La comuna

Un relat de: Aleix de Ferrater
Santíssima candidesa la nostra!
Quantes flors trepitjades a la porta
dels tribunals, prepotents orinals
de llenguatge i mirades de revenja.
Femer de paperassa, mal de ventre,
al final del passadís, la comuna.

Comentaris

  • No es podia dir millor[Ofensiu]
    Naiade | 30-07-2019 | Valoració: 10

    Poema curt i contundent, tal i com les ignomínies que estem veient i no podiem creure que arribessin tan lluny. No es podia dir millor Aleix. És com un crit de desesperació.

  • Què hem de dir...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 15-04-2019 | Valoració: 10

    Què hem de dir de la comuna?
    Doncs… que hi podríem llançar
    La púrria d’aquest fangar
    Que de justícia, ni una!

  • Una comuna...[Ofensiu]
    brins | 14-04-2019 | Valoració: 10

    Sí Aleix... Quantes flors marcides i quin femer de paperassa! No podies haver trobar un lloc millor per a encabir tot el ferum que desprenen.

    Molt bona analogia!

    Una abraçad
    ,
    brins

  • Montseblanc | 02-04-2019

    Quan jo era petita, al final del passadís, hi havia la comuna. Era com un banc enganxat a la paret, amb un forat rodó al mig. Una cortina cobria el lloc. Recordo que em feia por. Trobava que era un indret fosc en molts sentits. El títol i tot el que significa li va com anell al dit al teu poema.

  • Ostres noi, quina sorpresa![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 23-03-2019 | Valoració: 10

    Quina manera més personal de veure l'execrable espectacle que s'està donant al tribunal Suprem! Ho has dit perfectament bé: és una comuna! Tot fa pudor a complicitats, prepotència i traïció.

    Jo també ho he explicat, però he necessitat més paraules per a dir el que tu has expressar en un breu poema. Tens l'envejable capacitat de sintetitzar les idees i els fets. Em sento en plena comunió amb la teva manera de pensar, company.

  • ... i tirem de la cadena![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 17-03-2019 | Valoració: 10

    M’agradaria que aquests dies de judici i pena, esdevinguessin una dansa magistral, un ballet florit, una dramàtica òpera, alguna mena de contundència de roca...

    una abraçada

    Pinya de rosa

  • Lloc comú[Ofensiu]
    Biel Kramt | 10-03-2019

    Aquells excusats amb una post foradada en dèiem "lloc comú". És molta la varietat per agombolar tanta merda.

    Diuen que caga el rey, caga el papa,..., i també que només xerra de merda qui en va ple.

  • Paraula[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-03-2019

    Aquesta paraula "comuna" ja no es fa servir gaire, ben trobada i ben recuperada.

  • La secreta...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 06-03-2019 | Valoració: 10

    La comuna i vàter, també se l'anomena la secreta, la privada, la necessària, bescambra, latrina, caganera, cagadora, excusat, can Felip i la secreta! Tots aquest mots descriuen molt bé el que són aquests jutges que tan bé retratats per tu, Aleix. Que em perdoni el poble castellà, i sense ofendre, però a la vista està que és un poble que en general, degut a la seva involució democràtica, té tics propis de l'època inquisitorial. i com més entres a la Castella profunda més es fa evident aquesta idiosincràsia. No podem permetre que un poble pacífic i compromès amb la civilitat amb com el català, sigui humiliat i trepitjat per els "mandamas" de torn de les ordes de la Corona de Castella.

  • Molt original...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-03-2019 | Valoració: 10

    La comuna és de tots. Per això l'has plantejat per a que siga en tot el seu conjunt.
    Té un cert sentit d'humor, que a tots en afecta.
    M'ha agradat el plantejament com és i per a tots que passen per la comuna.

    Gràcies Aleix, per llegir-me el meu poema espiritual "Ets el meu rei tot poderós" i per les teues paraules.

    Una salutació...
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2635 Comentaris

190364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).