LA COLÒNIA

Un relat de: Materile


Avui recorda aquell ahir tan llunyà, un avui de tempesta, un ahir de tempesta.
És una tarda, tranquil•la, plena de pau. Asseguda al sofà amb un llibre a les mans, llegeix amb fruïció aquella petita novel•la que parla de temps passat i real. El temps salta de la novel•la als records, els seus records. Ella era petita, tots eren a taula i esperaven que arribés l'avi per començar a dinar. El rellotge de paret tocava les tres i l'avi encara no havia tornat de buscar pinyes al bosc per fer foc a l'estufa. L'àvia patia i la tia, també. De sobte, morta de gana i cansada, preguntà: "Àvia, per què patim?". Les dues dones la van mirar i es van mirar sense saber què respondre: “Per què ho dius, Llúcia?”. El pèndol del rellotge no parava de moure’s mentre la maneta de la nena retorçava els seus cabells fent petits tirabuixons.

̶ Iaia, jo tinc molta gana...

La tieta va anar a la cuina, escalfà l’escudella i dinaren. El pèndol continuava movent-se i les busques d’aquell rellotge seguien el camí traçat. La pluja havia minvat.

Ja era fosc quan dos homes trucaren a la porta: portaven l’avi que havien trobat estès en una clariana del bosc junt al sac de fustetes que havia recollit.

La Llúcia, amagada a la cuina, sentia la conversa dels homes i els plors de l’àvia; avisaren el metge i l’avi es recuperà. De sobte s’adonà de perquè patien i de la seguretat que els donava aquella colònia on vivien, Colònia de Santa Maria, tot un orgull! Una forma diferent de vida, tots hi feien pinya i es coneixien; la vida transcorria com aquell riu, a vegades més cabalós, però amb una resclosa per controlar les aigües. La fàbrica tèxtil era allà, alimentant-se del riu; com el cor, no parava mai, i feia viure tota aquella gent amb tots els seus problemes i necessitats. Eren tres blocs on vivien 78 famílies. La colònia era apartada del poble; prop de la fàbrica, l’església, una escola, una cooperativa, un cine, un bar...i horts al marge del riu. Tot un món!! Amb la seva característica arquitectura.

Comentaris

  • Història[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-03-2019 | Valoració: 10

    Redéu, quanta història s'amaga a les colònies, les que encara treballen i la majoria, apagades. Jo et recomano la visita a Borgonyà, a pocs quilòmetres de Torelló, una colònia amb estació de tren, edificada per escocesos amb estil escocès, preciosa. També jo trobo a faltar els amics que em saludaven a la gàbia. Una forta abraçada des de Ribes de Freser, on hi tens un amic.

    Aleix

  • Tendre[Ofensiu]
    Naiade | 25-01-2019 | Valoració: 10

    Un bonic homenatge a les colònies, on la gent hi podia sobreviure i tenia les necessitats cobertes. L'amistat i afecte dels companys feia que tots fossin una gran família. M'ha agradat molt, molt ben escrit i descrit.

  • Com sempre, un relat perfecte [Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-01-2019 | Valoració: 10

    en quan a la forma i al contingut. Tots hem conegut l'angoixa quan un membre de la família hauria d'haver estat a casa i encara no havia arribat. Començàvem a imaginar mil coses (abans, que no hi havia mòbils on trucar) i, amb els ulls clavats al rellotge, la imaginació es feia cada cop més i més negra.
    Al final, quan el familiar arribava, tot tenia una explicació lògica i no havia passat res. Això la majoria de les vegades, encara que en d'altres casos, la realitat era més trista i, de vegades, tràgica.

    Molt bon relat, Teresa

  • Ai, quina nostàlgia ![Ofensiu]
    kefas | 25-11-2018


    Records de quan les caixetes en que vivíem no eren tant autosuficients, no estaven tant perfectament aïllades les unes de les altres i els carrers eren per viure-hi també, encara no tenien aquest status únic de via que només serveix per arribar i marxar de les caixetes.

  • Colònia de Santa Maria abans d'arribar a Ripoll?. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 21-11-2018 | Valoració: 10

    Si es aquesta Colònia de Santa Maria http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/esglesia-de-la-colonia-de-santa-maria.html
    Ens agradarà publicar el teu relat a guimera.info

    tribuna@guimera.info

    Gràcies

  • Un relat preciós... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-11-2018 | Valoració: 10

    És sens dupte, un relat molt bo i amb molta qualitat, on descrius aqueixa colònia, on els protagonistes tenen una vida senzilla i molt còmodament.
    M'ha agradat molt. Escrius molt bé tota la narració.

    Salutacions...
    de
    Rafael Molero Cruz
    Perla de Vellut

  • Melancolia[Ofensiu]
    SenyorTu | 20-11-2018

    Bona entrada de curs, Materile. Amb un llenguatge que traspua melancolia i nostàlgia, ens has fet aguaitar a l'univers de les mítiques colònies a través d'una anècdota del teixit de complicitats que hi havia. I estic d'acord que estaven construïdes amb una arquitectura característica, inconfusible.

  • Un món[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-11-2018

    Els records que ens pot portar un dia de tempesta i la falsa seguretat que ens dóna allò conegut. La Colònia era un món, un món aparentmen segur, tu ho has dit.
    Gràcies pels teus comentaris, Materile!
    Que tinguem un bon curs relataire!

  • Continues...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-11-2018 | Valoració: 10

    Continues amb els teus escrits casolans, senzills, emotius...
    En el seu comentari, l’Olga anomena la Farga de Bebíé, que la tenen ben a prop i, a mi m‘ha recordat la minisèrie: Olor de colònia.
    —Joan—

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 19-11-2018 | Valoració: 10

    M’ agrada la historia perquè es semblant a la que va patir el meu pare una vigília fe Nadal, un accident. Es recupera però jo de llavors no m’ ha agradat el Nadal

  • Olor de colònia! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 19-11-2018 | Valoració: 10

    Aquí, al Ripollès tenim algunes colònies ja en desús i gaire be abandonades. A la
    Farga de Bebié li tinc un especial estimació per la tendresa que m’inspira. El teu relat ha posat l’accent al meu sentiment.

    Un Petó

    Pinya de rosa

Valoració mitja: 10