LA CASETA DELS PECATS

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
LA CASETA DELS PECATS

A casa no érem practicants. El pare, més aviat d’esquerres i la falç al puny, em va mantenir lluny de sants, misses i processons. La mare just m’encomanava a l’àngel de la guarda.

Però l’avia, que era molt missaire, quan de petita anava al poble, m’arrossegava sempre que podia a la seva segona residència: L’església de Sant Fèlix. Crec que era una manera de defugir l’allau de crits de l’avi que gastava molt mal geni.

Durant els interminables rosaris, dels que per força en vaig acabar aprenent avemaries i parenostres, vaig anar bastint un món de penediment. Així ho expressaven les figures dels altars laterals i aquell Crist clavat a una creu de fusta, regalimant fils de sang per les ferides. No podia evitar fregar-me el front contemplant la corona d’espines encastada al seu cap abatut sobre el pit. Un calfred em resseguia l’esquena. Per esborrar-lo em fixava en la caseta de fusta que hi havia a mà dreta, a tocar de l’altar major.

Em feia gràcia. L’avia m’havia dit, que allà, la gent i deixava els pecats. Pecats...? No en sabia res d’aquest terme, jo, tot i que els pares m’havien ensenyat el que estava bé i malament.

Aquella mena de caseta-capella fosca, despertava en mi una curiositat morbosa.
Abans de la missa observava com el mossèn es posava una banda llarga al coll (l’avia em va dir que era una estola) i entrava a la caseta fent córrer una cortina morada per amagar-s’hi.

De seguida, una o altre s’hi atansava; els homes per davant, les dones pel costat, on vaig comprovar que hi havia una finestreta enreixada per on devien xiuxiuejar les malifetes.

Havent descarregat el que fos que els pesava a dins, homes i dones tornaven cap els bancs amb cara de pomes agres i s’agenollaven encongits. Per la cara que feien, els devien haver clavat una bona esbroncada.

Vaig interioritzar que la caseta en miniatura era un instrument de tortura i automàticament la vaig excloure del meu ideari espiritual.


MOSTELA

Comentaris

  • Sana enveja?[Ofensiu]
    kefas | 03-02-2020

    Sempre havia envejat el guardià que hi havia dins la caseta. Quina quantitat de sucoses històries havia d’oir! Un servidor estava acomplexat per seu mediocre nivell com a pecador i acostumava a engreixar el meu currículum per tal de que el guardià no em prengués per babau.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: