LA CAPELLA FUNERÀRIA DELS CARDONA AL MONESTIR DE POBLET.

Les noticies deien que tindríem un dia clar però molt ventós a la comarca de la Conca de Barbera, malgrat això, sortíem de Castellar del Vallès a les 9,00, el Manuel Navàs Ortiz ( membre de l’arxiu de Cardona ), i l’Antonio Mora Vergés, amb destí al Monestir de Poblet.

Volíem veure i retratar , les tombes del llinatge dels Aragó-Cardona, que en ocasió de la restauració del cenobi, foren traslladades, de la seva original ubicació , sota els arcs del Panteó Reial, a la capella anomenada de les relíquies, o del Santíssim.



Josep Salvany i Blanch (1866-1929 ) retratava l’any 1917 (Centre Excursionista de Catalunya), l’interior de l’església del Monestir de Poblet on son visibles – únicament – les tombes dels Cardona.



De l’anterior situació , sota les tombes Reials , en podeu veure una imatge a :
http://www.monestirs.cat/monst/conca/co22poblC.htm



Josep Maria Co i de Triola ( 1884-1965 ) , retratava abans de 1925, les tombes dels Cardona a la capella del Santíssim del monestir de Santa Maria de Poblet (Centre Excursionista de Catalunya), no se’n fa curiosament esment a :
http://www.poblet.cat/pfw_files/cma/PDF_fitxers/Poblet__apunts_d_art.pdf



Teníem la fortuna de coincidir amb el P. Jesús M. Oliver i Salas , (Barcelona, 31 d'octubre de 1948 ) director del Museu de Poblet – tancat en aquesta ocasió - , amb qui tenia ocasió de departir el Manuel Navàs Ortiz, i que ens permetia accedir a la Capella que no està inclosa dins l’itinerari de la visita.







Mentre retratava els sentia enraonar de Pedro Antonio de Aragón Folch de Cardona, que a la mort del seu nebot Joaquim Agustí, VIII duc de Cardona, es va autodenominar duc de Cardona i de Sogorb, en considerar que era el successor masculí més directe en la línia successòria,i que ostentava també els títols de marquès de Pallars, comte de Prades i d'Empúries, i cavaller d'Alcántara des 1627, i sota quin patrocini s’havien construït aquests panteons.



La força del vent s’havia incrementat quan sortíem prop de les 13,00 de la visita del Monestir; personalment considerava acomplertes amb escreix les meves particulars expectatives per aquesta sortida