La col·lecció de la Clotilde

La Clotilde viu a pagès i té aviram. Les gallines sempre volen més espai per campar, és el seu caràcter i la Clotilde deixa que siguin aus lliures als prats que envolten la masia, gran casalot d'herència on viu sola i mussola amb una dotzena de gats, una vaca, un llangardaix de mur assolellat, un ordinador i un quatre per quatre que més aviat fa vida al cobert.
Aquesta dona, de cos robust i avesat a l'aire lliure, colrat, vestida amb texans descolorits i camisetes amples com tardes d'estiu, té una dèria: el conreu de cols com a divertimento, com a gaudi i per fer-ne col•lecció. S'entreté adobant-les amb molt d'amor i amb elements diversos (que ajudaran a obtenir un colam original) com closques d'ous que hagin absorbit suc de maduixes amb moscatell; pols d'estels quan hi ha pluja d'estels (prohibit explicar com la recull); llàgrimes de la vaca quan està trista a la tardor (coses de la remugaire que no cal comentar gaire); aigua on hi hagin nedat capgrossos de cues grogues, etc. De resultes, la Clotilde aconsegueix una collita de cols inimaginable: cols llistades, cols de fulles llargues i sinuoses amb taques lilenques, cols amb estampats de quadres aptes per a malalaties oculars i substitutes de col•liris, cols ballarines i cols gens col•lapsades per res, les que cal que mengi com a col•lació qui està intranquil.
Les gallines ponen i molt. Des que surt fins que es pon el sol. Estan agraïdes pel tracte i el paguen així. La Clotilde ven ous als pobles dels voltants i en treu uns bons diners per anar visquent a la seva especial manera.
Els gats fan entrar l'aviram al galliner en acabar el dia i el fan sortir en començar-ne un de nou. Mentre, la Clotilde, després de rentar-se al safareig -i ho fa tot l'any- esmorza, canta i va a l'ordinador mitja horeta. Només trenta exactes minuts i ho cumpleix. Contacta amb gent que conrei i col•leccioni cols, com ella. La seva passió. Tot seguit surt a fora i respira l'aire de la plana i agraeix la llibertat que s'ha procurat.
Llegeix. Escriu. Fa estiraments. Dibuixa. Amanyaga els gats. Fa fotos de les gallines. En té més de cinc-centes. Cadascuna té un nom i unes característiques úniques, tot anotat en la Llibreta Gallínica de la Clotilde. Entranyable i eficient.
Un dia algú va enviar-li un mail avisant-la que a Riput es feia una trobada, la Fira de la Col: mostra, col•lecció i més. La Clotilde va saltar de la cadira presa de l'èxtasi pel genial esdeveniment, i quasi pica contra el sostre alt de bigues corcades.

Va deixar les més de cinc-centes a cura dels gats i ells, assenyats, li van dedicar una mirada que deia 'no pateixis gens ni mica, tot controlat'. I la bona dona, de quaranta-quatre anys ben portats, carrega cols de tots tipus al quatre per quatre i cap a Riput hi falta gent.
Un cop allà, es sentia arreu olor de col. Meravellós. Parades amb cols de naixement, petites i tendres. Parades amb cols grosses i grasses, fruit de moltes vitamines...indubtablement industrials. Parades amb col bullida amb patata i salsa d'acompanyament. Parades de col trossejada crua per a amanides. Parades de llibres amb receptes amb col. Parades de camisetes amb cols impreses com lletres. Interessantíssim.
La Clotilde, xiulant feliç, va instal•lar el seu stand. La tela que cobria la taula era vella roba de sac de la vesàvia, de to taca de cafè i de textura aspra i ancestral. Idònia. Les cols a sobre, sàviament exposades, per formes i coloracions, per usos. Magnífica parada.
Ningú va mostrar-s'hi indiferent. La Clotilde va tenir un gran èxit i les seves cols van arribar a ser conegudes fins i tot a la Conxinxina. Algú passaria a dir-ne la Colxinxina, algú enrigolat. Algú que era en Liu-Xi-Tu, oriental sensual a més no poder, un pèl nap-buf, que es va enamorar a l'acte de la col•leccionista-plantaire-experimentaire de cols. Ell també les feia, coses d'aquesta mena, però amb naps. I ja se sap, naps i cols, cols i naps, hi ha aficions que uneixen, que són connexions, que porten complicitat al cent per mil.
L'intercanvi de coneixements va portar, amb el temps i una canya, una munió de fills i filles clotildons clotildones i liuxituons liuxituones. La gran família passava temporades a la Colxinxina i temporades a la masia catalana. Cal un equilibri.
I els gats ho entenien tot. I les gallines. I la vaca. La virtut de la comprensió més que plausible. Bones bèsties. I el llangardaix no ha notat mai res, assolellant-se com està avesat i, si no fa sol, s'amaga.