La carta

Un relat de: magda
Des que s'havien conegut a la classe de lectura creativa, la Siri no parava de donar voltes a la millor manera de fer-li saber els seus sentiments, cada dia més intensos i irreversibles. Es va acabar decidint per una carta. A part de certes empreses de tendències subversives i arcaïtzants, relacionades amb els instints que alguns individus s'entossudien a voler mantenir fora del control genètic, ja ningú no feia servir aquest mitjà per comunicar-s'hi. No hi havia dubte però que a l'Àlex, una carta autèntica, escrita a mà i sobre paper, li faria gràcia. Molt millor que el que estudiaven a classe: llibres impresos fa molt de temps, als quals podien escoltar i analitzar en pantalles virtuals. Dit i fet. Va comprar, en una botiga d'antiguitats, un tros de paper de color rosa fabricat amb cel·lulosa de veritat i un palet fet de fòssils vegetals que s'utilitzava per dibuixar abans dels programes gràfics. Tot seguit va copiar amb parsimònia la cal·ligrafia d'un poema d'amor del segle passat, va plasmar els seus sentiments en una veritable obra d'art i va acabar amb una invitació per viure junts.

Havent tirat la carta per sota la porta del noi, la Siri es va dedicar a esperar. Van passar dies, setmanes, mesos. Al cap d'uns quants anys i molts quilos de soledat acumulada –per depressió ja no anava a les classes de lectura creativa i gairebé no sortia de casa– el va veure de lluny, passejant del bracet amb una noia rossa i esvelta. Se'l veia feliç, amb el somriure de sempre.

El pitjor de tot era que, si li ho hagués preguntat, l'Àlex no hauria recordat la carta de la Siri. El dia que la va rebre, la va girar per tots els costats i, pensant-se que era publicitat d'alguna casa de massatges tailandesos, la va llançar al contenidor de reciclatge. A la generació de l'ALEX333OS10 feia temps que no els implantaven programes considerats obsolets, com ara conduir un vehicle, cuinar, procrear o llegir textos escrits a mà.

Comentaris

  • MOLT BO[Ofensiu]
    Begin again on the moon | 04-04-2016 | Valoració: 8

    M'agradat molt el relat!! Et fa possar una mica trista fins i tot es una pena però estar mb envoltats de tecnologia voler fer un pas enrere pot ser perillos...

  • enhorabona![Ofensiu]

    M'ha agradat molt llegir aquest text: les paraules et conviden a seguir el camí del relat i et porten a un final original, sorprenent i molt ben trobat. M'hi he trobat molt còmoda, com si formés part del text i això pocs autors ho aconsegueixen... Enhorabona!

  • en clau de ciència ficció[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 25-03-2016

    Escriure a mà, caminar, fer l'amor... Vés a saber quantes coses canviarà la tecnologia.
    Bones reflexions, en clau de ciència ficció, Magda.

  • Original[Ofensiu]
    Vicent Terol | 21-03-2016

    És un relat original i ben escrit.

    Mira que la Siri s'havia quedat antiquada...

    Com a mestre, et puc dir que els xiquets encara fan servir cartes de amor i notes breus (almenys en l'etapa preadolescent). No tot està perdut! ;)

  • Pensant[Ofensiu]
    Lecram | 20-03-2016 | Valoració: 9

    Un relat que fa pensar en com n'és d'important a vegades deixar l'escriptura a la pantalla i les noves tecnologies per retornar a la delicadesa de la pàgina en blanc d'un full de paper i un boligraf per abocar-hi tot el que sentim, pensem,...(jo sempre que faig un relat el faig primer sobre paper i després el passo a ordinador...si cal es clar). Potser arribara un dia, en que deixarem d'ecriure sobre paper...però espero sincerament que no sigui massa aviat.

    Una abraçada, un bon relat.

  • Bon relat[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-03-2016 | Valoració: 10

    M´ agrada com escrius
    Montse

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

41 Relats

96 Comentaris

13831 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut