La Casa de la Badia

Un relat de: Júlia Costa Coderch

M'aboco a un finestral guarnit amb flors vermelles,
De la casa que mai he tingut ni tindré
Davant d'una badia on canta un mariner
I on hi brolla, a la tarda, el crit de les cornelles.

Se'n van a sardinals les barques de la vida,
La gavina retroba els camins de la mar,
Espurnegen al vespre les llampades del far,
I passegen plegats l'enyor i la fugida.

Els estornells, gregaris, formen geometries
Al cel que cada dia té un color diferent,
Quan arriba el migdia la remor de la gent,
Construeix un passeig al volt de la badia.

S'obren bars i cafès I botigues de festa
Pengen estris inútils a les velles voreres
I fan fotografies les noies estrangeres,
Al vaixell important i a la barca modesta.

M'aboco al finestral, mentre passen els dies,
A la casa que mai no he tingut ni tindré,
La badia s'adorm i somnia també
En futurs impossibles quan arriba el migdia.

S'encenen mil fanals i els estels i espelmetes
Que a les taules dels bars volen cridar l'amor,
Un vaixell sense ruta posa rumb a estribor
Cap al mar de l'oblit per camins d'orenetes.

Més enllà d'horitzons on viuen oceans
I exòtiques princeses I peixos dels vells tròpics,
Els illots de coral I els tresors més exòtics
Hi vaig perdre, fa temps, impossibles amants.

El seitó, fresc, de plata, a una vella paella,
Converteix el seu regne en menges del país,
I una sentor de peix i de copes d'anís
Recull el reflex nou d'una perduda estrella.

A la casa somniada a la meva badia,
On es torna un miratge l'emboirat horitzó,
El so malaguanyat d'algun acordió
Escampa una cançó i un bri de melangia.

Res no és, res no serà, el mar de la mentida
Tot ho acull al seu fons, de naufragis curull,
Els pescadors coneixen la traïció de l'escull
Quan menen, innocents, les barques de la vida.

Badia del dolor i del goig fugisser,
Oberta al mar del món, tan feble i estimat
Et contemplo impotent, des de dalt del terrat
De la casa que mai no he tingut ni tindré.



Comentaris

  • He vist tota la badia[Ofensiu]
    RATUIX | 03-02-2010

    gràcies al teu hermós finestral i als teus ulls.
    És hermosa, marinera i viva. Com aquest escrit...

  • Ja,mi veia[Ofensiu]
    Melcior | 15-11-2006

    al finestral de la casa, espiant la gent ,guaitant
    el mar.
    Endavant.

l´Autor

Júlia Costa Coderch

14 Relats

50 Comentaris

21106 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Sóc mestra jubilada, però també escriptora i tinc uns quants llibres publicats en paper, a més dels textos que podeu trobar en aquesta web. Escric narrativa, poesia, i el que sigui.

Darrerament he publicat la novel·la 'L'inici del capvespre' dal'Editorial Meteora, i estic força satisfeta del resultat. Si la llegiu ja em direu què us sembla.

També tinc diversos blogs a internet, el més actualitzat és 'La panxa del bou' (http://lapanxadelbou.blogspot.com)