La Carta

Un relat de: lisboa


Benvolguda senyoreta Tais.

Em dirigeixo a vostè en resposta a la seva carta apareguda a la premsa: “A l'assassí de la mare”. És una carta plena d'afirmacions viscerals, comprensibles, però poc respectuoses. No sé per què l'ha publicada ara, després de tants anys. Què volia aconseguir? Potser no era més que una carta retòrica i vostè no esperava que jo la llegís. Doncs em sap greu; l'he llegida i crec que mereix una resposta.

Començaré parlant-li de l'ofici de la seva mare. En aquella època els mitjans no ho van esbombar i vostè era una nena; a hores d'ara potser encara no sap a què es dedicava. La seva mare, senyoreta Tais, es masturbava nua en una mena de tarima giratòria, envoltada per finestres on homes com jo pagàvem per mirar-la; treballava en el primer peep show que es va obrir a Barcelona.

Vol visualitzar-ho? Doncs imagini un munt de rostres masculins observant el cos nu de la seva mare mentre ella es toca. Imagini les boques obertes, la respiració feixuga, l'alè càlid, el vapor de plaer ranci, enganxant-se als vidres, humitejant-los. Imagini'ls masegant-se el membre per damunt dels pantalons arrugats.

Se'n fa una idea?

I ara vostè em preguntarà per què la vaig haver de matar a ella i no a qualsevol altra noia del peep show. Li ho aclariré: la seva mare era una princesa de gel; realment mai no ens mostrava res de si mateixa, si més no, res d'important. Ho entén? I en canvi, jo i tots aquells homes tristos, li oferíem sense recança tota la nostra intimitat. Allò no era just. I la injustícia, senyoreta Tais, és una cosa que jo mai no he pogut pair.

No entraré en detalls sobre el seu traspàs. Li diré però, que va ser llarg i que jo la vaig acompanyar fins al final. Pot imaginar quin grau d'intimitat vàrem compartir? No, no pot. No en té ni idea.

Miri senyoreta Tais, jo a vostè la respecto per ser la filla de la seva mare. A vostè, ella li va donar la vida, i jo a ella li vaig donar la mort. I encara que només sigui per aquesta bella simetria, li demano, li exigeixo, respecte. És una exigència raonable i consideraria molt injust que no la tingués en compte.

Comentaris

  • "Bella simetria"[Ofensiu]
    allan lee | 14-10-2014

    i "molt injust".

    Aquestes breus descripcions del final de la carta fan més paüra, si encara fos possible, en imaginar-nos què hi pot niar a la ment d'un desequilibrat perillós i victimista. La lectura fa una mena d'horror. Si és el que pretenies, felicitats. Jo crec que hauria posat el relat a "terror".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lisboa

lisboa

4 Relats

18 Comentaris

4177 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99