La coma

Un relat de: rautortor
Pluja d’abril, la serra esclata:
catifa d’or i verd, roselles
de foc que encenen els conreus,
mentre el zum-zum de les abelles
tempteja els sols de l’argelaga.
Ningú no es fixa en les clivelles
de l’erm rogenc quan la saó
desvetlla el son de les poncelles.
Torna el bullici al pedregar,
truca fervent a les armelles
del clos on jeia l’apatia.
A poc a poc, de meravelles
s’omple el pendís, bellesa eixida
com d’un repic de campanelles.

A peu pla, l’horta s’envaneix.
Dalt de la coma, sentinelles
prou coneguts, espectadors
d’un temps que es mou fent tombarelles
pels mil verals de l’enyorança.
Pins del coster, branques novelles
que un jorn remot varen fer cap
al sec ponent. Semblen titelles,
lluny de la mar, caprici d’homes.
Un cop aquí, ni les estrelles,
ni els vents sorruts els han fet fora,
ni el trau continu de les relles.
Ni el temps. La coma ens ha vestit
tots els records d’estampes belles.

Abril de 2009

Comentaris

  • verisió 2.1[Ofensiu]
    elbulli | 08-11-2011 | Valoració: 10

    En pluja d’abril,
    la serra s'esclata:
    catifa d’or verd,
    roselles de grana
    conreusde que s'encenen,
    i zum-zum d'abelles
    temptejen els sols
    argelagues fresques.
    Ningú es fixa prou
    en rogenques clivelles
    de l’erm que es desvetlla
    el son de poncelles.

    Tornant al bullici
    pedrega ben fort,
    fent xiular armelles
    despertant quan jeien.
    i s’omple el pendís,
    de bellesa eixida
    repic de campanes.
    a l’horta envaneix.
    I dalt de la coma,
    sentinelles mouen
    fent-hi tombarelles
    verals d’enyorança,
    pins del coster,
    branques novelles
    miren a ponent.
    I vistes de lluny
    semblen com titelles,
    caprici dels homes.
    Un cop son aquí,
    ni tant sols estrelles,
    ni els vents més sorruts
    els faran mai fora,
    ni el trau contingut
    de relles llaurades,
    El temps vestirà
    la coma altre cop
    deixant de record
    les estampes belles.

    : )))

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138560 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen