LA CAPA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
En Joan Mirangels no era gaire espavilat però ell no ho sabia. Als Caputxins a on anava a estudi anava passant els cursos i els pares estaven cofois, clar que tot això era degut a un oncle avi que era el monjo que manava , és a dir el prior.
En Joan o en Mirangels que l´anomenaven els companys era prou popular, els seus pares eren una fortuna consolidada aquells anys vint del segle passat. Però encara que era prou afable i enginyós tenia una particularitat que el diferenciava dels seus amics, era el més baix.
Era tan menudet que quan li va tocar d´anar a la mili, no va arribar a l´alçada mínima pel que no va haver-hi d´anar a "servir" cosa que ell li nva alegrar un munt, les armes no li agradaven gens.
Quan els seus pares feien caceres a la finca que tenien al berguedà, ell patia i quasi sempre no es trobava bé, li feia angunia les pobres bestioles que veia posades a renglera a la lliça de la masia mortes i ensangonades.
El baró de la Blava amic del pare, va intentar animar al noi perquè fos més arriscat i sols va aconseguir que quan la minyona digues ; senyorets ha arribat el senyor Baró, ell corria a amagar-se a la pallissa sota palla i quasi ofegan-se amb tant de boll que hi havia, segur que el masover no havia batut prou bé la xexa.
En Joan era prou feliç , era jove tenia diners , el que no tenia era xicota, però ell ho arreglava anant a un prostíbul que deien tenien les noies més guapes de Barcelona, fins a un dia que va tenir un ensurt, li va semblar veure el mostatxo del pare darrere una mossa rosa i grassoneta. Quin ensurt per Déu!
Va pensar que hi havia de posar remei, s´havia de vestir de forma que no fos reconegut i va posar mans a l´obra.
Al matí següent es va adreçar al sastre li va encarregar li fes una capa, ja que no en tenia cap i era hivern. Va contar els dies i les hores fins que va poder anar a recollir-la. Aquell vespre volia anar de "picos Pardos" com deia ell.
I va arribar la nit, després de sopar es va escapolir a la seva habitació i desprès de dir un Adeu pares surto amb els amics, va agafar la capa i va baixar escales avall com si l´empaites el dimoni, el ascensor sols servia per pujar, mai per baixar, eren anys vint.
Un cop al carrer s´embuti la capa, es va calar el barret fins als ulls i es va encaminar fins a la casa de les "nenes". Abans d´entrar amb el braç es va amagar la cara, amb la capa que nomes se li veiessin els ulls. Va entrar i la madama el va saludar: Bona nit senyor Mirangels, que te fred?. Un amic que va veure a un recó li va cridar: Ei Joan sí que anem abrigats!
Llavors en Mirangels es va donar compte, que malgrat la seva vestimenta tothom el coneixia i va maleir la seva petita estatura i una angúnia fonda se li va recaragolar a dins seu , va passar la porta amb llàgrimes als ulls. Aquell dia va començar a tenir complexos, ell que mai n´havia tingut i això el va marcar per tota la vida, però això ja és una altra història.

Comentaris

  • Petita estatura...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-11-2019 | Valoració: 10

    Vaja amb en Mirangels, que va agafar complexos per la seua petita estatura, molt entretingut i molt divertir, doncs la capa el dissimulava.
    Molt bo i és una història molt bé...
    Una salutació.
    Perla de vellut
    T'invite...gràcies...

  • Tap de bassa[Ofensiu]


    Corregeixo:

    A casa dels senyors
    El meu avi deia

  • Tap de bassa[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 04-11-2019 | Valoració: 10

    Encara no sé pas... si era tan baixet no li deien Joanet per comptes de Joan. Una història entranyable i alhora trista... La gent que té complexos ho deu passar molt malament... Festejo que hagis tornat a publicar...et trobaven a faltar amb les teves històries vora del foc. Per cer.. anar a la mili..tu en dius a servir. A servir anaven les minyones a casa els senyors...El meu deia "anar a fer el soldat". No sé pas si ho deien segones, de mofa! com si diguessis que s'anava a perdre el temps, una abraçada, Nil.

  • Divertida[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-11-2019

    Quina història més divertida i més ben trobada.

    Suposo que deien "casa de barrets" per motius semblants als de la capa d'en Joan.

    Una llàstima que agafés complexos per aquest fet.

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321056 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.