La cara fosca de la Lluna

El món es distorsiona
i les imatges entren
en una espiral paranoide
reverberant-se.
El martell torna a caure,
un cop més
fent esclatar la realitat
en bocins del tamany d'un ull.
El color es va escorrent ràpid
i tot esdevé blanc,
fruit de la velocitat
i el silenci,
que es combina als pentagrames
amb espunes de so
per formar fendrents melodies.
La Terra torna a girar
i la Lluna talla la Nit en dues meitats.
Un segón més tard
Jimmy Page fa esclatar els meus timpans.