La cançó dels pets (recordant la Trinca).

Un relat de: Unicorn Gris
Introducció.

Aquesta és una cançó antigua, dels clàssics (no té res a veure amb el grup de rock català Els Pets) de la Trinca, és a dir, mentre la Trinca encara existia i estava activa. He perdut (no sé si ho retrobaré) la cançó original que tenia jo, però almenys en recordo una part. Potser no la recordi exactament, però almenys sí en lo més bàsic.

Espero no estar trepitjant els drets d'autor de ningú...

Observació: quan fa "po..." és, en la cançó mateixa, és un soroll que sembla ser d'un trombó i que recorda bastant els pets naturals d'una persona (bé, no són la cosa més bonica del món però tots tenim flatulències algun cop en la vida).

Aclarit tot això, començo amb la cançó, esperant que us agradi. Llarga vida al record i a l'obra de la Trinca, encara que ja no existeixi com a grup musical!!!



La cançó.

"(...) Pujo a l'autobús amb la meva tonada,
i baixa tothom a la pròxima parada;
i no n'hi ha per tant, que li trobaran,
si és una cançó la mar d'ensopegada.

Vaig anar a fer la ronda amb la meva promesa
i als primers compassos ja va caure estesa;
i és que no tothom té sabiduria
per poder apreciar la meva melodia!

"Po poooo, po poooo"

Enfilo la cançó,
tarararará
"Po poooo, po poooo";
amb aquella ilusió
tarararará
"Po poooo, po poooo";
i em quedo descansat,
tarararará
"Po poooo, po poooo";
això és felicitat!!!



----------------------------------------------------------------


Pots visitar Lletra Perenne: ca.lletra-perenne.wikia.com

Comentaris

  • El Nou Rei del Rocanrol | 01-09-2016 | Valoració: 10

    Hola Unicorn Gris

    No coneixia aquesta cançó de la Trinca... i això que de petit em vaig fer un fart d'escoltar-los.

    Per si la buscaves l'he trobat al youtube:
    https://www.youtube.com/watch?v=hgwcxKAUAi4

    A mi m'agradava molt una que es deia "que trista és la vida".

    D'altra banda volia parlar-te del el meu poema "Espais en Blanc" que vas comentar. Deies que:

    "Crec que vols fer veure és que el buit és dolent i que cadascú tracta d'omplir-lo com pot i quan pot.

    A mi em passa una cosa similar quan llegeixo un text i no el comprenc gens o prou: em queda una sensació d'inutilitat, d'haver perdut el temps, o de ser mal lector."

    Si no aconsegueixo comunicar el que vull en els meus poemes, és més per manca de traça meva que del lector. No intentava explicar que el buit fos dolent, més aviat que a la vida ens trobem moltes vegades amb informació parcial, sobre gent, esdeveniments, conflictes etc... i que tothom completa aquesta informació parcial des del seu punt de vista particular, que sempre és subjectiu. De fet amb els poemes passa el mateix, hi ha una part que s'enten i l'altra l'aporta el lector des de la seva subjectivitat.

    Vaig esborrar el poema i l'he tornat a penjar reescrit, no sé si s'enten més, però sí crec que ara té un tó més optimista. La primera versió acabava massa abaix.

    Una abraçada

  • montserrat vilaró berenguer | 17-08-2016 | Valoració: 9

    Gràcies per comentar, celebro t' agradi. El teu també m' agrada molt, vull dir la manera que tens d' escriure

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unicorn Gris

Unicorn Gris

15 Relats

59 Comentaris

5075 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Gris. Abans participava en aquesta web amb un altre seudònim.

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món roler i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

Podeu llegir relats meus també a: http://relatsencatala.cat/autor/cromelnordic/45406

El meu nom de Facebook és "Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és "El Dorat" .

El meu email és webmestre2(arroba)gmail.com .

La meva web d'articles és diu Lletra Perenne i està a: ca.lletra-perenne.wikia.com

Actualment no tinc fòrum.

Que vagi bé!!!