La competició

Un relat de: Jordi Muresan

Una cambra, una taula, dues cadires. Dues persones que hi seuen, cara a cara. Sobre la taula hi ha un
barril de vi, per l'aixeta del qual l'alcohol goteja, omplint dos gots. Quan se'n omple un, un company l'agafa, se'l porta a la boca i el beu d'un glop. Desprès el torna a posar a taula (a voltes s'eixuga la boca amb el dors de la mà) i mira l'altre de fit a fit, en silenci. Mai no es dirigeixen la paraula. De tant en tant, el fetge d'un dels dos rebenta, de tant alcohol. Aleshores, se li enfosqueix la vista i perd el coneixement. Quan torna a obrir els ulls, es troba a la mateixa taula, cara a cara amb l'altre company d'embriaguesa, i el fetge li sembla en bon estat de funcionament.
L'escenari es torna a repetir una i una altra vegada.

Un bon dia, un dels companys (aquell situat a l'esquerra) va dir:
- Com estàs?
- Com vols que estigui, va contestar l'altre. Ja ho veus.
- Home, si que ho veig, però... A veure, per què creus que t'he enlluernat, avui... pel primer cop?
- Que vols que et digui, va repetir arronsant les espatlles la persona situada a la dreta. Passen cinc minuts de tres quarts de quatre, som el dia 22 d'agost.
- Per tant! Que s'amaga darrere d'aquesta data, que ens oculta aquesta hora?
- No en tinc ni idea. Res, potser. O alguna cosa, però vés a saber de què es tracta.
- Potser que hauríem de fixar-nos en el sentit d'aquest moment, oi? Què n'opines?
- No ho sé, va contestar la persona situada a la dreta. Per què ho havíem de fer ?
- Doncs, per evolucionar.
- En quina direcció?
- Cap a la felicitat.
- Així doncs, no et sents feliç?
- No. Infeliç, tampoc. Simplement, existeixo. I tu?
- Jo tampoc no estic feliç. Infeliç tampoc. De fet, no sé què és la felicitat. I en realitat, no sé si ho vull saber.
- Apa, estimem-nos!, va dir el company de l'esquerra. Físicament, vull dir. Això ens podrà fer el mar de bé.
- Que ets marieta, tu? va preguntar la persona de la dreta, sospitosa.
- Déu me'n guard, no! De fet... no ho sé. El que sí que sé, o més ben dit, el que crec, és que m'agradaria fer l'amor amb tu.
- Doncs dos homes que fan l'amor l'un amb l'altre es diu que són marietes, la situació és molt clara - ja n'hi ha prou amb la barbolla. Ets homosexual.
- No n'estiguis tan segur, va protestar la persona d'esquerra. Com pots estar tan segur que sóc home?
- És evident. No ets dona. Home és aquell qui no és dona, normalment d'això va la cosa.
- I que en saps tu, de dones? Que potser que n'has vist una?
- No. No he vist ningú, excepte a tu. Vet aquí que estem en aquesta habitació, i no parem de beure. Adesiara, ens rebenta el fetge. Ets home, tan bon punt em recordo.
- Però estàs segur?
- No.
- Ara, ara...! Jo tampoc no n'estic tan cert i, o, potser tu també no ets home. Hi ha més variants.
- Apa. Bé. Potser què tens raó. Doncs, fem l'amor. En definitiu, perquè no? I els dos companys van fer l'amor.

- Estàs feliç, dona o home? va preguntar l'un a l'altre.
- No ho sé. Si aquesta és la felicitat, es pot dir que estic feliç. Altrament, no.

I també tenien ganes de fumar una cigarreta, allà desprès de fer l'amor, però com cigarretes no n'hi havia, begueren un got de vi en silenci.


Comentaris

  • BON RELAT![Ofensiu]

    Aquestes primeres temptatives d'escriure en català et surten molt bé, crec que molts catalanoparlants no ho farien millor, t'ho asseguro. Felicitats pels teus relats publicats i per la teva facilitat envers la llengua.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Muresan

Jordi Muresan

6 Relats

11 Comentaris

8803 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Escriptor romanès (http://editura.liternet.ro/carte.php?carte=67), que viu a Paris, França.
Molt aficionat de coses que comencen amb CAT-.
Ara em toca escriure en català.
He decidit enviar a RC les meves primeres temptatives.