La ciutat de les bicicletes

Un relat de: Vicent Terol
Amb una sensació de felicitat, recorde els dies previs a la revolució. Ha quedat, per a la posteritat, la imatge de centenars de ciclistes nus circulant per l’avinguda principal de la ciutat. Una estampa històrica. Demanàvem la instauració del sentit comú: la fi dels mitjans de transport contaminants. I oloràvem la proximitat del canvi des de les nostres xarxes de complicitat, de solidaritat; des d’una superioritat ètica —cal dir-ho, podem emprar les paraules de l’enemic perquè és així. L’elevació de la bicicleta com a símbol d’una societat avançada va acabar penetrant en les masses.

El Govern del municipi va haver de cedir davant una empenta imparable i pacífica alhora. El procés va lliscar amb naturalitat, i els qui lideràvem el moviment vam ocupar l’Ajuntament entre l’aplaudiment general. Amb una immediatesa admirable, vam començar a exhibir els nostres valors, convertint la bicicleta en mitjà de transport públic i gratuït. Una eficaç distribució del vehicle en punts estratègics de la ciutat va possibilitar el seu ús per part de tothom.

Sempre vam ser coherents amb els principis originals. La paraula «prohibir» no formava part del nostre vocabulari. Davant el primer desafiament —un cotxe circulant per un barri perifèric—, vam actuar amb intel·ligència, afavorint la salut de la comunitat. Jo formava part de la patrulla de ciclistes que es va encarregar de punxar les rodes d’aquell automòbil amb una navalla.

Tanmateix, la proliferació d’aquesta mena de conductes tòxiques ens va obligar a perfeccionar els mètodes. Des dels nostres vehicles ecològics, però també des de posicions ocultes en edificis, vam haver de disparar contra motocicletes i cotxes en marxa, eliminant així les cèl·lules malignes. Mantenir la utopia, el somni fet realitat, requeria respostes expeditives.

Hui tinc les idees tan clares com abans. Sent l’honor d’haver contribuït a escriure una pàgina de justícia en la història. No em falten paraules per a expressar-me, amb dignitat, davant els tribunals.

Comentaris

  • Tan bonic![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-01-2017

    Tot era tan ideal, tan bonic, tan sostenible... Però ha calgut defensar-ho a punta de navalla. Un final que recorda com acaben molts processos revolucionaris. Però m'has aixafat la utopia, tant que m'agradava!
    Fins al proper relat!

  • Se m’han posat els pèls de punta![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 22-01-2017 | Valoració: 10

    Espero que la visió bondadosa que tinc de la bicicleta, mai arribi a la realitat del teu relat, narrat amb tanta convicció. Felicitats!

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • El maig del 68....[Ofensiu]
    jomagi | 20-01-2017 | Valoració: 10

    ...ja ho deien allò de "PROHIBIT PROHIBIR"... Penso que per més utopia que sigui no hem de claudicar. Sempre avant!!!!
    Una abraçada.

  • Patapam![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2017 | Valoració: 10

    Ostres, com has anat girant aquest relat! I quin final! Utopia i violència? Fa pensar i et felicito per això. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Mordaç[Ofensiu]
    Fremen | 20-01-2017 | Valoració: 10

    L'utopia no pot deixar de ser-ho sense esdevenir una altra cosa.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

86 Relats

228 Comentaris

45465 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microrelat a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com