La cova de les quatre creus

Un relat de: rautortor

Aquella tarda tocava sortir. Les vacances havien caigut en la rutina, fet inacceptable als deu anys. Per sort, existien possibilitats de solució. Per exemple, l’exploració de coves, ja que abundaven tant al casc urbà com al defora.
Podríem esmentar les del carrer del castell, excavades a tocar de l’antiga muralla. Per cert, a casa en teníem una, amb una llarga xemeneia. Havia estat habilitada com a cuina abans de construir l’edifici. Ara era un cau de serps i no em feia cap gràcia intentar esbrinar què s’hi amagava.
També n’hi havia de maleïdes, com la del ferrer del raval. Segons diuen, durant la guerra civil fou un bon amagatall. Situada darrere les cases, gaudia d’un accés dissimulat per uns esbarzers, amb un discret respirador al sostre. Però, la perversa fatalitat hi havia posat l’ull: un obús va encertar el forat.
Sense oblidar les de l’eral. Les havíem escorcollat gairebé totes. Fins i tot aquelles que tenien fama de catau de bruixes. Sempre amb gosadia; la por era inherent a la pròpia aventura.

En aquesta ocasió, els exploradors havien descobert una cavitat al peu del tossal de les forques. Sota una llinda de pedra amb quatre creus gravades, l’aigua havia obert una escletxa al terrer; amb tot, era un forat insuficient per treure a la llum cap misteri de dins. Per tant, caldria excavar una estona. Per fi, reptant, vam poder accedir a l’interior. La petita llanterna que dúiem ens mostrà amb prou feines unes escales i una sala, i allí, recolzats al mur, quatre esquelets vestits amb túnica i gramalleta. No cal dir que el sobresalt va ser enorme i més, quan de la conca dels ulls sorgí una cosa brillant. Cagats de por, vam fugir pensant que es tractava d’alguna bèstia maligna.

Aquell vespre, a les eres se sentiren laments com d’ànimes en pena. I si algú passà a prop de la cova, va poder veure-hi un ancià eremita afanyat en tapar-ne el portell mentre recitava el dies irae, dies illa.

Devia ser mitjanit quan s’escoltà un amén unisonant. Després, tornà el silenci.

Comentaris

  • Palaus amagats[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-06-2014 | Valoració: 10

    Dins els misteris on s'hi amaga la mort n'hi ha un que explica que qui neix de vell guarda el silenci perquè no s'apagui la bellesa del palauet on viu i on es resguarda d'antics espants i horrors. Parlant de la Guerra Civil no cal addueixi cap exemple.


    Sergi : )

  • Interessant[Ofensiu]
    Naiade | 30-05-2014 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt aquest relat que m’ha portat a la infantesa on també m’agradava explorar espais plens de misteri, esperant trobar quelcom excitant. Més d’un ensurt m’havia endut.
    Crees un ambient propici, com si un d’aquets nens fores tu mateix. M’ha atrapat des del primer moment.
    Una abraçada

  • Magnific![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 23-05-2014 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt l'ambientació del teu relat, els nens ho remenen tot. Potser, per això, són tan importants en les societats.
    Per cert, el meu relat sembla més bonic explicat per tu.
    Una abraçada
    Pinya de rosa

  • Hola Raul el contaire...[Ofensiu]
    Annalls | 23-05-2014

    .. crec que en una ocasió et vas definir així parlan amb mi, tot i que no ho hem fet sovint !

    Aquest teu relat... es inventat? O tenim coves a Girona? Crec recordar que ets també Gironés. O potser has barrejat realitat i ficció. Ja me'n faras 5cts si hi ha coves d'aquestes a sota les cases .

    Gràcies per venir a llegir-me i deixar el teu valuós comentari... ha estat del tot inesperat.
    M'agrada més com em siggereixes tu, posant En en lloc de Al... té alguna explicació gramatical o tan sols sona millor?
    No cal dir que l'Anna Rispau gran petissa, aquestes paraules les tenia posades en un haiku, mentre jo he fet tres versos.
    M'estic plantejant intentar trevallar sobre l'inspiració repentina i espontanea per aconseguir uns resultats més acurat. Però quan intento posar-hi metrica i rima em surten ximpleries. No aconsegueixo bons resultats. A més ja que veig que en saps, quin perquè hi ha al darrere de comptar fins la sil.laba forta, ves per on em surten les sil.lebes quasi sense pensar però comptant-les totes i si nó entenc el motiu, em rebela tenir de llançar a les escombreries uns versos que m'agraden perquè no puc retallar-los o allargar-los sense que peerdin sentit,
    Ai ja veus quina parrafada que te deixat! Perills de fer bons comentaris!!!!!

    Anna

  • Relat a la vora del foc.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 09-05-2014

    Un gran relat, que atrapa per la seva versemblança. Als pobles, sobre tot als petits, hi solia haver-hi coves, sobre tot de petit volum (als grans eren destruïdes per l’edificació). El teu relat ens acosta a l’infantesa i als fantasmes que poblaven la nostra imaginació.

  • Ben real![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 06-05-2014

    M'ho he anat empassant com si fos autobiogràfic. T'ha sortit un relat ben misteriós, Raül. M'ha agradat especialment l'ambientació.
    Salut i relats!

  • Fantàstic![Ofensiu]

    Aquest relat m'ha despertat un munt de preguntes. Què són aquest cadàvers? Són només quatre condemnats de la Inquisició, per la referència a la gramalleta? O en realitat, són de debó els quatre cavallers de l'apocalipsi o alguna cosa semblant? Un enorme misteri. M'ha agradat molt el fet de què deixessis el final obert, però molt ben travat. També m'ha encantat l'ambientació del principi i com sempre, el teu estil. Jo crec que es mereix una selecció ben merescuda. Felicitats :)
    Edgar

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

159 Relats

538 Comentaris

94190 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.