Cercador
La coma
Un relat de: rautortorcatifa d’or i verd, roselles
de foc que encenen els conreus,
mentre el zum-zum de les abelles
tempteja els sols de l’argelaga.
Ningú no es fixa en les clivelles
de l’erm rogenc quan la saó
desvetlla el son de les poncelles.
Torna el bullici al pedregar,
truca fervent a les armelles
del clos on jeia l’apatia.
A poc a poc, de meravelles
s’omple el pendís, bellesa eixida
com d’un repic de campanelles.
A peu pla, l’horta s’envaneix.
Dalt de la coma, sentinelles
prou coneguts, espectadors
d’un temps que es mou fent tombarelles
pels mil verals de l’enyorança.
Pins del coster, branques novelles
que un jorn remot varen fer cap
al sec ponent. Semblen titelles,
lluny de la mar, caprici d’homes.
Un cop aquí, ni les estrelles,
ni els vents sorruts els han fet fora,
ni el trau continu de les relles.
Ni el temps. La coma ens ha vestit
tots els records d’estampes belles.
Abril de 2009
Comentaris
-
verisió 2.1[Ofensiu]elbulli | 08-11-2011 | Valoració: 10
En pluja d’abril,
la serra s'esclata:
catifa d’or verd,
roselles de grana
conreusde que s'encenen,
i zum-zum d'abelles
temptejen els sols
argelagues fresques.
Ningú es fixa prou
en rogenques clivelles
de l’erm que es desvetlla
el son de poncelles.
Tornant al bullici
pedrega ben fort,
fent xiular armelles
despertant quan jeien.
i s’omple el pendís,
de bellesa eixida
repic de campanes.
a l’horta envaneix.
I dalt de la coma,
sentinelles mouen
fent-hi tombarelles
verals d’enyorança,
pins del coster,
branques novelles
miren a ponent.
I vistes de lluny
semblen com titelles,
caprici dels homes.
Un cop son aquí,
ni tant sols estrelles,
ni els vents més sorruts
els faran mai fora,
ni el trau contingut
de relles llaurades,
El temps vestirà
la coma altre cop
deixant de record
les estampes belles.
: )))
l´Autor
222 Relats
757 Comentaris
138560 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma
- Encara