Cercador
La cantonada
Un relat de: Joan G. PonsPassejant pels carreres de la Vida, fa uns dies que em fitxo, m'aturo a les cantonades.
Una cantonada és lloc valorat socialment. És lloc de trobada. És un lloc de coincidència de carreres i de moltes coses més.
Llegeixo i comparteixo notes de la llibreta vital que sempre tinc a mà i a bolígraf.
* EL BAR DE LA CANTONADA. Observo hi ha més gent que en altres bars. Comoditat inconscient. Vaig a on va tothom. El mimetisme (acció d'imitació) cada cop és més acceptada. El mimetisme és fill de l'acceptació. Escric un interrogant.
* LA "BOCA" del METRO. Un accés al metro col·locat a la cantonada. Quin tragí de gent que puja i baixa. I persones que regalen uns fulls de papers, potser anomenats diaris. Observo el ritme de les cames d'aquesta gent que s'apropa a aquesta cantonada. Res de lentitud. Tot al contrari, un frenesí per trobar, tot baixant les escales, el metro.
* T'ESPERO A LA CANTONADA. És una cantonada identificada. Forma part de la complicitat d'una relació. T'espero. M'esperes. Espera'm. La CANTONADA és un suport al temps.
* FAIG CANTONADES. Ofici. Aprofito. Ofereixo. Un preu.
Un lloc qualificat com mercat. Compra-Venda de quelcom molt íntim i personal que a vegades es descobreix després.
Tornaré. És molt divertit tot el que es veu en una cantonada.