LA CASA TRAMPA

Un relat de: Bonhomia
LA CASA TRAMPA

De roca el cor,
de veu àcida.
Em mira el mort,
la creu màxima.

De boda de tort,
de mel milionària;
sempre està de sort...
l'assassí perviu, a la cabana
blanca i gran,
dura com
la seva massacre.

Maleït magnat...


Sergi
Cinc de Juliol del Dos-mil dinou.

Comentaris

  • Trampa.[Ofensiu]

    Concís i alhora punyent. Explícit i al mateix temps metafòric. Només de trobar-hi ja fa por. Tens un especial do en transmetre sensacions que voregen la part fosca de la spique humana. Enhorabona, Nil.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514903 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.