Cercador

Llista categories

La cosa més bonica del món

Un relat de: Jimbielard

*

Petita criatura, l'essència més pura
Va en pots petits,
Amor meu, ja ho sé, el mateix recipient també
Tanca el verí

M'arrisco, et miro i planejo
Una vida amb tu carregada de somnis
I si no es compleixen quan despertem
Amb la llum del dia ja veurem el que fem.

Jo tenia un botó sense ullal, un cuc de seda,
Mig parell de sabates de clown i una ànima plena,
Una guitarra trencada, un tren de joguina,
Una tarja envellida, i alguna moneda,
Una nou mig partida, mossegades de nena,
Una clau sense pany, la porta sempre oberta.
Un Van Gogh al lavabo, uns mitjons foradats,
La taula parada amb els plats migs trencats.
L'amagatall on guardava el meu rellotge de polsera,
Una llàntia, la clau de sol, un conill dins la xistera.

I ara tinc els colors que esmorzen amb mi
Asseguts a l'escala, al peu d'una església.
Els coloms que s'apropen a menjar de la mà,
Les engrunes de pa que fa dies els engreixa.
La paraula que neix, fresca i pura darrera un glop d'aigua
La fragància que desprèn la pell després d'estirar-se
Sobre l'herba mullada del bosc que es desperta a trenc d'alba.
Resto com un nen, vora el teu cos segur i calent
Amagat dels trons i la pluja que passin pacíficament.

Mai vaig poder cantar d'un sol cop
La cançó de les fades del mar, dels llamps per la vena
De les llàgrimes per plorar quan pagui la pena,
De la pàgina del ventre d'una llibreta bohèmia
De la gota de tinta en l'himne que et porta per nom
La cançó de la nena, la nina, més bonica del món.

Comentaris

Afegir comentari

Uff! quin poema tan bo![Ofensiu]
Romy Ros | 20-04-2009 | Valoració: 10
L'he trobat ple de coses quotidianes i submegit en sensibilitat d'escriptor voraç. Poca cosa a afegir al que m'han precedir però m'han frapat molts dels teus versos amb cadències d'una fina vitalitat i una encara més fina tristor. Però bé, tot és tan subjectiu...
A que ho endevino?[Ofensiu]
llamp! | 20-04-2009
Les primeres estrofes són traduccions d'una cançó d'Ismael Serrano, no recordo el títol, però la lletra em duu a aquest cantant.

Per la resta molt bé, frases llargues que acaben en el mateix vers. He detectat un fenòmen minimalista en la repetició d'unes mateixes estructures quan poses comes i comences a enumerar diferentes situacions i problemes quotidians. Això m'ha agradat.

Les coses més boniques del món deuen ser aquest parell de "ratolins" que corren per casa i que tot sovint porten alegries i molts maldecaps, oi?

Celebro retrobar-te i veig que de tant en tant cau algún poema teu als reptes. Salut i Feina! Bon home!

llamp!
qui era jupiter?[Ofensiu]
Galzeran (homefosc) | 19-04-2009
I zassss, apareix en Jimbielard devorat pel seu pare, que ara és jupiter.

Celebro veure que tornes a penjar alguna cosa. Fa dies, que per feina i/o cansament, no participo gaire a la pàgina (potser algun dia ho he fet amb més intensitat però era pels cinc minuts de temps que a voltes tenim,) i ara que t'he vist, m'ha fet gràcia donar-te les bones nits en aquest lloc tan poc original com és un comentari al teu poema.

Escrit desde les visceres, imagino.

Fins aviat Joan!

Ferran

l´Autor

Jimbielard

71 Relats

252 Comentaris

90527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.

https://joansamfainablog.wordpress.com/

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >