La Carmen

Un relat de: Núria Comas Fornaguera

C- Hola!, Bon dia. Passo? Fa estona que m'espero aquí fora. Li he dit a aquella nena...M'ha dit que m'esperés, però com que veig que no em diuen res....
A- Esperi's, un moment, no veu que em truquen. Be haig d'atendre a tothom!
C- Si, si, ja m'espero. Puc seure aquí? S'hem carreguen tant les cames!
A- Si, dona, segui, segui; d'aquí un momentet estaré per vostè. Digui!, digui!. No, no! Ara no pot ser. Ja l'avisaré quan hagi de venir a signar; és clar, dona, que ha de signar. Com vol que li donin, si no...Apa!, apa! que tinc feina. Torni a trucar demà. A veure, i vostè que vol?.
C- Doncs, miri, m'han dit que si venia potser em podrien ajudar. Acabem d'arribar. Tinc quatre fills, jo, i el meu home sense feina; estem a casa la meva cunyada, estaria bé un piset que....
A- Però a veure, que es pensa que sóc la beneficència, jo.
C- No, no. Els de l'Ajuntament m'han dit que vingués. Oh!, no es cregui, m'han fet anar per varios llocs ja. Que si haig de portar els nens a escola, que si haig de fer papers, que si ens hem d'emprad, d'empa...
A- D'empadronar, se'n diu em-pa-dro-nar. Estem llestos!, ara resulta que aquells m'envien la clientela a mi.
C- Doncs, com li deia. Com ho puc arreglar jo, tot això
A- A veure, anem per pams. On s'estan vostès?
C- Ja li he dit, a casa la meva cunyada. Els quatre fills, jo i l'home; és clar que també hi ha el cosí, la cunyada i el seu home i els seus cinc nois. El pis no dóna per gaire més. De moment, amb els sacs a terra...
A- A ca la cunyada, a ca la cunyada. Com ho sé jo on és ca la cunyada?
C- A veure, em sembla que m'ho ha apuntat en un paper. On l'he ficat?
A- De totes maneres, no es preocupi. Això no és ni una agència de col·locació ni una immobiliària
C- No, no, ja ho sé - diu la Carmen, buscant el paper. Vostè és l'assistenta
A- Treballadora, se'n diu treballadora social
C- Si. Això. Ara, miri, aquí està. Carrer Córdoba, 173, bloque 6, 6è, 2na.
A- Vaja. Doncs no, no és aquí
C- Què? Ja ho sé que no és aquí. Això és casa la meva cunyada, la Paqui.
A- No, el que li dic és que aquest carrer no ens correspon. Això és el barri del Gorg, i el carrer Córdoba pertany al barri del Sot
C- I què vol dir?
A- Doncs que ha d'anar a l'UBASP del barri del Sot. Ai, perdó, que ara se'n diu el SSAP
C- A on? A l'U...què, .... SSAC, què?!
A- A l'UBASP, a "l'a a ssis ten ta" de l'altre barri. I miri, perquè em fa pena...També ha d'anar a la Inspecció a demanar la matricula pels nens, i al LIC per si no entenen massa bé la nostra llengua, i si n'hi ha algun de molt petit, potser que consulti al CDIAP. I a l'escola ja la informaran dels seus serveis, perquè potser necessitaran EE o EAP,...al Sot ja li explicaran tot.
RRRRRRRRIIIIINNNNGGGGGG
A- Digui!, digui!, Si, si, digui, digui. Ah! Ets tu Marga!. Quin matí, noia, Digues, digues! Sí, si, i tant, i tant!


La Carmen, amb el paper a la mà, no sap massa què passa. Pensa que al poble estaven millor. Aquesta gent d'aquí no saben ni parlar. Gira cua i marxa. Portarà la canalla a fira, segur que aprenen a ser gent de bé!.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Núria Comas Fornaguera

Núria Comas Fornaguera

32 Relats

26 Comentaris

25615 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc la Núria i vaig néixer el segle passat, l'any 1954, a Badalona on encara visc, a prop del mar tot i que sóc més de muntanya.
He treballat d'assessora psicopedagògica però ara ja em dedico de ple a la fotografia, el cant i l'escriptura com a aficionada, amb moltes ganes i moltes il·lusions.
M'agradaria compartir amb vosaltres aquesta necessitat d'escriure sobre tot contes i alguna poesia.
Espero que ens anem retrobant.