La cosina és un risc!!!

Un relat de: nadàlia
Vaig d'una banda a l'altra, d'una altra a la banda. M'aixeco, ho ensumo, ho escolto, ho miro fixament i torno a giravoltar una vegada i una altra sobre mi mateix. Veig que tot passa i res no queda, res no és constant, conscient, llevat d'aquesta crosta fastigosa que tinc enganxada. L'agafo, després de no sé quantes vegades d'intentar-ho i no el puc foragitar, arrencar com un ceballot. És com si un xiclet brut i sucós, arreplegat per un gos pudent, se m'hagués enclastat. Miro per la finestra i tu al meu costat dius que és la inèrcia la que mou els cotxes. Has vingut uns dies a casa per gaudir del barri i passar-t'ho de nassos amb mi. I ara no puc arrencar-me'l.
Sempre t'agrada venir aquí al barri, a la Meridiana, dius que res no és com a casa, vés per on, per a tu tot és inèrcia. Ara llevat d'aquest que jau al jardí, sobre els rajols calents, s'hi estarà hores i hores, es mou, no es mou, s'estira, s'arronsa, torna a la posició inicial, són 46 graus de temperatura i ell és feliç. Com ho sé? caram és un gat, no ho veus quina cara fa? No fot brot, ho sabem , fa dos minuts era a la cuina bevent un glopet de llet i fent un mosset de carn picada, sí , com si nosaltres ens mengéssim un bistec regat amb un bon vi, bé aigua per a tu, que el vi no t'agrada, sí el vi fa sang, ja ho sé. Ets un borinot que no para d'atabalar-me fent i inventant preguntes que ningú abans no ha fet. Ets original com aquest cony de xiclet de pladur, o de formigó, si sorra i calç, ecs! quin mal gust i quin dolor més profund que només el gat sembla compartir amb un crit esgarrifós, per fi se n'ha adonat que la meva cosina és un risc, li ha xafat la cua saltant-hi a sobre, sí , ho ha fet expressament, sense cap dubte, el gat?...no hi és, fa un moment era sobre la rajola més calenta i la meva cosina se'l mirava amb murriera.La xardor estiuenca resplandia sobre el metall lluent dels cavalls de ferro de l'autopista, el sol gratuitament escalfa roent, ella és de peatge. Ho sé perquè ho diuen els diaria, que no hi ha dret, que cal un pacte fiscal, un pacte, cal? em pregunto mentre el gat, gris i blanc, l'amarello em distreu amb qüestions més properes i entranyables.

Comentaris

  • A més a més [Ofensiu]
    Atlantis | 31-10-2012

    quan escric sense mirar gaire se'm escapen faltes...grrr

  • Després d'haver escrit un comentari tari una mica llarg[Ofensiu]
    Atlantis | 31-10-2012

    me n'adona que estava desconectada i se'm ha esborrat tot.

    Et parlava d'aquesta cosina de risc que anomena el títol, que jo sembla que també tinc i que fins ara no coneixiem. Un relat molt ben escrit amb paraules entenadores però amb un llenguatge ric, en aquest relat i en altres que t'he llegit.

    Gràcies per passar pels meus poemes i deixar-me els teus comentaris.

    Hi ha molt per llegir aqui i has d'anar trobant i cercant els ralts que més t'atrauen i que et fan sentir proper. Ara ja et tinc en la llista de favorits.

    Una abraçada

l´Autor

nadàlia

46 Relats

86 Comentaris

45367 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Persona a qui entre d'altres coses, li agrada escriure, tinc publicada una novel.la eròtica "L'emprovador de senyores" del 2003, de l'editorial Abadia...fa temps que assajo poemes i relats i em deixo anar amb la imaginació i les vivències com a fogar de nous temes.
Escriure, escriure , per foragitar esculls i viure el moment present.
Tinc , també, tres flors a casa, que perfumen l'estela del camí.
Una forta abraçada i moltes lectures, que n'hi ha per donar i per vendre!
La vida? neix també al secà i entre les pedres,la vida empeny la vida, fem-ho senzill!