La casa groga

Un relat de: Mena Guiga
La casa groga era d'un groc intens, d'un groc safrà: qualsevol gra d'arròs hi hagués paellejat.
La casa groga tenia portes i finestres obertes a la llum i tancades a la foscor. Davant d'ella, un equilibri de clapes sota l'arbre amb mutilacions, ballaruques amb la brisa. Un colom blanc s'hi extasiava.
La casa tenia la façana escrostonada però l'estructura era sòlida, forta.
Hi havia testos amb aromàtiques i s'escoltaven veus invisibles que recitaven poemes.
La casa groga, d'un groc intens, d'un groc safrà.

Comentaris

  • Becada[Ofensiu]

    Disculpeu la meva becada, s'escriu "GROGUEJAR".

  • Grogejar[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 09-12-2018 | Valoració: 10

    M'endinso en el teu escriure en aquest grogós i breu relat teu. Llegint-lo em venen ple d'imatges de façanes de cases de color groc que he tingut el goig de contemplar en els meus viatges per Austràlia, Canada, Quebec. Alaska o els Estats Units d'Amèrica. Allí és un color en las construcció tan o prou usual com aquí ho és el blanc. La teva casa groga no només extasia un colom sinó també a mi, perquè entre flaires d'herbes aromàtiques i el color safrà d'un arròs i els poemes invisibles que es reciten... Què més puc demanar? Salut! Nil.

  • El groc intens[Ofensiu]
    Materile | 11-02-2018 | Valoració: 10

    ...d'aquesta casa groga, hi dóna aquesta força que busquem.
    M'ha agradat molt aquesta prosa poètica o poema, tan ple de bellesa i de pau.
    Felicitats, Mena Guiga! Una abraçada.

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Groga és la vida[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-02-2018

    Com t’agraden certes cases, i que bé que ho transmets. He vist la façana groga, d’un groc alegre i ple de vida. I les finestres que són llum i he sentit la fortalesa i la bellesa de tot el conjunt. I vols dir que no hi havia un gatet ajagut a l’ampit d’una de les finestres? Hahaha segur que hi era.

  • Sí, per favor...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 09-02-2018 | Valoració: 10

    ... aquesta casa, la de van Gogh, la de les finestres obertes, no importa si escrostonada, però amb aromàtiques, amb poesia, amb pau. Tot menys una presó. Aquesta casa la vull jo! Ajuntem forces i conjurem tot el que es mou per una vendició així. Que siga!.

  • M'agrada molt![Ofensiu]
    Rosa | 09-02-2018 | Valoració: 10

    Sense voler he olorat aquest groc safrà. Una descripció simple i molt visualitzable. Felicitats.
    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com