La Caterineta

Un relat de: josepsalatermens
La Caterineta, neta, neta, ja se la veu baixar pel carrer
amb les cames primes, el cul un xic gros
i els llavis pintats que fan goig.
Saluda a tothom, tothom la coneix. Duu
una senalla al braç esquerre i al dret un
bastó que la fa sentir més segura.
La Caterineta, neta, neta, diu que no si pot fer re
que tant se val
que val més no dir res
i anar fent.
La Caterineta, neta, neta, mira com juga la canalla a la plaça,
s’empaiten i riuen,
pensa que la ignorància és molt feliç.
La Caterineta, neta, neta, li agrada de comprar al mercat de la plaça,
sempre troba algú per enganxar-se
i petar-la una estona llarga
fins que se li diu que es fa tard
i que cal anar a fer el dinar.
La Caterineta, neta, neta, li agrada de badar davant els
aparadors i les parades de la plaça.
Li costa de tornar al seu piset fred
on la humitat li desenganxa el paper
de la paret.
No vol estar-se sola
amb els mobles vells de potes corcades
per trista companyia.
La Caterineta, neta, neta, no troba a faltar el seu home
que fa ja trenta-cinc anys que va deixar
aquest món, tot groguet ell, per un molt mal
de fetge. Al cel sigui, però ja no la tornarà
a picar més, ni s’estarà tot el dia rondinant-li.
La Caterineta, neta, neta, després de rentar els plats, seurà
davant el televisor, veurà la sèrie de la tarda on
surt la família que sempre estan mal avinguts.
Li serveix per entretenir-se i no haver de pensar en re.
La Caterineta, neta, neta, cou una verdureta que en tindrà
per tres dies, treu la pols del menjador i escombra
la cuina, així ha fet prou feina per aquest dia.
La Caterineta, neta, neta, obre la porta a una parella
de testimonis de Jehovà que
li pregunten on cerca consol
a la seva vida i li deixen una
revista sense cap mena de compromís.
La Caterineta, neta, neta, diu que avui fa un dia
molt estrany, el cel està tapat i no sap si vol
ploure , només deixa caure un gotim
per fer-nos sortir de casa amb
un paraigües a la mà.
La caterineta, neta, neta, troba molt a faltar la
Pitusina, era molt gelosa i només
mirava per ella, però sempre se li
posava a la falda quan llegia
o veia una telenovel•la i amb
una mica de pa sec estovat amb llet
ja en tenia prou per passar el dia.
La seguia per tot el pis i la sentia
miolar darrere la porta de casa
quan pujava les escales carregada
de comprar i d’escoltar penes.
La Caterineta, neta, neta, de bon matí obre
les finestres perquè s’airegi la casa
i marxin les males olors,
llavors se la sent cantar tonades
de la seva joventut, aleshores el veïnat
sap que comença el dia.
La Caterineta, neta, neta, és molt endreçada i
pol•lïda, paga una quota cada mes
per tal que, quan es mori, qui se’n cuidi
no hagi de patir pel funeral i el nínxol.
La Caterineta, neta, neta, molt sovint obre un
calaixet de seu caparró on hi té guardat
el record del seu primer xicot,
que li varen matar al front,
encara pot sentir el gust del seus petons
i unes mans dures d’aprenent de manyà.
“Ai si fos amb ell que m’hagués casat, que bé
hauria anat”.
La Caterineta, neta, neta, abans de sortir al carrer es fa
un repàs al mirall de rebedor,
cal que es vegi ben pentinada, pintada
i la roba, de colors discrets, ben conjuntada.
La Caterineta, neta, neta, li agrada escampar molles
de pa sec sota el mateix plataner, els
coloms quan la veuen venir ja es col•loquen
en fila al brancatge i renyarà a la canalla si els
molesten només per dolenteria.
La caterineta, neta, neta, va a missa de dos quarts de dotze tots
els diumenges, no n’està gaire convençuda
del que predica el mossèn, però sembla
que faci mal fet si no hi va.
La Caterineta, neta, neta, uns joves, a la festa major,
li varen cantar: “Si la Caterina em demana una
flor, si em demana un bes, si em demana un
un penjoll de quincalla i un vestit nou per ballar,
de bon grat li daré i del bracet l’agafaré”.
La Caterineta, neta, neta, ens ha deixat, si va estar pocs dies
a l’hospital comarcal per un mal que tenia al pit
i se li va escampar per tot el cos.
Ha mort sense fer gaire soroll, com un pollet,
tal com ha viscut, sense fer nosa a ningú.
Dos mesos després el seu piset ja ha sigut
llogat a una família de magrebins i del carrer
estan, se senten els crits.









Comentaris

  • Molt sentida[Ofensiu]
    Wolks | 19-11-2018

    He vist la Caterineta i la seva caseta amb els mobles corcats i les cortines voleiant mentre l'aireja. I també la he sentida.

    Gràcies Josep

  • Gràcies[Ofensiu]
    Montseblanc | 26-09-2016

    He vist la teva Caterineta i moltes com ella. De vegades es diuen Tereseta, o Doloretes, o Sisqueta... Potser jo en seré una, d'aquí un temps...
    Gràcies per aquest retrat acurat, realista i tendre.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de josepsalatermens

josepsalatermens

99 Relats

21 Comentaris

38218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Vaig neixer el 5 de març de 1961. Treballo en un hospital i estic casat i fillat. M'agrada la natura i estar de tant en tant un mica sol amb mi mateix, però també necessito tenir algú al meu costat.