La cançó més relaxant del món... no és la Macarena

Llegit a El Periódico (11-2-12)

“Un grup britànic de Manchester diu haver creat “la cançó més relaxant del món” amb ajuda de terapeutes especialitzats. Són els Marconi Union i la cançó es diu Weightless, que en significa ingràvid. L’experiment s’ha realitzat en col·laboració amb l’Acadèmia Britànica de Teràpia del So, amb l’objectiu que alenteixi la respiració i redueixi l’activitat cerebral.

La iniciativa sembla haver tingut èxit, ja que els científics han recomanat, segons el Daily Telegraph, no escoltar la cançó mentre s’està conduint. Per comprovar la seva eficàcia es va fer un estudi amb 40 dones i un 65% d’elles va declarar que la cançó havia rebaixat els seus nivells d’ansietat. A més es va demostrar que resultava ser més relaxant que altres temes d’artistes com Enya, Mozart o Coldplay”.

En resum i deixem-nos de conyes: si abaixes el volum de la tele mentre surt José Montilla, Marcelo Bielsa o Sánchez-Dragó i et poses aquesta cançó als auriculars, et quedes més sobat que la dignitat del Tribunal Suprem.

Tot i així, hi ha una afirmació que m’ha sobtat: “redueix l’activitat cerebral”. Si la cançó que escoltava el Barça a l’autocar abans dels partits era “Viva la vida”, ara ja sabem quina cançó escolten futbolistes com Pepe o Sergio Ramos. Acabem de descobrir un dels secrets més ben guardats del futbol. Ara, l’únic que ens queda per saber és el trauma infantil de Mourinho. Li robaven els entrepans al pati de l’escola? Portaven els nens lladregots la samarreta del Barça?

A mi la cançoneta em sembla un trunyo new age considerable. D’acord que és més adient si et fan un massatge que, posem per cas, la Macarena. Quina tortura seria que et treballessin les cervicals amb el “dale a tu cuerpo alegría Macarena”. Sobretot quan diu “¡¡¡¡eeeeeeeeehhhh Macarena, aaaayyyyy!!!! El clatellot de la massatgista (o, pitjor encara, d’un massatgista musculat) faria que les teves orelles sortissin a pressió, con el tap d’una ampolla de cava a cap d’any.

Es veu que els metges recomanen no escoltar aquesta cançó mentre es condueix. En això no estic d’acord. Comprovada la mala hòstia que gastem en un embús a la Diagonal o al carrer Aragó, no estaria gens malament escoltar “Weightless”. Ja m’imagino la cara d’harmonia amb el món que portarien els automobilistes quan un cotxe es quedés travessat a l’encreuament. Semblarien tots venedors de bíblies a domicili. “Ei, no et preocupis”. “No passa res”. “M’encanta el lateral del teu cotxe”. “M’acagun cony!!!!!”. La música no sempre funciona. Sinó que li diguin al Georgie Dann.

Acabo amb una proposta: ja que la cançó es diu “ingràvid” i et fa levitar, per què no recollim signatures perquè s’escolti als platós d’Intereconomía? Tant de bo els tertulians levitessin i s’anessin a prendre per… els núvols.