La comuna

Un relat de: Aleix de Ferrater
Santíssima candidesa la nostra!
Quantes flors trepitjades a la porta
dels tribunals, prepotents orinals
de llenguatge i mirades de revenja.
Femer de paperassa, mal de ventre,
al final del passadís, la comuna.

Comentaris

  • Obulco | 18-03-2019 | Valoració: 10

    Concís i breu. La comuna i les pudors associades. Gràcies per,d'alguna manera,recuperar un temps passat.
    Jan

  • Obulco | 18-03-2019 | Valoració: 10

    Concís i breu. La comuna i les pudors associades. Gràcies per,d'alguna manera,recuperar un temps passat.
    Jan

  • ... i tirem de la cadena![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 17-03-2019 | Valoració: 10

    M’agradaria que aquests dies de judici i pena, esdevinguessin una dansa magistral, un ballet florit, una dramàtica òpera, alguna mena de contundència de roca...

    una abraçada

    Pinya de rosa

  • Lloc comú[Ofensiu]
    Biel Kramt | 10-03-2019

    Aquells excusats amb una post foradada en dèiem "lloc comú". És molta la varietat per agombolar tanta merda.

    Diuen que caga el rey, caga el papa,..., i també que només xerra de merda qui en va ple.

  • Paraula[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-03-2019

    Aquesta paraula "comuna" ja no es fa servir gaire, ben trobada i ben recuperada.

  • La secreta...[Ofensiu]
    Nil | 06-03-2019 | Valoració: 10

    La comuna i vàter, també se l'anomena la secreta, la privada, la necessària, bescambra, latrina, caganera, cagadora, excusat, can Felip i la secreta! Tots aquest mots descriuen molt bé el que són aquests jutges que tan bé retratats per tu, Aleix. Que em perdoni el poble castellà, i sense ofendre, però a la vista està que és un poble que en general, degut a la seva involució democràtica, té tics propis de l'època inquisitorial. i com més entres a la Castella profunda més es fa evident aquesta idiosincràsia. No podem permetre que un poble pacífic i compromès amb la civilitat amb com el català, sigui humiliat i trepitjat per els "mandamas" de torn de les ordes de la Corona de Castella.

  • Molt original...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-03-2019 | Valoració: 10

    La comuna és de tots. Per això l'has plantejat per a que siga en tot el seu conjunt.
    Té un cert sentit d'humor, que a tots en afecta.
    M'ha agradat el plantejament com és i per a tots que passen per la comuna.

    Gràcies Aleix, per llegir-me el meu poema espiritual "Ets el meu rei tot poderós" i per les teues paraules.

    Una salutació...
    Perla de vellut

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

105 Relats

2070 Comentaris

117889 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.