La carta

Era capvespre, tan sols, però amb un cel sense lluna i sense estrelles es diria que havia arribat la nit ja feia una estona. És la sensació que té la Mariona quan el taxi que l’ha dut fins a casa s’allunya i es queda sola a la vorera, en el que li sembla una solitària i negra nit.
Treu les claus de la butxaca i s’apressa en obrir la porta tot mirant d’esquitllada per si de cas hi hagués algú al darrera, és un costum que té i que ja fa d’esma.
Mentre espera l’ascensor que s’ha aturat al sobreàtic mira si hi ha correu a la bústia; el cap de setmana ha estat fora, celebrant la diada de Tots Sants, a la Castanyada s’ho han passar d’allò més bé.
En una mà hi du la bossa i en l’altra tres o quatre impresos publicitaris, unes factures i una carta. Tot plegat s’ho aguanta sota la barbeta mentre puja a l’ascensor. La carta és per en Pere i se la mira estranyada. El somriure que portava alls llavis pensant en els trapelles que els havien alegrat la festa ha desaparegut i en els seus ulls hi brilla una guspira d’inquietud.
En el replà i abans d’obrir la porta de casa esquinça el sobre decidida i nerviosa, i comença a llegir; la lectura l’ha trasbalsada, necessita asseure’s al sofà. Ha tingut el temps just de deixar la bossa i treure`s les sabates quan s’ha apagat la llum. Dubta uns moments i busca una espelma per si de cas fos una avaria general, comprova que l’és i se’n va al sofà dient-se que, després de l’impacte de la carta li cal tranquil·litzar-se.
Amb l’espelma flamejant s’asseu, l’esquena ben recta, les mans reposant damunt els genolls, es fixa en la seva respiració, ara alterada, pausadament i profunda, intenta relaxar-se, ho va aconseguint.
Una vegada més recrea la imatge dels nens, els uns amb el rol de fantasmes i els altres caracteritzats de zombis amb unes magnífiques carotes de silicona. Si a la tarda no podia aguantar-se el riure, ara han aconseguit espantar-la. Fa un esforç més per relaxar-se, vol apartar fantasmes i zombis del seu pensament però la ment és molt astuta i de bell nou li presenta la carta. Torna la inquietud i reapareix el neguit.
La situació de sobte s’esdevé insuportable; de l’exterior arriba el so d’una tempesta seca, llamps i trons, sense una gota d’aigua; l’espelma s’ha apagat i sent el tacte d’una roba fregar-li el rostre, se li escapa l’alè i un xiscle surt de la seva boca. Comença a suar, vol aixecar-se i córrer però no pot, es sent atrapada, morirà d’asfíxia, de por i sola. No pot ni cridar, ha quedat exhausta, sense forces.
Quan pensava a quin sant encomanar-se s’ha fet la llum; tanca els ulls per por de trobar-se amb no sap què, ha viscut una experiència difícil d’explicar; durant aquells moments que se li han fet eterns, ha tingut la sensació d’estar enterrada dintre d’una tomba sense poder respirar. Poc a poc s’acostuma a la claror i torna a reconèixer el seu entorn real, càlid i familiar; el que havia sentit en el seu rostre no era una mortalla sinó tan sols la cortina que algun cop de vent havia mogut.
La carta, mig rebregada, roman damunt de la catifa. La pren entre les mans, l’allisa i la rellegeix, tot recuperant la calma.
Es tracta d’una enquesta de satisfacció d’aquelles que solen presentar-te als hotels o en algun servei. Anava dirigida a en Pere, la seva parella.

- Si us plau valori el tracte rebut pel personal
M. Be Bé Correcte Malament

- Si us plau valori les instal·lacions del cementiri: oficina, cafeteria ...
M. Be Bé Correcte Malament

- Si us plau, respongui a aquesta pregunta: Recomanaria vostè les nostres instal·lacions i serveis a un familiar o amic?
M. Be Bé Correcte Malament

- Li agrairem valori les següents qüestions relatives al procés de inhumació: contacte inicial, acompanyament ...
M. Be Bé Correcte Malament

(Si fa més de 2 anys que vostè no ha utilitzat aquests serveis, NO RESPONGUI)

En Pere no hauria de contestar, havia mort feia més de dos anys.