La campaneta

Un relat de: Ferran Planell
Ell assaborí amb intensitat la humitat dels seus llavis. Quan ella li oferí la llengua, ell notà com progressava la seva erecció.

S’estiraren a una de les lleixes de la prestatgeria del magatzem. Cap dels dos podia evitar aquelles estones de sexe cada cop més sovintejades entre client i client. Haver de sortir de la rebotiga posant-se bé la roba cada cop que sonava la campaneta de la porta anunciant-ne l'entrada d'un de nou, encara els posava més a cent.

Ell resseguí el seu cos emplenant-lo de minúsculs petons. La seva pell era igual de suau es dirigís cap a on es dirigís. Començà pels voltants de la boca. Després s’entretingué una estona passejant els seus llavis amunt i avall d’aquell coll esvelt. Seguí baixant fent una curta parada en el mugró del pit dret. Aquell ventre, més afonat encara donada la posició. El melic, decorant-lo i insinuant el camí a seguir. Quan arribà a l’engonal, s’aturà a gaudir de les zones més properes al sexe.

Mentre assaboria amb intensitat els fluids que ella li oferia a mesura s’anava excitant, ell notava cada cop més la seva pròpia erecció. En aquell moment el que més desitjava era ser capaç de donar-li plaer. Li encantava sentir la pressió de les cuixes d’ella a banda i banda del seu cap. Eren d’una textura excelsa. Tot plegat era com si un licor l’estigués embriagant i no pogués parar de beure’n més i més.

Embogit ja del tot, mentre recorria amb delit tots i cadascun dels racons que podia trobar, ella començà a gemegar. A cada so que emetia, el seu cos s’anava tensant. És recargolava. Ell podia notar cadascun dels muscles d’ella a mesura anaven agafant protagonisme. Sense perdre la suavitat, el cos d’ella s’anava endurint com una pedra. S’arquejava sincopadament, mantenint el ritme amb gemecs cada cop més sonors. Era una simfonia de força descomunal. Amb un crescendo iniciat en mezzoforte, passant per un forte i acabat en fortíssimo, ella, directora del seu cos, donà el cop de batuta final.

Aquest cop, no van sentir sonar la campaneta.

Comentaris

  • bo ferran...[Ofensiu]
    joandemataro | 21-10-2012 | Valoració: 10

    ben portat el relat i amb un final que deixa un somriure picardiós a la boca

    felicitats

    joan