Cercador
La claredat final
Un relat de: Antoni Casals i Pascual- Compartir:
No em reconec, a penes, als records
que vaig posant en ordre i escampant
al damunt de la taula on, amb els anys,
he anat desdibuixant les existències
confuses de tants vespres sense somnis.
I enmig de les imatges i entre els fulls
que de nit arrancàvem dels vells llibres
i -anatema!- he anat col·leccionant
per construir el recull dels meus afanys
m'adormo i perdo el poc seny que ja em resta.
Perquè embogint obtinc l'esperat premi,
la claredat final de tots els àmbits.
Comentaris
-
Follia poètica[Ofensiu]franz appa | 06-06-2009
Aquest poema, d'arrel martipoliana -perdó pel mot, no sé si ja usat-, en la seva cita/homentage final i -crec- en l'estructura general, ens remet al final a una arrel filosòfica densa i potent. Platoniana -aquest sí, mot usual-. Deia el gran pare de la filososofia moderna que la follia és matriu de la saviesa, distingint, entre d'altres, la follia poètica.
aquesta que tan bé ocupes i tan bé generes -i inspires, de pas, com el regal de l'allan lee en el comentari ens demostra-.
Salut,
franz -
Vinc de llegir[Ofensiu]hipocrates | 05-06-2009 | Valoració: 10
... la "Tempesta de juny" i ara veig que no has abandonat del tot el teu estil clàssic.
Una gran declaració de principis, la dels dos darrers versos.
Hipo.
l´Autor
123 Relats
783 Comentaris
144758 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).