La capa d'ozó

Que al desgastem amb tots aquells esprais, de les noves tecnologies..
I d'aqui poc ens n'adonarem de que quan era estiu ara és hivern i quan era hivern ara és estiu.. i tot per la mala convivencia de la gent.
Petonets!
MErci pel comentari maca!

Primer de tot moltíssimes gràcies pels comentaris!! ja feia dos dies que no passava per la web (( és molt per mi xD)) i encara no els havia llegit!!
Respecte al teu poema. M'ha agradat!! està molt ben trobat el tema!! tens tota la raó noia!! vinga un petonet maca!!

laura^^

La capa d'ozó que tant ens preocupa a nosaltres, a la gent del carrer, i a altres, els governants sembla que no gens. Una poesia senzilla, directa, suau, dolça però amb un toc de generositat i per fer-nos posar en alerta. Mmm, ja l'havia llegida però pensava que l'havia comentada (sóc un desastre, ha de ser l'edat ja que fa que les meves neurones no facin la sinapsi correctament).

Ah, mmm, el viatge a Formentera, mmm, molt bé. L'única pega va ser la manca de vent. Sense vent, el veler sura i llavors el soroll del motor li treu una mica la màgia. De totes maneres queda tot recompensat en haver estat fondejat en aigües tant clares i nítides de color turquesa, mmm, genial! També la família de dofins que vam tenir l'honor de veure, mmm, .... Gràcies per tot, un petó suau i dolç per vos!

OhCapità.

amb molt de retard (culpa de les vacances) començo el coment, i començo per la teva última poesia.

Et diré d'entrada que no llegeixo gaire poesia i no hi entenc pas gens. Del teu poema et puc dir que m'agrada la temàtica i la preocupació pel medi ambient. Potser la capa d'ozó és un tema massa científic per fer-ne poesia, o potser no, ja et dic que no és el meu gènere preferit. el que si que et diria és que hauries de cuidar una mica més la redacció, perquè algunes paraules (preposicions, persones verbals...) no són on tocarien.

Apa, et segueixo comentant

aquest forat, aquest escalfament exagerat... les estacions de Vivaldi van de cul ( ja ja )... i ni el temps és ja el que era... les calors roben atemperament, les plugen ja no saben quan han de caure, la sequera ja no té ni cantimplora...
però esperem que els països rics que tant contaminen ens solucionin el problema i no ens fotin la mala jugada de deixar-nos als més pobres.... sense primavera!!!
em sensibilitzes amb els teus temes tant humans...
un petó i una abraçada...!!!

... si la típica colla de depravats que tan els hi fa el que li passi al món mentres ells omplin bé la cartera de paperets verds... o liles els agafa esgarrifances al legir això.
Qualsevol cosa és bona per la causa, segueix així i a veure si d'quí poc pots escriu-re un poema sobre el desaparegut forat dozó.
No t'aturis
Juseph

el teu poema, Ainoa, i encara més que hagis decidit parlar dels problemes mediambientals.

Una petita (i important) puntualització, però: les altes temperatures si estan relacionades amb alguna cosa és amb l'escalfament global de la Terra degut a l'emissió dels gasos amb efecte hivernacle (com el diòxid de carboni), no amb el forat de la capa d'ozó.

Ben trobada la correlació entre la xafogor que ens aclapara durant aquests dies i els problemes amb la capa d'ozó. I tens tota la raó: darrerament sembla que hem oblidat quines són les quatre estacions de l'any. Allò de primavera, estiu, tardor i hivern em sembla que ja ha quedat abandonat.

Passem del fred a la calor... i així anem!

LLIBRE

El tema està molt ben trobat.

Aquestes temperatures extremes, problemes ambientals que tots en som conscients, però qui realment hi fa alguna cosa...

Si no vigilem.. Ai d'aqui uns anys!!

Una abraçada

de la calor ens aclapara a tots i ens deixa ben aixafats com tu dius ben bé i de ben segur que és per causa de la contaminació que està fent un bon forat a la capa d'ozó.

Un poema, el tema del qual està molt ben buscat, AINOA!!

Petons

Fas una valoració molt actual i crítica de la xafugor horrorosa d'aquest dies. Una bona forma de ser crític a través d'un poema, unes rimes potser un pel fàcils, però es clar el tema tractat es difícil, semblas agossarada. Felicitats noia!

Sento haver trigat, però fa dies que només faig una petita ullada al fòrum i prou; he decidit treure tots els escrits del bagul dels records i no tinc temps per res més. Però et vull fer ni que sigui un comentari i em poso a la llista de deures per l'estiu comentar-te a fons, perquè em mereixo gaudir amb més relats teus.

Aquesta poesia és tot un cant ecologista. I és cert: estem patint una calor que no és normal. Potser toca als poetes fer veure les veritats a la gent. A veure si algú ho entèn i hi reflexiona. Sigui com sigui, no som nosaltres qui més contaminem, tot i que la propaganda ens estigui dirigida. Sí que ens hem de concienciar i estalviar més energia. Però son els qui mouen mil.lions els qui se n'han de responsabilitzar més.

Un consell: vigila les faltes. Escriure en català és molt díficil. Entre els pronoms febles i no sé què més, ens fa parar bojos.

Un petó

Glòria