LA CREU METÀL·LICA

Un relat de: Cafè amb canyella
Durant la nit, la muntanya havia estat respectuosa amb nosaltres. Tot i així, ens havia negat el confort flonjo i envoltant del llit de casa. Ens vàrem despertar ben aviat, amb el coll i les articulacions encarcarades, la gola seca i una necessitat imperiosa de buidar tot el líquid que varem ingerir en l’ascensió del dia anterior.
En obrir la porta de la tenda, l’aire gèlid i humit provinent de les muntanyes pirinenques ens va clavar una bona bufa de realitat. Amb moviments mecànics, vam recollir el nostre petit campament, mentre el Sol, tímid, cobria la silueta de les muntanyes que ens conduirien al cim de la Pica.
En Marc, l’Elisenda, el Quim i una servidora, vam engegar motors després d’un esmorzar ple d’energia que ens permetés posar-nos en marxa durant una bona estona.
Cadascuna de les nostres enormes motxilles ens feien alentir el bon ritme que normalment teníem a la muntanya. Però ens sentíem còmodes amb aquell pas.
Una passa. Una altra. Una altra. Una altra... Amb constància i persistència, però sense pressa.
Mentre pujàvem la muntanya, cap dels quatre parlàvem. Algú mirava la bota del davant. Un altre, fixava ben endins de la seva retina les imatges majestuoses d’aquell racó banyat per aigua verge. Tots quatre, sotmesos al vaivé d’uns moviments harmònics i compassats, ens perdíem en la llunyania dels nostres pensaments, del so constant de la nostra respiració, del nostre món interior...
Passarem aigua, cues de cavall, catifes de verdor devastadores, tarteres, llacs, glacials...
L’escrupolós ordre i el silenci d’aquella fila índia, va ser trencat per la veu d’en Quim:
- Va nens, que ja hi som! – Va vociferar perdent el poc esma que li quedava.
- Si!!!- Vàrem assentir tots tres amb entusiasme.
Tres passes, dos i una.

La creu ens va abraçar amb les seves mans metàl•liques, donant-nos la benvinguda al cim.
I entre els càlids rajos que s’introduïen en la nostra pell i la remor del vent, em va semblar sentir una veu que xiuxiuejava:
"Ja sou aquí, fills meus. Teniu la terra als vostres peus".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: