La col·lecció (Secrets)

Un relat de: minerva

Després d'aquell esdeveniment fortuït li havien recomanat unes vacances. Mentrestant, ells van aprofitar per fer els tràmits oportuns i traslladar-lo a una comissaria més tranquil·la, argumentant que s'hi sentiria més còmode després de tants anys al peu del canó.

La migranya persistia i estava fart d'arxivar informes. En Mateu va posar-se l'abric disposat a sortir i fer una cigarreta. Li agradava anar al pont, recolzar-se a la barana humitejada per la boirina i sentir el vent a la cara. Si no fos per l'avorriment que se'l menjava, podia dir que el canvi havia estat satisfactori. Va respirar profundament envaït per una certa malenconia mentre mirava, abstret, unes caderneres que, fent equilibris sobre un branquilló, pellucaven les restes d'un fruit.

El riu s'havia assecat feia anys i molta gent feia servir el tàlveg com a drecera. Malgrat l'alçada a la que es trobava va ser capaç de reconèixer, gràcies als seus preciosos cabells rinxolats, una de les noies de l'oficina.

***

-Certament és una desgràcia. Haurem d'avisar la família - L'inspector Vives, un home massa aprensiu pel càrrec que ocupava, estava molt afectat.

- Estem de pega. No va ser a la comissaria on treballava en Mateu on una noia també va patir un accident semblant?

- Si, per això el van traslladar aquí. Va quedar molt tocat. Més val que no li comentem res d'aquest tema. A més, a la Blanca no la coneixia gaire...

***

En Mateu va arribar a casa, cansat de la jornada. Va desar l'abric a l'armari després de treure una bosseta de la butxaca. Va rentar-se les mans i va anar a la cuina per preparar-se alguna cosa per menjar. Un cop sopat, va agafar un àlbum de la prestatgeria i, amb molta cura, hi va enganxar el floc de cabells de la Blanca, just al costat del de l'Anna. Va deixar l'àlbum sobre la tauleta i va seure al sofà pensatiu, planejant un nou accident per poder continuar aquella col·lecció tant estimulant, acabada de començar.

Comentaris

  • del col·leccionista[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-01-2007 | Valoració: 10

    Enhorabona, noia! Bon microrelat! Ben lligada tota la trama i ben presentades les escenes, cadascuna en el lloc més oportú!

    I ara que ja conec els teus secrets, senyoreta minerva, t'invito formalment a descobrir els meus... si et ve de gust, és clar!
    No és cap imposició, ni enviaré a cap policia per a què et porti fins a aquest edifici desert... o, potser si..., sí que podria dir-li al Mateu que passés un moment a veure't... darrerament pateix migranyes, el pobre home, que sembla que està de pega, com si s'arremolinessin al seu voltant les desgràcies... ja se sap que aquestes coses passen i li aniria bé sortir una estoneta i prendre l'aire i parlar amb tu una miqueta... segur que li alegraries el dia!
    Em sembla que és col·leccionista aficionat... fins i tot, podria explicar-te què col·lecciona i com va iniciar el seu hobby... a tots ens agrada tenir algú amb qui xerrar una estona, o fer altres coses plegats... cadascú té els seus secrets!

    Entre tant, t'envio una abraçada cargolada com un rínxol,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de minerva

minerva

4 Relats

6 Comentaris

3372 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
die Eule der Minerva beginnt erst mit der einbrechenden Dämmerung ihren Flug
G. W. Friedrich Hegel