La caverna de la princesa

Un relat de: Bonhomia

La princesa desenvaina l'espasa,
sense ser conscient,
prèviament,
del mal que l'embarassa.

Creu que tot és seva casa,
surt al carrer,
invident,
al foc que l'amenaça.

I llavors el que passa,
en terreny depriment,
és que sent,
gent corpulent a la seva caça.

Vestida de diable,
violentament,
l'envolta la gent,
que ja no vol saber res
d'una desconeguda ingrata,
del poder que al palau era el seu paraigua.

I així la maten,
amb ràbia dement,
tot el poble pertinent.
I a la caverna l'ingrés,
desconeguda estança
on la natura i els morts descansen.

Comentaris

  • Sonor!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    angie | 07-05-2009

    M'ha semblat un grup d'acords tocats per un baix, en una sala petita, amb poca gent i tota murmurant. Em sembla una bona met``afora (perdona, tinc el teclat desconfigurat) de com ens sentim desprotegits, fora l'entorn habitual. Aquesta princesa podraa ser la confiança, que acaba "perdent-se" en la realitat.
    PEtons!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.