La caverna primigènia

Un relat de: rautortor
On sóc? –va preguntar des del fons de la cova. Li respongué un silenci enterbolit per lleus remorejos.

Intuïa que no estava sol, tot i la foscor que anul·lava qualsevol senyal de vida. No podia veure res ni tampoc sentia el més mínim alè, però, el poc d’eficiència sensorial que li restava li deia que algú més es regirava per allí, silenciós, gairebé imperceptible.

Com havia fet cap a aquell indret? Estava realment desconcertat. S’acabava de despertar amb un intens dolor a les temples, com si un agulló li hagués traspassat el cervell de banda a banda. Era incapaç de recordar res. Ara mateix no sabia ni qui era, si és que era algú.

Notava un bategar unisonant, un ritme monòton i pausat tot al llarg de les seves venes, bategar que s’estenia més enllà de si mateix. Instintivament va començar a resseguir el seu cos menut a la cerca d’algun indici que justifiqués el món líquid per on es movia. Notava que la pell se li eriçava al contacte de les seves mans tendres i plenes de borrissol. El cap, el pit, les cames..., estava sa i estalvi de ferides, la qual cosa, de moment, l’assossegà.

No parava de moure’s. Havia lluitat una llarga estona amunt i avall d’aquella cavitat humitosa per trobar instintivament una posició favorable. Favorable, per a què? –es preguntà.

En aquell moment, distingí un bri de llum just davant dels seus ulls. S’esborronà tot ell i una gran basarda s’apoderà de la seva ment. Si havia de morir –pensà–, sabria, almenys, el perquè de tanta inquietud.

De cop sobte, tot rebentà. El vermell de la sang era intens, llefiscós i càlid. La llum i el fred, insuportables. Notà que li costava respirar. Després, tan sols recordava que havia plorat vivament i que havia sentit plorar algú més al seu costat.


Per fi, es tranquil·litzà. Coneixia de sobres aquell bategar peculiar i l’escalfor del pit que ara els acollia amorosament, a ell i a son germà. Llavors, s’adormí.

Comentaris

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Què bonic![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 30-11-2013

    A mi també m'havia passat la lectura del teu relat, què bonic! No és un relat per fer por al lector però, realment, has descrit el moment més terrorífic de l'existència humana: néixer!
    Enhorabona per la selecció!

  • LA POR[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 29-11-2013

    tot sovint està dins nostre i l'exterior més proper sols reflecteix les nostres inseguretats, però és ben cert que potser passem un estat de terror que després no sabem explicar, per sort, tu ho has fet amb una prosa molt ben portada.

    Felicitats per la tria! i no sé com se'm va passar comentar-te el relat, aquest mes hi havia més de quaranta, de relats, algun s'havia de despistar, i t'ha tocat a tu!

    Sort!

  • Enhorabona!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:



    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



    Cordialment,



    Comissió Concursos





    TEXT AUTORITZACIÓ



    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



    Data .......................................

  • El cau primer[Ofensiu]
    allan lee | 17-11-2013

    que ens acull, una al.legoria de la vida en l'estat més depenent. Vas llegint, i dius, això deu ser mitologia, el Raül en sap molta, serà la caverna de Plató? Serà un cau de hidres, monstres o de Cèrbers...? Però no...ens és extranyament "coneguda"...la prosa precisa i la delicadesa del llenguatge no desvel.len fins al final el secret d'aquesta història ancestral. Què contenta estic que participem tants al concurs! Una abraçada

    a

  • Ben parit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2013 | Valoració: 10

    Un relat ben parit, original i molt ben escrit. Una sorpresa ben parida, molt ben descrita i sentida. Uns bessons que potser tens a la vora? Relat magnífic, tendre i expressiu. Una abraçada.

    Aleix

  • Bessonada[Ofensiu]
    Carles Ferran | 14-11-2013

    És un relat molt original, viscut en clau de metàfora. Les últimes hores d’embaràs i el part de dos bessons, i la tranquil•litat final al pit de la mare. Molt ben dissenyat, ben desenvolupat, excel•lentment escrit. Dramàtic i progressiu, no dóna la clau fins al darrer paràgraf i l’has de rellegir per capir-lo del tot. M’ha agradat força, et felicito.
    Ah, Edgarcotes: si llegeixes això, de cop sobte és correcte.

  • bo Raül !![Ofensiu]
    joandemataro | 14-11-2013 | Valoració: 10

    també un final inesperat, molt ! sembla primer una situació de pànic i claustrofòbia per finalment convertir-se en un moment de gènesi...
    i aquest del teu relat encara tenia sort que anava acompanyat ! ;-)
    una abraçada !!

  • Interessant relat[Ofensiu]

    No acabo d'entedre que té a veure amb el terror aquest relat. Més aviat claustrofòbia. Tanmateix, el final m'ha semblat molt interessat. I l'estil genial, una única cosa al principi del penúltim paràgraf (suposo que estaves indecís ;) ) has ficat "de cop sobte", potser m'equivoco i és correcte, però a mi no em sona molt bé. Et desitjo molta sort en el concurs. Salutacions des de Balaguer, estem ben a propet ;)
    Edgar

l´Autor

rautortor

222 Relats

757 Comentaris

138580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen