La cova de les quatre creus

Dins els misteris on s'hi amaga la mort n'hi ha un que explica que qui neix de vell guarda el silenci perquè no s'apagui la bellesa del palauet on viu i on es resguarda d'antics espants i horrors. Parlant de la Guerra Civil no cal addueixi cap exemple.


Sergi : )

M’ha agradat molt aquest relat que m’ha portat a la infantesa on també m’agradava explorar espais plens de misteri, esperant trobar quelcom excitant. Més d’un ensurt m’havia endut.
Crees un ambient propici, com si un d’aquets nens fores tu mateix. M’ha atrapat des del primer moment.
Una abraçada

M'ha agradat molt l'ambientació del teu relat, els nens ho remenen tot. Potser, per això, són tan importants en les societats.
Per cert, el meu relat sembla més bonic explicat per tu.
Una abraçada
Pinya de rosa

.. crec que en una ocasió et vas definir així parlan amb mi, tot i que no ho hem fet sovint !

Aquest teu relat... es inventat? O tenim coves a Girona? Crec recordar que ets també Gironés. O potser has barrejat realitat i ficció. Ja me'n faras 5cts si hi ha coves d'aquestes a sota les cases .

Gràcies per venir a llegir-me i deixar el teu valuós comentari... ha estat del tot inesperat.
M'agrada més com em siggereixes tu, posant En en lloc de Al... té alguna explicació gramatical o tan sols sona millor?
No cal dir que l'Anna Rispau gran petissa, aquestes paraules les tenia posades en un haiku, mentre jo he fet tres versos.
M'estic plantejant intentar trevallar sobre l'inspiració repentina i espontanea per aconseguir uns resultats més acurat. Però quan intento posar-hi metrica i rima em surten ximpleries. No aconsegueixo bons resultats. A més ja que veig que en saps, quin perquè hi ha al darrere de comptar fins la sil.laba forta, ves per on em surten les sil.lebes quasi sense pensar però comptant-les totes i si nó entenc el motiu, em rebela tenir de llançar a les escombreries uns versos que m'agraden perquè no puc retallar-los o allargar-los sense que peerdin sentit,
Ai ja veus quina parrafada que te deixat! Perills de fer bons comentaris!!!!!

Anna

Un gran relat, que atrapa per la seva versemblança. Als pobles, sobre tot als petits, hi solia haver-hi coves, sobre tot de petit volum (als grans eren destruïdes per l’edificació). El teu relat ens acosta a l’infantesa i als fantasmes que poblaven la nostra imaginació.

M'ho he anat empassant com si fos autobiogràfic. T'ha sortit un relat ben misteriós, Raül. M'ha agradat especialment l'ambientació.
Salut i relats!

Aquest relat m'ha despertat un munt de preguntes. Què són aquest cadàvers? Són només quatre condemnats de la Inquisició, per la referència a la gramalleta? O en realitat, són de debó els quatre cavallers de l'apocalipsi o alguna cosa semblant? Un enorme misteri. M'ha agradat molt el fet de què deixessis el final obert, però molt ben travat. També m'ha encantat l'ambientació del principi i com sempre, el teu estil. Jo crec que es mereix una selecció ben merescuda. Felicitats :)
Edgar