La cigonya del campanar II

Un relat de: Xavier Valeri
Cigonya II



Ulls que són verdes prunes .
La nena apassionada
Veu la cigonya aclofada
al campanar de Vedrunes


És un senyal del cel,
Però no un ocell rebel.
La cigonya del campanar.

L’ocell alça el vol
La mestra alça la mà
La nena mira el sol.
Veu la cigonya enllà

Veu l’ocell a la carena.
En direcció al mar.
Imagina la nena:

Comentaris

  • Un encantador relat[Ofensiu]
    cuidador_d-ossets | 22-07-2017 | Valoració: 10

    M'agrada molt, la cigonya, el seu volar, la observació per part dels nens, la imaginació, la bellesa... Un relat ben aconseguit.

    Curt però que fa pensar molt. Sembla una pintura més que no un conte.

    En fi, ens veiem per Relats, salut.

  • Bellesa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-07-2017 | Valoració: 10

    He llegit els dos poemes de la cigonya i m'ha impressionat la força de la senzillesa, la bellesa de les imatges, la simplicitat dels gestos de les protagonistes, la cigonya, la nena i la mestra. A més, el desig de la petita de que vagi al mar és connexió. Felicitats i una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: