La Caseta dels Condons

Un relat de: Tanganika
LA CASETA DELS CONDONS

S'hi passava pel davant i no se la podia distingir: pins de creixement accelerat tapaven la Caseta dels Condons, situada ran de mar, a tocar d'hotels de ran de mar.

Un tal De Porres se n'encuidava. Es deia Martí de Porres, pel sant del 3 de novembre. Molts usuaris l'anomenaven 'De Porres' i reien tenint clar que si no pagaven aquell home d'aspecte cranc acuirassat agressivet no els tustés, típic venedor-vigilant eficient. S'estava entre la mola que configurava els pins, a la fresca, les hores de sol insolador, si podia, perquè el producte que contenia la caseta era demanat a tothora i bé que es pagava. Ell hi guanyava un 200% amb dret a consumicions gratuïtes. Si alguna turista de cul pompós l'excitava...feia via a procurar-se el preservatiu que s'adigués a la fantasia, xiulava uns afalacs a la fèmina (els sabia en molts idiomes), l'atreia fins la furgoneta tunejada on ho tenia aire condicionat (a l'hivern calefacció) i un llit d'aigua. Més la seva passió que mai defraudava.

Una vegada una dona practicant de romanticisme obsolet, passant per allà davant amb bicicleta de standing, va exclamar en adonar-se de la construcció:

-Oooh, un niu d'amor de cormorans! Un antibúnker! Una cosineta de torre-de-guaita-de-cap-guerra!

Era força happy flowers, pobreta. Es deia Vira, d'Elvira, però Vira. Va aturar-se a fotografiar l'espai amb una càmera d'alt standing. En De Porres va aparèixer per evitar-ho.

-Això és una botiga exclusiva, de profilàctics, no es pot retratar. Preservo l'establiment de preservatius de tafaners i de captadors d'imatges, sàpiga.

El marit de la Vira, que era enginyer del No Fotre Res (en vivia havent-se casat amb ella, dona rica, solvent) s'estava banyant a uns metres i cap a la dreta. Per vocació era professor de l'art d'engrapar fèmines adinerades (per experiència) i de tant en tant ho ensenyava en institucions que, a més, li pagaven un sou més tres mesos de vacances. El nom de l'espòs, Lixt, semblava una broma.

-Llest, Lixt, és ben llest!- amics i enemics n'opinaven.

Feia travesses usant sobretot la 'x' i algun déu injust feia que alguna vegada aconseguís suculents guanys. Fortuna cria fortuna.

-Si tinguésim una nena li diria Tuna, de 'fortuna'. Quan un mascle la tastés dels baixos -que serien òbviament excel·lents- la rebatejaria 'tuna fish', hehehe- s'expressava l'home.

Precisament s'estava dient allò mateix mentalment tot i submergint-se en les aigües salades. En plena immersió li va sobrevenir un atac autofísic de fi de vida i quedà surant mort amb el vestit de bany d'alt standing poc utitlitzat.

La Vira no fou advertida per les autoritats que no la van albirar fins allà el migdia -havia passat un grapat d'hores- quan en De Porres li havia ja mostrat i demostrat com funcionava la mercaderia de la Caseta dels Condons.

Si algú vol acabar creient que es van enamorar i casar...uix!...que ho pensi. L'autora no cobra interessos.

Comentaris

  • Hahaha[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-09-2017

    “li va sobrevenir un atac autofísic de fi de vida”
    Sempre em sorprens i em fas riure. La teva imaginació, la teva gran capacitat d’observació, el teu sentit de l’humor, la teva ironia, no tenen fi.
    (m’has de dir més o menys on és aquesta furgo hahaha)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

153 Relats

164 Comentaris

71170 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)