La conversa

Un relat de: Eric Martinez
Era un dia gris... el sol s'amagava entre els núvols negres de tempesta d'estiu... la Judi pujava les escales que donaven a la cambra del rei.

No era la primera vegada que pujava aquelles escales, però si era la primera vegada que les pujava sola. En altres ocasions, havia sigut acompanyada per dones de la seva mateixa condició, i en altres, per homes que havien adoptat la condició per ordre del rei.

Portava una falda negra, i una camisa que tapava la part vertical del seu cos. Mai havia anat tan tapada... això volia dir que aquella visita era important, o potser, secreta.

La seva mà dreta va obrir la porta de ferro que conduïa a la cambra del rei Jacobo...
Una inspiració, acompanyada d'una expiració van propiciar l'impuls per obrir aquella porta.

El rei Jacobo. Plantat davant la finestra. Mirant els jardins que donaven al mercat urbà.

-Sap algú que has vingut?
-No senyor.
-T'ha vist entrar algú?
-M'han vist entrar al castell, però no pujar a la seva cambra, senyor.

El rei va fer una inspiració.
La seva expiració va fer perdre l'alè de la Judi.

-Quina edat tens?

Sabia que aquella pregunta era una trampa... sabia que el rei no l'havia fet pujar només per saber la seva edat. Jacobo se l'havia follat mil vegades, no li feia falta saber la seva edat.

-Tinc setze anys senyor.
-Treballes al mercat?

Un sentiment de tranquil·litat va recórrer el cos de la Judi. Va poder respirar en comprovar que el rei no volia la seva vida... sinó el seu coneixement, estava en aquell lloc, i en aquell moment per una raó molt concreta que acabaria esbrinant a continuació.

-Si senyor.
- Per on sols tornar a casa quan acabes la feina?
- Agafo el camí de l'esplanada.
-Sempre?
-Si senyor.

Va haver una pausa dramàtica, com l'entreacte d'una obra de teatre.

-Alguna vegada has pujat pel camí de la muntanya?
-No senyor.
-Diuen que és el camí més curt.
-Sí, però ningú l'agafa.
-¿Per que?

La Judi va respirar a fons, i va contestar de la manera més raonable que va trobar.

-El bosc està embruixat senyor.

El rei fa una rialla, i mira la Judi.

-De veritat creus que hi ha fantasmes en aquell bosc?
-Jo no he dit que hi hagi fantasmes, senyor, he dit que està embruixat...

El rei es va acomodar al seu llit, i mig reflexiu va contestar la Judi.

-Creu en el diable Judi?
-Crec en el mal senyor.
-Creu que el mal habita aquell paratge?

La Judi va assentir amb el cap.
Uns dits van picar la porta.

-Endavant.

Un soldat del rei va entrar a la cambra.

-Pot retirar-se Judi...

La Judi va saludar al rei, i tot seguit va abandonar la cambra.

-Creia que no vindries mai.

El soldat va començar a despullar-se.

-A poc a poc.

El soldat es va començar a treure la roba molt a poc a poc, sota la mirada excitada del rei.
Jacobo el va posicionar, una vegada estava nu, sobre el llit de seda que ocupava gran part de la cambra real.

I en un sospir, va penetrar aquell soldat jove i atractiu que formava part de la seva guàrdia personal.
El rei li feien mal les cames aquell matí, així que després de vint minuts de penetració, el jove soldat va començar al felar el seu membre. Una vegada va descarregar la seva llet. Es va estirar al llit.

-On estaves?
-Vigilant el mercat senyor.
-Alguna novetat?
-No. Bé, sí. Una baralla entre tenders.
-Que a passat?
-Es barallaven per un espai on posar la parada.
-És que no tenen cadascú un lloc assignat?
-Si senyor, però avui no ha vingut la Clara, la jove carnissera, i es barallaven pel seu espai.

Un calfred va recórrer l'espatlla del rei Jacobo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: