La conjura dels alcaldes

Llegeixo a la premsa gironina del dissabte 3 d'Octubre la crònica de la reunió dels alcaldes dels municipis afectats per les obres de la mediàtica C-31 de Corçà a Vilamalla. L'alcalde de Viladamat, Joan Bardera, amfitrió de la trobada, aporta una sèrie d'argumentacions amb les quals estic d'acord només en part. És evident que la carretera era estreta, perillosa i amb risc d'inundacions. Ara bé, fetes aquestes consideracions s'ha d'entendre que l'impacte visual per força ha d'ésser important: El Baix Empordà és una comarca amb més ondulacions però l'Alt Empordà és totalment planer, amb alguna elevació poc destacable. Des de molts quilòmetres enllà la visió de la plana (ja no en parlem els dies de tramuntana, amb molta més visibilitat) quedarà trencada pels viaductes que s'hi han construït. També passarà ( i està passant) el mateix amb les obres del TAV. No és el mateix contemplar el Montgrí i les Illes Medes que un paisatge esquitxat de talussos, ponts i viaductes. Al Sr. Bardera potser això no li semblarà important però l'Empordà és patrimoni de tot el país, no només dels municipis que el formen. N' hi hauria hagut prou amb fer una carretera més ampla, respectant els drets de pas als agricultors i no tirar pel dret amb aquesta obra faraònica, aquesta "agressió" sí, que ell rebutja com a qualificatiu per aquest enorme despropòsit.

El Sr. Jordi Arnall però, batlle de Vilamacolum, va molt més enllà i desqualifica els ecologistes acusant-los d'ésser uns "salvapàtries". A mi aquesta paraula em recorda soroll de sabres, cops d'Estat, pronunciaments i entrades a cavall en el Parlament, una mena de constant en la història d'aquest país i de l'Estat del qual depenem. Jo definiria els ecologistes, com diu un amic meu, com a persones amb una mica de sentit comú. Si es vol trobar una definició semblant a la de l'alcalde podríem qualificar-los de defensors de la terra o del territori, que més o menys significa el mateix, però no té un sentit pejoratiu. I si s'oposen a tot no és per esperit de contradicció si no perquè en aquest país qualsevol obra pública, sigui competència de l'Estat o de la Generalitat, peca immediatament de "grandeur", és a dir, de gegantisme i de manca de racionalitat. Els problemes tècnics no s'aborden amb imaginació i s'opta per la solució més fàcil. La conseqüència és la destrucció, pura i dura, del territori i pel que es pot veure, la generalització del conformisme i la desaparició del més mínim esperit de crítica.