i del Bodafuente”.

Maragall es va queda bocabadat, la diputació li dóna el seu recolzament, la seva borsa i el seu tot.. I com és això ?, li va dir el President i comte Maragall al President de la Diputació ...

El senyor Celestino Corbacho, President de la Diputació, el va respondre amb tota humilitat i educació ..

Mestre i senyor, perquè som del mateix partit i sempre ens has fet favors...

D’aquesta manera i una vegada més gràcies a la Diputació la Generalitat, i per tant Catalunya, va tenir pressupost. Que no es va gastar en soldats ni exèrcits, sinó en missions de auxili, ajut, solidaritat i salvació. El Comte Maragall atorgarà el Honor de dirigir les missions al nostre cavaller de la Pau i Patró, Sant Jordi.

Marcel·lí Miret
EL QUIXOT CATALÀ
https://www.google.es/search?q=quixotcatala&ie=utf-8&oe=utf-8&gws_rd=cr&ei=ENAVVbX3GsTOaKfhgOAF
marcelinosi@yahoo.es

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marceli

Marceli

24 Relats

16 Comentaris

16520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
LA HISTORIETA DE Marcel·lí Miret

Marcel·lí Miret va néixer a Barcelona al 1958. Hi viu a Badalona des de que l'home va trepitjar a la lluna . Es un dels pioners de les aplicacions multimèdia, i en utilitzar els ordinadors per fer efectes de vídeo i animació. En un temps que hi regnaven les senyals analògiques, va creure en els ordinadors com a maquines amb mes possibilitats de tractar imatges. Actualment la desaparició dels aparells analògics es gairebé imminent .

La seva prehistòria comença a Badalona (1984) com a escriptor i poeta visual. Amb altres companys ( J.M. Muñoz Rovira , FeFe , El Cintas , etc ) fan el fanzine Pienso de curta vida però desbordant d'imaginació…

Desprès se'n va a Barcelona (1986) i es relaciona amb gent del còmic (Jaume Fargas - JC entorn VIBORA) intenta fer guions per vendre,però al final se'ls te que dibuixar el mateix . Publica els primers còmic fets a Espanya amb ordinador ( revista PRIMERA LINEA - El Vibora - Diari L' Avui ) .

Finalment fa un vídeo amb ordinador i es dedica a projectes de vídeo, animació i espectacle (1990). Se'n va de fires amb el espectacle de creació pròpia COMPUTER ART SHOW que es representa a les fires de SIMO - SONIMAG - BROADCAST

També dóna classes en centres carismàtics de Barcelona ( Videografia , empresa que dirigia Antoni Mercader - actualment ex- catedràtic del Institut dels audiovisuals - i que va introduir el vídeo art a Espanya ( Miralda - Muntades - Felip Solé - Eugeni Bonet - Remo Balcells - Santi Fort - etc ... )
i El CIEJ ( Centre d'iniciatives per a Joves de la Fundació La Caixa ) - Actualment seu dels estudis de btv a Barcelona.

Entre 1991 - 92 col·labora amb la Fura dels Baus, amb vídeos per el espectacle NOUN i Realitza la Simulació per ordinador de la Cerimònia De Inauguració Dels JJOO Barcelona 92. Una eina que va servir per que els participants, el coreògrafs, els tècnics, els realitzadors de TV entenguessin la complicada narrativa furera i el responsables del COI apostessin per la FURA (un grup que no inspirava massa confiança debut al seu estil "gore") i els donessin tots els medis necessaris per poder-ho fer.

Al 1996 fa el pre- disseny del l'espectacle Veintegenarios de Albert Pla i en realitza alguns videoclips.

Entre el 2000 i la actualitat ha estat desenrolant els elements del PC per poder tenir mes elements tècnics i perfeccionant els acabats. Ara que els ordinadors se han propagat per el mon i el seu us es conegut globalment, es sent mes comprés i gaudeix de que aquestes tècniques s'estiguin globalitzant. Segur que no deu estar gaire d'acord amb el Bill Gates , però encara queda molt per fer ....

Obra poètica:
Guerra als Controladors
Leonora Dada
Nanes de cobrellit
La capsa dels Caramels
Micro històries de Olotilandia

Vídeos:
-Jornades Música Cibernètica i Natura de Jossa del Cadí organitzat per Martí Brunet.
-Inciertos en Gijón.
-Veintegenarios Albert Pla. Carta al Rey Melchor.
-Computer Animació: La Carrera de Hércules JJOO B-92.
-Computer Animació: Mar Mediterrani JJOO B-92.
- Kali2 Copios.
- En destrucció.
- Estruktura Gustavo - Gustavo Adolfo Ropero
- i altres que tinc perduts.

Vídeos Malíssims:
- El Coche de Plástico - Horta de Sant Joan - rodat amb un dos cavalls y els veïns del poble - Assessor tècnic Jordi Benavent.
- El ladrón de Bad-Dog - Protagonista Carles Riba, no es el poeta, aquets es músic i tècnic de so de la BBC.
- El "cuento" de la Navidad - A la Conreria - Badalona.
- Pánico en la casa de colonias - Rodada amb els nens del poble en una hora, a prop de Sitges.
- El Bisne de las Galaxias - Rodada amb Kiku Vidal, Ivon Miralles, J.M. Muñoz Rovira, El Fefe i un citroen groc a punt de caure al riu de Sant Aniol. Artista el Pérez de Banyoles. Exteriors en El Bosc d'en Chicu, a on n'hi ha estàtues millors que les de Dalí, escenes aquàtiques rodades amb les barques a rems del llac de Banyoles. Vestuari horrible.
- El vídeo inexistent amb: Isabel Mateu, Joan Valls, Aniol Valls, els fills de la Isabel, Joan y Marina. La Susanna Orri , El Lauren, la Espe, El Xato, El Josep Olivars, La Anna, La Gloria, Els Punkis, El Jesús, Els del parador de Castellfugit de la Roca de la Garrotxa.
- Escalada a la muntanya de la Reina Mora amb el Jordi Solá i els del refugi.
- Tècnics: Joan Duran, llums. Manel Cutando, disseny. Camara: Josep Poch. Missatger: Antoni Alós. Carles Bertan, Forn Bertan, pastís. Música: Desmanes- BooTooNoo. Atjudant, Luís Artero.
- El Video de mi barrio: Bubo, Miguel Artero, Los capitanes, El de Romania, El de Marroc, El de Pakistan, El Mústafa, que te tres anys. Mi vecina Luisa i la il·legal que frega la escala.

Proyecto parado: OVNI, el extra limitado

Proyectos Actuales:
Trilogía Clásicos Españoles
-El Quixot Català
-La Celestina con Overbooking
-Tolente el Código de Don Vicio


Marcel·lí Miret
marcelinosi@yahoo.es
http://webs.racocatala.cat/quixotcatala