La capseta de records

Dins d’una capseta de fusta la Maria va començar a guardar tot allò que ella creia que li faria recordar la seva vida. Aquella setmana havia anat a buscar els resultats d’unes proves a l’hospital i li havien dit que s’havia iniciat la fase que més temia de la seva malaltia. Havia començat a perdre la memòria i ja no es podia aturar.
La Maria havia estat infermera en un centre d’assistència primària de Santa Perpètua de la Mogoda. Coneixia molts casos com el seu. Per això, quan va començar a observar algunes coses diferents en el seu dia a dia, va buscar ajuda en un dels metges que coneixia. Es va fer les proves i li va demanar que mentre no hi hagués res concloent no s’informés als seus fills. Volia que patissin el menys possible i ja tindrien temps per saber-ho i acompanyar-la.
Mentre la seva vida “semblés” normal, no volia fer-ho públic.
Va ser llavors quan va decidir posar, dins la capsa de fusta, una fotografia de cada un dels seus fills en la que ella també hi sortia, una de cada nét i de cada néta, una de quan es va casar, una de la casa que tenien vora la platja i a on anaven cada any des de feia més de 40 anys. També hi va guardar petits objectes que havia recollit durant la seva vida, una petxina d’una platja de Grècia, la primera dent que els va caure als seus fills, un anell que li havia regalat el seu primer noviet, el recordatori del funeral del seu marit que tant trobava a faltar...
Al cap d’uns dies va escriure una carta per cada un dels que estimava i també les va posar dins aquell petit bagul de records. El que més l’espantava era pensar que algun dia no sabria qui eren els que tenia al seu costat, però volia estimar-los fins el darrer moment. Seria inevitable que aquell secret es destapés però esperava que fos un dia ben llunyà.