La Costa Brava

T'agraesc molt el teu comentari que, d'altra banda, m'ha servit per a "descobrir-te". I m'he trobat amb aquests tercets, en pretèrit imperfet, plens de nostàlgia, farcis d'una sensació de pèrdua inevitable.
M'he sentit especialment identificat amb aquest:
"Existia una pau
que les persones festejaven
i els crits eren joiosos".
Jo que visc a una zona turística, i també he conegut una pau i uns crits joiosos, sé bé com d'esquerps s'han tornat ara els crits, i com de precària és la pau molt sovint.
Ens llegirem.

Has descrit les vacances somniades, amb cada paraula, cada situació m'he vist transportada a moments encisadors i únics.

M'encanta la Costa Brava està plena de racons màgics i especials.

Seguirem somniant amb les vacances desitjades...

Petonets,

Titània

pot ser poc ritme, sí, però suficient pels que ja tenim certa edat i hem pogut incoporar certs paisatges al nostre imaginari, poblat de caletes amb els totxos mínims, poc massificades i sobre tot l'escenari real per escenificar els jocs d'adolescent que eren el leitmofiv d'aquelles setmanes finíties però alhora interminables...
Tots els lectors d'aquestes contrares, presumeixo, sucumbim a evocacions inconscients d'alló que engrunes vers a vers i dardeixes cap els nostres okupes misteriors que s'hi están hostatjats al fons de la memòria i que contrieixen les memoris,,,,filets de savia vivificadora que connecten directament a la nostra pasta de paper neuronal convertint-la sublimment en medusa d'espurnes dalinianes. krops. ( o wl que es el mateix: Bon treball!

Tenim indrets magnífics a la nostre geografia, la Costa Brava es, jo crec inigualable.
O descrius molt be

Per a mi, la costa brava sempre ha estat el paradís. D'ençà que que tinc memòria, no recordo cap estiu que no hagi estat un mínim de dues setmanes a Canonge. Sempre en càmping, un de molt bo, no per els cales, si no per la situació... pocs recursos.
De mes gran no faltava mai a la cita també de l'interior de nostre país. Ara, que soc allunyat d'aquestes nostres terres, no hi ha motiu per no viatjar sempre que espot a qualsevol indret de la nostre terra. Aquest proper pont no hi faltaré a la meva cita a la Garrotxa, L'Escala i clar Canonge.

M´agradat molt els versos que n'ha fet servir per detallar les seves vacances.
una forta abraçada

Densito