La copa del món de pastisseria

He anat a veure el campionat del món de pastisseria a la ciutat de Lió a on he acabat marxant triomfant, ha sigut un clamor popular. Es dennotava una certa remor quan he arribat a Girona d'on sortia el bus que ens duia als professionals de les comarques gironines. Tot controlat, menys el fet d'anar-hi quasi sense dormir, arribo i saludo un parell de coneixençes. Aquest món també és molt petit i ens coneixem pràcticament tots. Intercanvio quatre mots i jo i els altres 50 freaks de la pastisseria i de la cuina pujem al bus per tal d'anar al congrés mundial de freaks en aquesta disciplina. Arribem i jo ja denoto cansanci pel fet de quasi no haver dormit, un pa d'olives i un cafè.
BON JOUR MESSIE!
Penso que haig d'apendre francès. Entro a la inmensa sala a on fan el campionat i veig com un dels coreans està pintant amb una pistola de xocolata un cap d'elefant inmens. Fins que de cop, se li trenca el cap en milers de trossos i el tiu es posa les mans al cap i angoixat mira als seus companys que no el recriminen. Els coreans del públic l'aplaudeixen per animar-lo, tot el pavelló es solidaritza aplaudint i ell plora.
Mala sort, company! Però hi ha una part de mi que pensa: Fote't! Fossis de corea del nord em sabria greu.Però sient del sud, fote't!
Més tard, comença la segona ronda de participants en el campionat de cuina. Jo i la majoria de cuiners, pujem a les grades i ens posem al costat de brasilers i argentins. De seguida ens adonem que a prop hi ha el grup d'espanyols. Ho veiem clar, quan uns cinquanta energúmens de la España més recondita començen els càntics guturals de hooligan de futbol animant amb la B.S.O:"a por ellos", el que "Viva España" de Manolo Escobar o el ja clàssic"España, España y nadie mas".
Reaccions adverses entre els catalans. Això em va agradar. Ja ens havien tractat masses vegades d'espanyols en un sol dia. Tot i això, ens mantenim apartats enmig d'aquest panorama dantesc i de profund desconeixement de l'apassionant món de la pastisseria. Que a mi m'apassiona i a la majoria us importa un pito.
Res de nou. Observo el concurs. Passen diferents plats de cada país. Primer passen uns entrants, després passen els plats freds i en el moment en què Espanya està a punt de treure el seu plat de carn…. apareix una periodista-sonada de Telecinco, agafa el micro del presentador i rebentant el concurs diu: Digame, cual es el mejor plato de todos? El presentador del concurs que no sap res d'espanyol respon en francès: Què diu? No l'entenc! Què està fent? Això és un concurs!
La imbècil (en perdó, però és que no es pot dir d'altra forma) de la periodista continua absorta en preguntes que el presentador no enten i que a més, no venen al cas. Finalment, opta per cridar : ESPAÑA-ESPAÑA! I tot l'exèrcit de simis criden de nou "A por ellos, oe. A por ellos, oe".
La presentadora para la grabació, es gira i es congratula de la seva gran tasca. I enmig del silenci i l'astorament de tot un pavelló i de les televisions, destaca la claca espanyola cridant i fent sonar trompetes pròpies d'un estadi de futbol.
I llavors apareixo jo sient gravat i retransmès en directe per la televisió francesa fent-li gestos efusius i dient-li grolleries vàries que prefereixo no recrear aquí i ara. Mentrestant, la carn d'Espanya es refreda i la gent del públic al.lucina pel fet d'haver parat el concurs del campionat del món. Un pabelló inmens ple d'amants del món de la cuina i la pastisseria, tothom xiulant-la amb ella i jo li acabo dient que si tant patriota espanyola és, podia haver esperat a que passés la carn de França i així amb una mica de sort li haguessin trencat les dues cames. Salta un simi i assegura que jo no he animat a España, que sóc català i que la presentadora ho ha fet molt bé. La tribu de simis diu que si en murmurs. Jo asseguro que no he animat a Espanya igual com tampoc he animat Sud-Àfrica o Sri Lanka.
Que no es queixin, cadascú pot animar al país que vulgui i en el fons jo no crec que sigui necessari estar amb les cares pintades i amb pom-poms animant a cuiners. Tots els meus arguments ells no ho entenen….Jo penso: Mira que rebentar el concurs quan ells hi juguen.... Quan la cosa puja de to i comença perillar la meva integritat física, la resta de catalans i uns quants brasilers es posen al mig i comencen a increpar-los fins que s'acava calmant la situació.
Evidentment, España amb l'inestimable actitud dels seus seguidors acaba fent pena (com tantes vegades) i no guanya cap disciplina ni queda en posicions de podi. Amb aquesta actitud del públic, no es pot guanyar de cap manera. Que es fotin! I pensar que la majoria d'ells eren catalans i valencians que erròniament competien per Espanya. En el fons, segur que algun d'ells ha pensat, com jo, que si competissin per Andorra, tot això no els passaria .